Calor i racionalització dels horaris laborals

VALÈNCIA. En aquestes dates del mes de juliol amb el termòmetre a l’alça tothom és conscient que ja hem entrat directes en la canícula.  Ací a València amb una humitat relativa que fa que la temperatura de xafogor que percep el nostre cos siga bastant superior a la que marca el termòmetre, cada dia que passa es fa més pesat treballar. Sobre tot per a les persones que ho fan a l’aire lliure. Hui m’agradaria dedicar aquesta columna a analitzar si realment és necessari que determinades jornades laborals que s’han de realitzar a l’aire lliure  requereixen que l’horari en el que es realitzen siga el que és. 

La pregunta que els llance és: té sentit que en tots els llocs de treball es faça el mateix horari de treball en tardor, hivern i primavera que en estiu? No caldria, especialment en un territori mediterrani com el nostre, una adaptació dels horaris de treball a l’estació de l’any?

Aquestes preguntes me les he fetes des del meu cotxe quan arribe a una redona i veig passades les 12 del migdia als treballadors del manteniment viari, obrers... S’han fixat en l’expressió de les seues cares? Intenten, per uns minuts, posar-se al seu lloc a més de 30⁰ ,una humitat relativa de més del 70% i a ple sol. De veritat cal que aquestes persones estiguen enmig de l’estiu valencià realitzant eixes tasques de manteniment a eixes hores? En la meua opinió, podrien realitzar les mateixes tasques en un horari diferent, per exemple entrant a treballar molt més prompte i acabant a les 12:00 del migdia. D’aquesta manera en les hores de més calor eixes persones no estarien a l’aire lliure i, així, es reduirien les malalties i accidents laborals causats per la calor.

D’altra banda, nombrosos estudis empírics fets en diferents sectors productius al llarg de molts anys han demostrat que la calor, a banda de ser un perill evident per a la salut i la vida de les persones treballadores, és una gran enemiga de la productivitat. Tant es així que les primeres màquines d’aire condicionat (molt rudimentàries això si) es van instal·lar a principis del S.XX a les fàbriques dels USA per combatre la calor i pujar la productivitat i ho aconseguiren. Això fa pensar en la necessitat de tenir en compte un factor climatològic com ho és la calor en el disseny de llocs de treball, horaris i condicions. Aleshores, per què en un territori a la vora de la Mar Mediterrània ens entestem en mantenir els mateixos horaris laborals en estiu que en hivern? No té cap sentit ni des del punt de vista de la salut laboral ni des del punt de vista del management.

Tanmateix, altre sector sensible a la calor és el de l’agricultura i la ramaderia. Tant és així que fa unes setmanes moria un xiquet de 17 anys, repetisc 17 ANYS¡, per un colp de calor mentre treballava al camp a Còrdova. Eixes tasques no es podien fer a altra hora del dia? Clar que si, però eixe xiquet de 17 anys ha pagat amb la seua vida les ineficiències productives que arrastrem perquè moltes vegades es programes les jornades laboral per inèrcia. Senyores i senyors, el cap està per a pensar i les persones que prenen decisions en les empreses i la resta d’organitzacions (públiques o privades) són les responsables de pensar la manera de realitzar totes les tasques que es requereixen. Eixe és el valor del management, saber gestionar de manera diferent en circumstàncies diferents i sobre tot fer-ho. La salut i la vida de moltes persones depèn de la presa de decisions que fan les persones encarregades de gestionar empreses i administracions públiques. És la seua i la nostra responsabilitat. A  mi, en general, no m’agrada parlar de culpes preferisc que s’assignen responsabilitats i que si aquestes s’incompleixen que s’assumisquen responsabilitats tant en el sector públic com en l’empresa privada.