VALÈNCIA. La pel·lícula Valenciana, escrita i dirigida per Jordi Núñez, serà utilitzada com a material didàctic a la Universitat de Cambridge, on s’estudiarà dins de l’assignatura Cultura i literatura catalana contemporània, del quart curs d’Espanyol, juntament amb l’obra teatral homònima de Jordi Casanovas en què està basada. El visionat de la cinta tindrà lloc dimarts 3 de febrer i anirà acompanyat d’un col·loqui posterior amb el director, que es desplaçarà expressament a Cambridge per participar-hi.
La iniciativa naix del Departament de Llengües Medievals i Modernes, Secció d’Espanyol i Portugués, i s’emmarca en la classe titulada Ferides per la (pos)modernitat: les dificultats de la identitat valenciana en Valenciana. El lector de català i Batista i Roca Fellow del Fitzwilliam College, Juan Martínez-Gil, ha explicat que la pel·lícula s’ha triat per abordar la València dels anys noranta i el paper que va ocupar davant dels grans esdeveniments de l’Espanya de 1992.
“Volíem parlar de la València dels anys noranta a classe i del lloc que va ocupar en relació amb els grans esdeveniments de l’Espanya de 1992. Vam triar la història de Valenciana perquè captura molt bé la sensibilitat al voltant d’aquells fets”, ha assenyalat Martínez-Gil. El docent ha destacat que a l’aula es treballa tant l’obra teatral Valenciana, de Jordi Casanovas (2019), com la pel·lícula de Núñez (2024), i ha remarcat que “són dues magnífiques obres que ens permeten pensar al voltant dels conceptes de modernitat i identitat a València i que ajuden l’alumnat a entendre millor el context valencià”.
A més, ha volgut subratllar la importància del suport institucional: “Ambdues obres han sigut possibles gràcies al finançament públic valencià, i és fonamental que els creadors continuen rebent aquests ajuts per generar cultura en la nostra llengua, que té una projecció internacional”. Martínez-Gil ha recordat també que l’Institut Ramon Llull finança la seua posició i diverses activitats en l’àmbit de la catalanística.
Per la seua banda, Jordi Núñez ha valorat molt positivament aquesta nova fita internacional del film: “Resulta molt emocionant que, més d’un any després de l’estrena de la pel·lícula, ens continue donant alegries com aquesta. El fet que s’utilitze com a material docent, juntament amb l’obra de Casanovas, és tot un orgull”. El director ha afegit que té “moltes ganes de compartir-la amb l’alumnat i poder xarrar sobre ella en valencià i en anglés des de la perspectiva que es planteja a l’assignatura”.
Valenciana va ser guanyadora de quatre premis Lola Gaos i va estar nominada a millor llargmetratge. Mescla Ruta del Bakalao, corrupció i telerealitat, i continua consolidant el seu recorregut. Després de l’estrena en cinemes el 18 d’octubre de 2024, i del seu pas per festivals com Mar del Plata, Atlàntida Mallorca Film Fest i Cinema Jove —on va obtindre el Premi del Públic—, la seua trajectòria comercial es va veure afectada per la dana del 29 d’octubre, que va obligar a suspendre projeccions en sales com els cines MN4.
La pel·lícula va trobar una segona vida en Filmin, on es va situar entre les tres més vistes de la plataforma durant la seua estrena digital, el 14 de febrer, i va mantindre aquesta posició durant dues setmanes consecutives. En la primera setmana va arribar a ser la segona més vista, només superada per La substància, protagonitzada per Demi Moore. Posteriorment, va ser seleccionada com una de les pel·lícules destacades d’Espanya a l’European Film Market de la Berlinale de 2025.
La pel·lícula està produïda per Pegatum Transmèdia, en coproducció amb Dacsa Produccions, Ambar Pictures i Solworks Films, i té el suport de l'IVC, À Punt Mèdia, Televisió de Catalunya, IB3 i Filmin. L’adaptació de l'obra homònima de Jordi Casanovas té un repartiment que lidera la nominada als Goya, Ángela Cervantes (La Furia, La maternal), Tània Fortea (El que sabem) i la debutant Conchi Espejo, en els papers protagonistes. A més, completen l'elenc d’intèrprets Fernando Guallar (Explota, explota), Sandra Cervera (Visitant), Amparo Fernández (Smiley), Jorge Silvestre (Mariliendre) i Jaime Linares (L'ofrena), entre d’altres. La cinta continua així el seu camí internacional amb l’objectiu d’exportar la realitat valenciana fora de les nostres fronteres.
