Cal protegir Compromís

Cal repensar Compromís, diuen estos dies. I jo dic: de segur, però sobretot cal protegir-lo. I protegir-lo passa per fer una reflexió sobre el passat, el present i el futur; no sols de la coalició, sinó també de la societat valenciana. I eixe anàlisi, plasmar-lo en una estratègia col·lectiva. Però sobretot, cal fer un pensament per tornar a ser una força de canvi i que la ciutadania observe a Compromís com a solució o camí cap a una societat més justa, moderna, igualitària, útil per ells i elles.

Que cal reflexionar sobre per què hem perdut quasi 100.000 vots en les últimes eleccions i el poder a la Generalitat i a moltíssimes ciutats valencianes, totes ho sabem; ara falta que totes i tots ho reconeguem i tinguem la voluntat de fer-ho. En la meua ment, la maquinària electoral de Compromís potser perguera frescura després de 8 anys al govern de la Generalitat, però també va perdre transversalitat i a la persona que va ser el far dels nostres votants durant molt de temps, Mònica Oltra. Són molts els factors pels quals vam perdre la força que ens va dur al govern en 2015.

Com és sabut, Compromís és encara una coalició de tres partits: Més o l’antic Bloc, d’àmbit nacionalista; Iniciativa, esquerra valencianista; i Els Verds-Equo. I dic ‘encara’ perquè actualment hi ha diversos moviments que busquen trencar el consens de pluralitat fins ara assolit i que ens va guiar al Consell valencià en 2015. Estos moviments tenen un cert recorregut, i es van llevar la careta quan donaren per mort el Botànic a finals de la primavera de 2022 (sí, primavera de 2022). Des d’eixe moment no han deixat de treballar per als seus interessos propis, caiguera qui caiguera, caiga qui caiga.

És per això que urgeix promoure espais en què estem representades les diferents forces de Compromís i on estiguem totes còmodes per trobar un discurs suficientment transversal i col·lectiu que recupere a tota eixa gent que es va deixar el vot a casa fa poc més de sis mesos. El contrari és veure com Mazón es menja una hamburguesa en xarxes socials, mentre els rics deixen de pagar impostos i la censura creix al nostre país en paral·lel amb la desigualtat. 

Deiem abans que calia repensar Compromís. I torne a afegir: sí, serenament però amb una certa urgència. Dilluns des d’Iniciativa plantejàvem crear una Mesa de partits amb una finalitat molt clara: mantindre un debat tranquil, on les veus siguen consensuades i es puguen escoltar tots els pros i contres de què volem ser de majors, sense fer mal a la coalició que ens representa i que totes i tots enriquim des de les diferents perspectives. I repetisc: de forma serena.

Cal superar els partits, cal fer un partit únic, diuen algunes veus... Vaguetats. Això per a mi és lo de menys,  per a mi la clau és: per a què? Eixa és la pregunta transcendent que ens hem de fer. Faig la demanda perquè en unes setmanes farà 13 anys que milite a Iniciativa i a Compromís. Anys que han anat passant i en els que la coalició mai ha trobat temps per a un debat que ara pareix ser peremptori. Compromís ha passat lustres jugant una partida interna de Risk sense pensar en les conseqüències que això causaria en el futur. Han passat lustres negant (en certa forma) la formació i construcció de nous lideratges que foren capaços de mantindre el pols de la nostra entesa electoral. Supose que perquè era més fàcil esperar i heretar o esperar i conquerir.

Per tot això pense que cal que Compromís pose en marxa de forma urgent un grup motor plural que estudie i dissenye les diferents formes d’organitzar-nos que podem tindre perquè tota la militància puguem triar i, al mateix temps, puguem anar contestant a eixa pregunta que feia a l’anterior paràgraf. Jo ho tinc clar. Per a mi eixa nova estructura ha de ser lo suficientment flexible com per a no caure en debats estèrils. Ha de respondre les necessitats de Pilar de la Horadada, Chiva o Torreblanca. Però sobretot, ha de representar la pluralitat de la que parteix. Ni actituds napoleòniques ni killbillianes. Sense pluralitat la paraula Compromís no té sentit. Qui pretén que Compromís siga una mena de Bloc 2.0. pretén adulterar Compromís.  I Compromís és altra cosa. I cal protegir-lo pel bé de la ciutadania i d’un futur de progrés al País Valencià.