GRUPO PLAZA

de categoria

Com motivar un valencià

7/12/2021 - 

VALÈNCIA. Hem vist com el passaport Covid ha motivat molts valencians a vacunar-se. No ho fan per a protegir-se, ni tampoc per a protegir els seus veïns o familiars, ho fan bàsicament per continuar fent vida social. Per a seguir entrant als bars, per a acudir al sopar de Nadal de l'empresa, per agafar un vol o simplement per pressió familiar d'aquells que volen conviure amb ells estes festes sense por a matar-los d'un contagi. En fi, que la motivació ha sigut la marxeta i el comboi, i ho han fet un poc a desgana. Com menjar-se una paella a Madrid, suportar al cunyat de torn durant els dinars familiars o com presentar la declaració de la renda. Però cal passar per ahí, cal passar pel dentista si tens un queixal foradat i cal dutxar-se amb certa freqüència, especialment si vas a conviure en societat, com és el cas dels vacunats. Als Estats Units la tassa de meninfotisme i de negacionisme és infinitament major, entenc que allí les diferències d'alimentació, renda, educació i cultura entre rics i pobres són també majors, i això afecta tota la societat. Per tant, les motivacions per a vacunar els no vacunats són hamburgueses gratuïtes, vals de diners per a gastar als centres comercials i entrades per a esdeveniments esportius com el futbol americà a canvi d'accedir a immunitzar-te. Que trist! Països sense poder accedir a les vacunes i països pagant les persones perquè es vacunen.

Ací no hem arribat a l'extrem de prohibir eixir al carrer als no vacunats, ni tampoc paguem la població de risc perquè es vacune. En general la població ha sigut prou responsable, i quan arribe la vacunació juvenil i infantil pujarà encara més el percentatge de vacunats. Tot i això, hi ha un reducte de gent per vacunar, com els gals d'Astèrix, però sense poció màgica. Alguns són els clàssics antivacunes naturistes que causen un brot de pallola on ja estava erradicada. Uns altres són els del xip, el negacionisme i les teories conspiranoiques. I també està el perfil dels que tenen por i no es refien de la ciència, però sí de quatre titulars que han llegit per Facebook provinents d'un web dedicat a fer continguts falsos. De tot hi ha en la vinya del senyor. El cas és que la por ha funcionat com a incentiu per a la vacunació, no la por a la mort —eixa, tal volta, va funcionar fa mesos—, més bé la por a no poder anar enlloc. És més estímul que l'aparició de les noves cepes, les dades científiques, les xifres de morts o els casos de negacionistes que s'han penedit després de passar —i superar o no— la Covid.

Per tant, i com a conclusió, no podem negar que ens agrada això d'embolicar-se i "anem a fer-nos-en una"; i "esta nit segur que s'empastra", i "t'apuntes a una cerveseta", a molts els funciona molt bé com a leitmotiv. Si vols motivar un valencià, primera manera de motivar gran part dels valencians, tornant al titular, és el comboi, o la por a llevar-nos el comboi. Un temor a quedar-se a casa quan els amics, companys o familiars estan passant-s'ho bé. Però no és l'única manera de motivar-nos*, hi ha d’altres que ara passarem a enumerar, i que solen funcionar bé entre els valencians.

*Nota: algunes de les maneres de motivar són vàlides només per a un grup molt concret de la població.

Alcohol

     Il·lustració de Raúl Salazar per a Culturplaza.

En el fons nord ressona allò de '"Alcohol, alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos..." o millor aquella altra de "no en volem cap, que no estiga borratxo...". Després no és d'estranyar que la Feria del vino de Requena o de València, o el Mesón del Vino de Castelló, estiguen sempre de gom a gom. Molts esdeveniments culturals com concerts, exposicions o inauguracions funcionen millor pel que fa a l'afluència si hi ha alcohol. De fet, els organitzadors ho saben i et conviden amb un missatge de l'estil "hi haurà birres fresquetes" per assegurar-se de la teua l'assistència.

L'afany

Este cap de setmana, en la marató de València s'ha comprovat que som uns afanyosos. Milers de corredors lluiten per arribar al mateix lloc uns minuts abans, per superar-se, i per demostrar-se a ells mateixos que poden superar un repte. Eixe afany de superació, eixe poder dir que has acabat una marató, un triatló, un ultratrail o un ironman provoca que ací hi haja una legió d'atletes populars que ho són per convicció. Només cal mirar les inscripcions i el nombre de valencians en proves de tot Espanya per a comprovar que ací som uns motivats de l'esport.

Foto: EDUARDO MANZANA.

Putxeret de la iaia

A banda de la beguda, el menjar també ens motiva, en este cas podem dir que un putxeret de la mare o unes croquetes de la iaia funcionen com a reclam perquè un valencià faça l'esforç d'anar a un lloc concret. Per no parlar de la cassola d'arròs al forn, fideuà o un esmorzarot. Si hi ha menjar, hi ha gent, perquè encara que siguen quatre papes, fartar és sempre un reclam. I més si el menjar és bo, tot i que qualsevol fira gastronòmica, per humil que siga, sempre atrau la colla de la fartera.

Música en directe

Ja siga un concert de la banda municipal, del cor madrigal o d'un grup de trap, la música atrau el personal. A voltes la música està massa forta, altres voltes molesta l'assaig del dolçainer, però tota festa amb música guanya molt, i tota persona que fa música té sempre els seus seguidors, antics o circumstancials, que acudixen com els ratolinets seguint el flautista.

L'orgull

Funciona encara com a reclam això de "com al meu poble" o "millor impossible", i també el "més gran del món". Tocar l'orgull funciona com a motivació, és una cosa internacional, que ací no hi és aliena. Fem una manifestació demanant diners... no funciona. Ací funcionen les manifestacions on hi ha banderes, perquè som poc pràctics i molt emocionals.

Foto: EVA MÁÑEZ.

Motivacions fallides i altres incentius

Quan regalen descomptes per al cinema a canvi de donar sang, no s’aconseguix atraure el personal. En canvi, quan donen entrades per al futbol, hi ha —o hi havia— cues de donants. Dir que "eixiràs en la tele" tampoc és ja major reclam i la xicoteta pantalla ha perdut el glamur. Passa com amb els SMS il·limitats, ja no són una motivació. Les ofertes i els preus baixos funcionen com a qualsevol altre lloc; per contra, tinc quimera que el VIP i "superexclusiu" ens agrada prou més als valencians que tenim deler per sentir-nos especials. L'enveja, diuen, és un esport nacional i bé, ací dir a un amic que "Nova York és meravellós en primavera, he anat quatre voltes" suposa quasi automàticament que eixa persona vullga anar-hi. També funciona bé allò de "hi ha lloc per a aparcar a la porta" i, en canvi, va prou regular el tema de "l'acte serà puntual", perquè més que una motivació, pot ser un entrebanc. I bé, a cadascú li motiva una cosa diferent i generalitzar és complicat. Espere que les vostres motivacions per a llegir l'article siguen les de raonar, i no per a criticar-lo pel titular, cosa que passa massa sovint. Siga com siga, a mi em motiva sempre una bona interacció amb els lectors, i també perquè no dir-ho, un bon arròs al forn.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email