Com recuperar la vida d’una casa tradicional amb un arc i un triangle

VALÈNCIA. Al carrer predominen les plantes baixes. Algunes són cases, i altres cotxeres que encara conserven l’ús com a magatzem agrícola. Als anys 50 —quan encara no s’havia introduït el concepte de bungalow al nostre país— les cases de les famílies que venien de l’agricultura i començaven a créixer seguien un mateix esquema.

Tant fa l’Horta de València, el Camp d’Alacant o la Vega Baja del Segura. Una façana d’uns huit metres d’amplària amb una porta al mig, una finestra a cada costat, persianes alacantines per protegir-les i un sòcol de pedra de mig metre a la banda baixa de la façana.

Però a este carrer de Bigastro, una d’estes cases destaca ara sobre la resta. A banda d’estar més lluent que la resta, les persianes, en lloc de fusta o resina de tons beige, estan pintades amb un roig ben fort. “Aquesta és la casa familiar on va néixer ma mare, va ser construïda pels meus propis iaios el 1927”, conta Noelia. “Després de més de quaranta anys deshabitada, vaig decidir amb entusiasme donar-li una nova vida amb la meua família”.

“El repte del projecte era trobar un llenguatge que fora respectuós amb el seu passat, però que poguera introduir nous elements que el complementaren”, explica l’arquitecte Adrián Segura. “Per això vam partir el disseny del color roig del paviment i de l'arc principal que tenim a l'accés. A partir d’aquests dos elements creem el projecte”.

“L’arc i el paviment, amb el característic triangle roig, és al final d’on venen el color, material i textura i finalment acaben definint la resta d’elements arquitectònics que componen la nova imatge de la casa”, afegeix Antonio Campos. “Al final, necessitàvem actualitzar l'habitatge al mode de vida actual. Això incloïa l’eficiència energètica, i per això no es va poder conservar tot el paviment original”.

“Vam haver d’alçar tota la baldosa original, sempre amb la màxima subtilesa per poder rescatar més de 300 peces, totes les que estaven en millor estat”, apunta Segura. “Són les que han servit per configurar les catifes ceràmiques que et reben a l'accés i al menjador, el patró geomètric del qual s'ha rescatat del disseny original”, conta Campos.

Enfront de la destrucció del paisatge tradicional de la Vega Baja que s’ha viscut durant les últimes dècades a la perifèria dels pobles, la Casa 1927 de BamBam és un antídot de bona arquitectura amb memòria, però sense nostàlgia.

L'arc restaurat era, i continua sent, l'element arquitectònic de benvinguda de la casa, que ens rep a l'accés en una posició central i principal. No només s’ha restaurat l’antic arc, amb remats de fusta, sinó que s’ha obert un nou arc al seu costat, ampliant la llum i la perspectiva del rebedor i establint un interessant llenguatge entre 1927 i 2022. La geometria de l’arc es repeteix en motllures, armaris, l’accés al dormitori infantil i la pèrgola del pati.

“La proposta espacial crea un ampli lloc de relació comú per a connectar cuina, menjador i saló. Però a més, connecta tot l’interior amb l'exterior a partir del pati. Aquesta relació genera un espai continu, però no homogeni: cada àrea té unes condicions espacials particulars”, expliquen des de Bam Bam. Per això, poden ser parcialment independents amb un gran teló separador, també roig, que discorre entre l'arcada i el mur central. Un teló que aporta teatralitat, intimitat, subtilesa, flexibilitat, dinamisme i color a la casa, i que conviu realçant la bellesa dels dos arcs principals”.

Un canvi de color que també ha suposat una revolució del comportament energètic de la casa. “Per al seu disseny, combinem estratègies passives tradicionals amb actuals. Connectar i obrir els espais d’estada, com la cuina i el menjador, per generar un gran volum amb ventilació creuada entre el carrer —orientat al nord— i el pati —situat cap al sud”. “La pèrgola, colonitzada per la vella parra, aporta protecció solar a l'estiu i deixa a l'hivern el pas dels raigs solars amb la caiguda de la fulla. A més, la presència d'aquesta vegetació estableix una transició amable entre el menjador-cuina i el pati, aportant equilibri climàtic a cada època de l'any”.