VALÈNCIA. "Hi ha famílies que no es parlaven pel nom del poble", assegura Òscar Noguera, alcalde de -l'ara ja oficialment- Castelló. "La disputa entre Villanueva de Castellón o Vilanova de Castelló i Castelló de la Ribera ha causat un problema seriós al municipi", recorda. Aquesta localitat de la Ribera Alta de poc més de 7.000 habitants ha protagonitzat durant les darreres dècades un conflicte lingüístic i històric al voltant del topònim. Malgrat haver ostentat multitud de noms, dimarts passat, el Consell va aprovar el mot de Castelló com a nom oficial després de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Aquesta decisió, si més no, compta amb el suport de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que al mes de juny va avalar aquest canvi com a forma única, en considerar que aquesta és "la denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic". L'AVL també va considerar que és "la manera tradicional per la qual és coneguda la població en tota la comarca i per tots els veïns". Amb tot, aquesta és una disputa d'arrels profundes.
"La controvèrsia contemporània sobre el nom oficial del meu poble, que ja dura més de 30 anys, no és més que l'última manifestació, conflictiva i dramàtica, d'una controvèrsia històrica", assenyalava Francesc Xavier Martí i Juan, un estudiós de la història del municipi, en un document publicat per l'AVL -El conflicte de Villanueva de Castellón / Castelló de la Ribera: Plantejament i proposta de resolució-, el qual recollia el conjunt d'intervencions de la VI Jornada d'onomàstica celebrada l'any 2012 a Alzira. Si tirem la vista enrere, i tal com acredita aquest estudi i les aportacions del filòleg i el president de la Secció d'Onomàstica de l'AVL, Emili Casanova, els primers documents sobre els quals hi ha constància, fan referència al mot de Castelló -ara recuperat- com nom original del poble. Aquestes primeres referències apareixen, concretament, al Llibre dels Fets de Jaume I i al Llibre del Repartiment del segle XIII. Segons l'estudi, aquest nom s'empra també en tota la documentació posterior, bé sol o bé acompanyat d'altres mots per distingir-lo dels homònims.
Al mateix temps, altre topònim també hi era present als documents de l'època. "Castelló de Xàtiva és altre dels primers que hi apareix al segle XIII, ja que era com un llogaret de Xàtiva, en depenia administrativament", argumenta Casanova. Al segle XVI, més concretament l'any 1587, va produir-se un esdeveniment que marcaria l'històric conflicte. El síndic del poble sol·licitaria al rei Felip II declarar vila reial el poble de Castelló. En la seua petició, a més, demanaria que d'aleshores ençà s'hi denominara Vila nova de Castelló. Tal com explica el document de Martí i Juan, el Síndic ho va fer, d'una banda per diferenciar-se de Castelló dela Plana, i d'altra per deixar enrere els lligams administratius amb Xàtiva.
Malgrat aquesta voluntat i la prohibició d'emprar el mot Castelló de Xàtiva al privilegi de 1589, la població conservaria l'antiga denominació des del segle XIII fins al segle XIX. "És una mostra de la tenacitat dels topònims", apunta Martí i Juan. Posteriorment, Castelló seria desposseïda del privilegi d'erigir-se'n vila reial. Una decisió que coincidiria amb l'ordre de Felip V per canviar el nom de Xàtiva, la qual passaria a denominar-se San Felipe.
Davant aquest escenari, Castelló es trobava en un carrer sense eixida. Ja no era ni una vila nova, ni era de Xàtiva. De manera que, durant aquest temps, fou anomenada Castellón de San Felipe. Temps després, però, el nom de la població sofriria diversos canvis fins que a poc a poc triomfaria el mot Villanueva de Castelllón, si més no de manera popular. Arran de la necessitat de l'administració central d'elaborar un nomenclàtor de tots els municipals d'Espanya, l'any 1858 s'oficialitzaria la denominació de Villanueva de Castellón.
