Catalá: dormint amb l’enemic

Hem conegut que la Fiscalia de Delictes d’Odi ha obert diligències contra la regidora de Vox de l’Ajuntament de València, Cecilia Herrero, arran d’un tuit que va fer “enviant al seu país” a un exdiputat de Podemos, Serigne Mbayé, que és negre (i espanyol, per cert). Després d’este fet, Compromís va presentar en fiscalia una bateria de piulades que va trobar de la regidora ultra en les que vessava expressions d’odi cap a persones migrants de l’estil: “son invasores”, “salvajes africanos fuera de Europa”, “los moros nos invaden”; per tal que la fiscalia investigara els fets. Però no només això, al seu Twitter, Compromís ha trobat atacs també contra persones discapacitades, en concret, contra Pablo Echenique, també de Podemos.

En 2024 estant, amb l’auge de l’extrema dreta en multitud de països, amb guerres i genocidis a les portes d’Europa i amb una societat profundament polaritzada políticament, la normalització dels discursos d’odi cap a persones, col·lectius i minories s’estén com una taca de petroli que va infectant els valors de les nostres societats i els ciments de les nostres democràcies.

Pense en què haguera passat si als anys 90 o 2000 un càrrec públic, que forma part del govern de la nostra ciutat, haguera proferit estos atacs públicament contra un ciutadà qualsevol. Haguera passat desapercebut? S’haguera tolerat amb la mateixa impunitat que ara es tolera? La senyora Catalá, alcaldessa de València, s’ha negat a prendre cap mesura al respecte. Haguera actuat igual la senyora Catalá si estiguérem al 1999? Trobe que no. Ens estem insensibilitzant com a societat. Estem perdent la nostra humanitat. Cada volta més gent veu en el diferent una amenaça, en lloc de vore un ésser humà. Trobe que la nostra societat fa 20 o 30 anys era molt més tolerant i tenia més present que la llibertat d’expressió no implica que totes les opinions valen el mateix, que totes són igualment respectables i que no han de tindre conseqüències.

Perquè sí, les opinions tenen conseqüències. Està demostrat que la presència de discursos d’odi en l’esfera pública per part de polítics i mitjans de comunicació, té relació directa amb l’augment de les agressions en el carrer.

Molt més preocupant és quan qui odia a col·lectius i persones vulnerables no és “un polític” o “un periodista”, sinó un càrrec públic amb responsabilitats de govern. Una persona que hauria d’estar on està per solucionar els problemes de la ciutadania, de tota la ciutadania, no per a perseguir a ningú per la seua condició ni per considerar a part dels seus veïns i veïnes “invasors salvatges”. Això trenca els mínims més bàsics de la democràcia: el de respecte a les minories. Què podem esperar si qui ens ha de protegir, cuidar, gestionar els nostres impostos... ens assenyala i ens amenaça?

Crec que la dreta democràtica valenciana, espanyola, europea... s’enganya profundament pensant que poden traure rèdit de donar cobertura i cabuda a estos discursos i que podran evitar, si agafen suficient força, que es giren contra ells també. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la Història és que l’odi no té límits. Ara són persones migrants, persones discapacitades. En altres ocasions es tracta de persones LGTBi, de persones valencianoparlants, de feministes, de persones d’esquerres, de persones que professen una determinada religió... qui està lliure de ser assenyalat pels intolerants? Qui?

Esta pregunta m’agradaria fer-li-la a l’alcaldessa que, malgrat no haver-la votat, es deu a tots els veïns i veïnes de València: Creu que vostè està lliure de ser amenaçada pel discurs d’odi dels seus socis de govern? Creu que després d’anar a per Mbayé i Echenique, creu que després d’anar a per la xiqueta trans o el professor de valencià, pararan? Creu, senyora Catalá, que no aniran també a per vosté?