GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Com seria Trump si fóra valencià?

16/11/2016 - 

VALÈNCIA. “El món s’acaba!”, “Arriba la tercera guerra mundial!”, “No visiteu els Estats Units, que no vos deixaran entrar!”... Són algunes de les frases que de segur heu escoltat arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes. S’ha analitzat fins enfartar-nos la victòria, s’han fet programes especials en directe, moltes hores de tertúlies i s’han llistat les conseqüències que pot tindre esta elecció a escala global. Així que jo, que estic un poc saturat de Trump i tot el que envolta les eleccions als EUA, vos propose un exercici d’imaginació. 

Si Trump fóra italià, se semblaria a Berlusconi, un empresari d’èxit amb cabells trasplantats al cap. Si fóra francés, actuaria com Sarkozy, i es casaria amb una exmodel estrangera. Si fóra anglés, faria com Boris Johnson, liderar amb bufonades la campanya a favor del Brexit. I si fóra valencià?

Imaginem per un moment que Trump fóra un personatge nostre, el fill d’un empresari de la taronja (de quan la taronja donava diners), que haguera fet un imperi del taulell amb els diners de son pare. Nascut al barri de l’Eixample, col·legi de monges, amant dels bous i amic del perruquer de Camilo Sexto. Després de llepar-li el cul a uns polítics i a altres durant molts anys a la recerca de subvencions, després d’arruïnar-se i tornar a fer-se ric diverses voltes i de passar per uns quants matrimonis, decidix que vol ser el Molt Honorable President de la Generalitat. 

 

Trump, que en valencià seria Trumpellot, és ja conegut a tot el territori per les seues contínues aparicions al Tómbola de Canal Nou, on era un habitual. La seua obra més important seria la Torre de França, també coneguda com el TrumpolíI en un d’eixos viatges tan habituals amb amics empresaris a Cuba, s’hauria enamorat d’una jove model cubana amb qui hauria tingut el seu cinqué fill ja en edat de jubilar. Amant de la pilota valenciana, seria famós als trinquets on s’hauria jugat més d’una fanecada als blaus. 

Fart de vore com les potències estrangeres, madrilenys i catalans, saquegen la seua terra, decidix fer un pas endavant i presentar-se a les eleccions. Al principi ningú li fa cas, saben que té molt mala fama entre les dones perquè l’acusen “d’amant de les llumenetes”, i de ser un masclista. I els analistes saben que sense el vot femení no es poden guanyar unes eleccions. 

També saben que hi ha molts immigrants a València, i que no el votaran perquè ha tingut alguna eixida de mare dient que “els catalans mos volen furtar la paella” i “els madrilenys s’emporten els nostres diners per a pagar les obres dels jocs olímpics que mai es faran”. Està en contra de pagar-li la sanitat “als guiris jubilats que viuen en la platja i estan tot el dia en urgències” i proposa que “qui vulga un metge, que se’l pague”. La seua proposta estrella en política exterior consistix a construir un gran bancal entre Castelló i Tarragona per tal que “caiguen els invasors que intenten apropiar-se de les nostres navelines”. I, clar, tots els experts saben que sense el vot immigrant no es poden guanyar les eleccions. 

 

A més, ell exposa les seues idees sense vergonya en públic, i als seus mítings és normal escoltar coses com: “L’imperi gai destruirà la família tradicional”, “molts pocs dels refugiats que vénen estan perseguits”, “els ateus tenen com a ideari els diners, el sexe i el goig narcisista” o “no és comparable el que ha passat en uns quants col·legis amb els milions de vides destruïdes per l’avortament”. Totes estes són frases que hauria copiat textualment a un dels seus principals assessors, el cardenal Cañizares, i haurien indignat el col·lectiu LAMBDA, els ateus i els defensors dels drets humans. 

Així que sembla impossible que l’empresari guanye les eleccions a la Comunitat, i menys encara si tenim en compte que la seua rival és Hilària Climent, una exconsellera que duu tota la vida en la política. Climent té el suport de la patronal, dels mitjans de comunicació, de la borsa i de tots aquells grups que veuen Trumpellot com una amenaça als drets socials. 

 

 Tot i que Climent ha sigut dona d’un expresident infidel i ha estat investigada per corrupteles diverses, apareix sempre acompanyada als mítings de famosos, artistes, cantants, esportistes i els presidents autonòmics d’altres regions. Així que malgrat que ella no té carisma, i representa els interessos dels empresaris, ningú dubta que serà la primera presidenta de la història de la Generalitat Valenciana. Les enquestes així ho diuen i tots sabem que les enquestes no solen fallar. 

Per a acabar de rematar la campanya electoral, han pillat Trumpellot fent un comentari inapropiat amb un amic periodista. Ni tan sols va demanar perdó per haver dit això d’“estira més un pèl de figa que una maroma de barco” i “si t’agarre, t’espatarre” que el candidat ha catalogat com una conversa de vestidor. S’ha arribat a un punt en el qual molts intel·lectuals i famosos valencians han amenaçat de pegar a fugir a Catalunya o a Múrcia si guanya Trumpellot a Climent, i al carrer hi ha manifestacions violentes en contra del candidat. 

 

Però arriba el dia de les eleccions, i l’empresari d’èxit al nivell de Paco Roig, l’orador irreverent a l’estil d’Alfonso Rus, el personatge polèmic televisiu amb aires de Francisco, l’ideòleg masclista i ultraconservador seguidor de Cañizares, arrasa en les eleccions. Diuen que gràcies al vot rural, i als vots dels valencians sense estudis i amb ingressos baixos que han sigut seduïts pels eslògans: “València pals valencians” i “Tornem a instaurar el Regne de València”. 

Quasi ningú s’explica per què no ha guanyat la representant de la política tradicional, la gestora amb experiència que prometia no tocar res. I els intel·lectuals comencen a justificar la victòria de Trumpellot per la desmobilització dels joves i els immigrants; i a causa del malestar general amb els polítics tradicionals, amb la situació econòmica i amb la globalització. 

Un Trump valencià podria ser així o no, este escenari és pura ficció. El que sí que està ben clar és que ací, això, no pot passar mai de la vida. Per molt que diguen allò de: “amb diners, torrons”, no és possible que guanye un Trumpellot amb propostes com prohibir l’avortament, privatitzar la sanitat, retallar drets socials; tot barrejat amb discursos masclistes, xenòfobs i ultraconservadors. Així que valencians, podem estar tranquils, que cap Trumpellot serà mai president de la Generalitat. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email