"Castelló de la Ribera és el nom proposat vora l'any 1932 per Nicolau Gómez-Serrano, Manuel Sanchis Guarner i altres erudits", relata Martí i Juan al seu estudi. "L'autor material, però, de tal proposta va ser Josep Giner i Marco", continua. Aquest filòleg va concloure que el nom del poble era Castelló i que "calia acceptar la denominació de Castelló de la Ribera". "Durant la Segona República es van valencianitzar els noms i, segons els criteris de l'època, aquells que estigueren repetits, haurien d'anar acompanyats d'un determinant relacionat amb la geografia més que amb la història", explica Casanova. "Per exemple, Alcúdia de Carlet es deia així per diferenciar-lo d'altres Acudies. Aleshores, Castelló va prendre el nom de la comarca i, durant la dècada dels 60 i els primers anys de democràcia aquest va ser el seu nom", argumenta.
La polèmica més recent -i polititzada- va sorgir a principis dels anys 80 quan el govern municipal en mans del PSPV-PSOE va valencianitzar el nom oficial amb el mot Vila Nova de Castelló. Amb l'arribada d'EUPV a l'alcaldia, s'hi va fer un pas més: va aprovar-se com a topònim Castelló de la Ribera, una decisió presa l'any 1994 amb el suport del Consell Valencià de Cultura (CVC). Els partits conservadors, PP i Unió Valenciana, disconformes amb aquest nom, ho van dur als tribunals a través del Col·lectiu Pro Referèndum (assessorats per la figura de Juan García Sentandreu, membre de l'extrema dreta valenciana). La defensa fou assumida per la Generalitat Valenciana, en mans dels socialistes. Amb l'arribada d'Eduardo Zaplana a la presidència de la Generalitat l'any 1995, tanmateix, el Consell va retirar-se del cas. Arran d'aquell moviment, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictaminar l'any 1998 a favor del topònim de Villanueva de Castellón.
Davant aquest "conflicte veïnal", tal com el descriu l'actual alcalde, de Compromís, l'Ajuntament de Castelló va decidir encetar un procés per escollir altre topònim de consens. "Posarem sobre la taula diferents idees, però no volíem que fora ni Castelló de la Ribera ni Villanueva de Castellón", conta Noguera. "Aleshores, donarem amb un nom que no molestava a ningú, que no deixava guanyadors ni perdedors: Castelló, sense cap cognom", assenyala. Malgrat això, aquest intent aglutinador, continua sense comptar amb el vistiplau de tots els representants del consistori. Mentre que els populars continuen apostant per Villanueva de Castellón, EUPV tampoc sembla convençuda del canvi i continua defensant la fórmula Castelló de la Ribera.
Amb tot, sembla que aquest mot ha despertat altra polèmica, aquest cop amb l'Ajuntament de Castelló de la Plana. La seua alcaldessa, la socialista Amparo Marco, ha anunciat que al·legarà contra el canvi de nom: "Castelló és capital de província i ja existeix el topònim com a tal. Dues ciutats no poden tenir el mateix nom". Marco, que no descarta la via jurídica, ha assegurat que "els serveis jurídics de l'Ajuntament estan treballant en això", per la qual cosa emprendran "les accions que siguen oportunes".
"Paralitzarem el procés del canvi de nom fins que veiérem que Castelló de la Plana sols va valencianitzar el seu nom oficial", explica l'alcalde. També assegura que preguntaren al registre de topònims: "Ens digueren que no hi havia cap poble a Espanya que s'anomenara únicament Castelló. Per tant, teníem la possibilitat, tal com finalment hem fet, d'establir Castelló com a nom oficial", conclou. Casanova, reforça aquestes paraules: "Històricament els municipis grans mai han dut determinants. En aquesta ocasió, com que era un mot que estava lliure, l'han pogut adoptar". I remata:"L'aprovació del nom de Castelló soluciona un problema de convivència".
