Foto: AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA. VALÈNCIA. Costa imaginar-se de nou els ninots als carrers, l'olor de la pólvora, les llums decorant els carrers, carpes i xurreries, vestits tradicionals i castells de focs. Ara per ara sembla molt difícil imaginar-se com seran —si no es cancel·len— les falles al setembre, tot i que les tanques de la Fallera ja estan al carrer. Si la situació pandèmica ho permet seran unes falles en versió reduïda, com un partit de futbol sala o el resum d'un llibre. Mai podran ser iguals que les falles tradicionals, i de segur que seran unes falles recordades eternament. Però més enllà del que puguem pensar nosaltres, està el que opinen els fallers. L'epicentre de la festa està als casals, entre els fallers que fan possible esta festa protegida per la Unesco, i a elles i ells els he preguntat. Com vos imagineu vosaltres, les falleres i els fallers, les falles de València al setembre? Ací les respostes:
Carmen Seguí, de la falla Doctor Oloriz, va formar part de la cort d'honor de València el 2010. Ella té moltes ganes de poder viure, encara que siga de manera reduïda, unes falles al setembre. "Molta gent pensa en les falles només com a festa, però són moltes coses més. És inimaginable tot el que significa per als fallers celebrar uns pocs dies de falles. Encara que no siga en el format habitual, no ens importa que hi haja restriccions en forma de prohibir les revetlles, perquè la festa no és només això, és molt més. La falla té eixe component social de reunir-te amb la família fallera. En el meu cas personal, fa any i mig que no ens veiem i a la meua filla menuda no la coneixen encara molts membres de la meua família fallera. Fa mal, no hauria passat mai en condicions normals, ha crescut la família i no la coneixem. El mateix dolor que patix qui no ha anat en un any a vore la família al poble l'hem patit nosaltres. Així que poder celebrar encara que siga durant el dia, fora dels casals, al carrer, amb les mesures i fent pocs actes... només amb això, és un raig de vida per a nosaltres els fallers". També ressalta la importància per a l'economia fallera: "Es mouen molts diners, moltes indústries depenen de les falles, i cal tancar un cicle. Hi ha molts monuments emmagatzemats que es feren per a cremar-se i cal tancar també el cicle faller: cremar i poder descansar. És com deixar una tasca a mitges o incompleta que se't queda clavada, i això cal solucionar-ho".
Javier Fenollar és el president de la Nova de Benicalap, "veig les falles al setembre amb moltíssima il·lusió. Necessitem eixe respir dins de tanta mala notícia i tant de caos. Hem viscut moments molt durs des de la suspensió en març de 2020, i açò ajuda a continuar lluitant per la nostra festa. Com a president ho veig amb màxima preocupació donada la càrrega de responsabilitat que assumirem. Ens convertirem en garants del compliment de normes que, en molts casos, amb els mitjans dels quals disposem, serà molt difícil de dur-les a terme. Des que va esclatar la pandèmia ens hem convertit en experts en finances, animadors en la distància perquè els nostres fallers i falleres no defallisquen i abandonen, experts en aforaments i centenars de circumstàncies que no ho han posat fàcil. Però podrem garantir la total seguretat amb un curset de dues hores? Com dic, serà realment difícil. D'altra banda, el component d'il·lusió ens farà que intentem tindre les millors falles possibles, organitzant actes per a totes les edats i respectant al màxim tot el que disposen les autoritats. A més, sabem que estarem baix la lupa dels veïns i que qualsevol mala pràctica, fins i tot si no és de dins de les falles, serà carregada sobre la nostra esquena. Esperem que tots respecten les normes igual que les respectem els fallers, i que les falles de setembre siguen inoblidables. Treballem perquè siguen així fins i tot sabent que renunciarem a gran part de la festa. Benvingudes siguen les falles plantades a les places".
Beatriz Navalón va ser fallera major de Císcar-Burriana l'any 2019, en les últimes falles prepandèmiques. Considera que "els fallers estan molt mesurats i conservadors en les emocions, no hi ha cap classe d’eufòria perquè encara està la por de la cancel·lació. Tenim ganes de fer alguna cosa similar a les falles per a recuperar la sensació de rutina, de cara a iniciar un nou any faller, però sense entusiasme. En l'últim acte de la falla, la imposició de bandes, hi havia una incertesa evident en les falleres majors que fa dos anys que esperen, perquè tot està a l’espera de saber com seran finalment les semifalles, i això ens lleva a tots un poc la il·lusió. Hi ha ganes, però de falles normals, no d'unes falles a la mínima expressió, on l'ofrena siga històrica per la calor, on molts fallers no vagen a cap acte per precaució. En este sentit tindrem un perfil de faller que no passarà pel casal, altres que estaran amb totes les precaucions i els que els la bufarà tot i faran com si res".
També ens parla del seu cas concret: “Jo vaig ser una afortunada de viure les falles de 2019 com a fallera major, de poder abraçar la gent quan guanyàrem el ninot indultat, persones que no coneixia de res. Perquè les abraçades, els casals de gom a gom, les falles on tot el món es besa d'alegria... això ja no ho tindrem. Hi haurà menys contacte, més respecte als aforaments, les mascletades no sabem si tornaran, ni com es faran. Jo, de fet, no me les imagine”. I conclou amb una metàfora fallera: "Pense que seran paregudes a viure unes falles com eixe faller que està tota la setmana fallera treballant i no pot disfrutar gens de la falla ni del casal, tinc eixa sensació. De fet, no sé encara si em vestiré".
Carmen García, fallera des que té consciència, és ara part de la comissió de la Nova de Benicalap i té el cor trencat: "El que vull és que tornen les falles, i que tots els sectors que depenen de les falles —pirotècnia, indumentaristes, artistes, orfebres, floristes, perruquers...— puguen eixir d'esta crisi. També vull que els meus fills, que encara no han viscut les falles, puguen viure i conéixer la nostra festa, però com a mare, la por supera les ganes de festes. Com a fallera vull falles, però si ho pense fredament, no estic preparada per a patir tot el temps per la salut dels meus fills en berenars massius, en ofrenes i en actes que es poden desbaratar. Ja hem vist com només ens han obert la porta un poc, la cosa s'ha descontrolat, ja que no sabem respectar les recomanacions sanitàries. Per això no vull falles al setembre, vull unes bones falles a març, com les de sempre".
Carles Berriales, president de la falla Guillem Sorolla-Recaredo, està més content que un gínjol. "Estem molt il·lusionats i amb molta esperança. Encara no ens creiem al 100% que es puga iniciar la setmana fallera ja que tenim l'experiència del que va passar al 2020. També sabem que serà tot molt diferent i reduït, en totes les assemblees de presidents la frase més repetida és ‘seran unes falles Covid’, però tot i això hi ha il·lusió. En moltes falles hi ha hagut baixes i ara som optimistes i pensem que es reactivarà tot, anirem al casal que és la nostra segona casa, i vorem la nostra segona família. Viure'm la plantà que no visquérem, l'ofrena que es va quedar per fer i cremarem una etapa que havia quedat inacabada. El fet de poder vestir-nos, anar a arreplegar el ninot de l'exposició, fer-nos un entrepà al casal, a nosaltres ens aborrona. Som una comissió centenària, de 133 anys, molt familiar, hi ha prou gent nova que es va apuntar el 2020, i alguns enguany, que no han pogut viure encara les seues primeres falles. Ells i els veterans tenim tots moltíssimes ganes de vida de casal, i volem viure intensament tot el que es puga, i que servisca per a agafar motivació de cara al 2022".
José Miguel Aparicio, més conegut com a Makoki, a banda de faller és un reconegut guionista de falles. Considera que "per als fallers i falleres, tot i ser les de setembre unes falles en les quals encara no coneixem que podrem i que no podrem disfrutar, i encara que ja sabem que seran molt atípiques, han de ser unes falles que servisquen com a demostració d'orgull. De res val cridar als quatre vents que s'és faller per a després renunciar a assistir a actes, com l'ofrena, perquè cal matinar. Sabem que seran unes falles complicades en l'àmbit organitzatiu i que s'assumirà moltíssima responsabilitat. Esperem que tot el col·lectiu comprenga les normes, que no seran senzilles de digerir. Des del punt de vista del taller, s'han hagut de reestudiar totes les escenes per a actualitzar-les. Moltes d’estes perdien el sentit atés que es van gestar ja fa dos llargs anys, i el temps i l'actualitat han fet que perden la sàtira i la crítica que ha d'impregnar una falla. Plantar al setembre serà un alliberament per als artistes i un rellançament de l'activitat en els tallers, una cosa necessària i urgent per a un sector essencial en la festa, per damunt de la resta, i que ha vist com molts han hagut de tancar, per desgràcia. Algun dia ens adonarem del desastre que suposa perdre el que ens fa diferents de la resta de festes. Benvingudes siguen les falles al setembre i siguem responsables".
