Com seria una pel·lícula “de pèl” a la valenciana

VALÈNCIA. És comentari habitual dir que el valencià és una llengua molt dolceta. Tot en valencià agafa un caire suau, pacífic i confortable, inclús els insults ofenen menys quan es diuen en valencià. Però a pesar d’això no s’ha utilitzat comercialment en un àmbit tan present en Internet com el sexe. A banda de la pel·lícula valenciana més famosa El Virgo de Vicenteta i la seua continuació Vicenteta estate quieta, on Maria Rosaria Omaggio apareixia “más lozana que nunca” segons el cartell de la pel·lícula, no s’han fet moltes més aproximacions cinematogràfiques a l’erotisme en valencià. Així que hi ha tot un món de possibilitats per explotar i poder crear una escola valenciana de porno. Actors internacionals sí que n’hem tingut, el més famós de tots Nacho Vidal que ha ficat Enguera al mapa de la indústria pornogràfica mundial. 

Com que dels pecats del piu, Déu se’n riu, i els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona. I com que no hi ha res més natural que una figa pa un pardal, i més es fa amb l’amor que amb l’espasa. Anem a imaginar-nos com seria una pel·lícula valenciana de pèl. I per a començar caldria buscar una temàtica pròpia.

Temàtica

 Els films porno russos tiren molt de lolites i escolars; els americans són més d’animadores, del repartidor de pizza, del llanterner o de fer reinterpretacions porno de pelis de Hollywood; els japonesos ja sabeu que tot el que siga col·legiales i dibuixos animats els torna carabasses; els francesos van més per la línia dels voyeurs i les infidelitats; i els italians sempre han tingut una especial predilecció per la màfia i per retratar a les monges com a objectes de desig. Els valencians en canvi hauríem d’introduir alguna temàtica pròpia, i eixa no pot ser altra que el món faller. Alguns títols possibles en poden ser: “Orgia en el casal”, “Mascletà” i que cadascú pense el que vulga, “L’Orxata i el Fartó” si volem ser subtils, “La Nit del Fuck”, “La Plantà” o “La Cort d’Honor passa calor”. El principal inconvenient que li veig jo és la dificultat de llevar-se tot el vestit de fallera abans d’entrar en matèria. Perquè si la cosa es fica intensa pot acabar alguna pinta clavant-se en algun lloc que no toca i ja estem fotuts, mai millor dit. 

Personatges

Ara que tenim tema triat, cal omplir de contingut el nostre guió, encara que els diàlegs en estes pel·lícules són secundaris, i en molts casos ridículs. Però anem a fer les coses bé i per tant cal imaginar-nos alguns personatges que puguen enriquir el discurs. En este sentit l’artiste faller que rep la visita de la fallera major en el taller pot ser un argument vàlid. El faller que va a provar-se el vestit eixe que s’estila ara amb pantalons pirates arrepretadets, i acaba amb la modista dins del vestidor. O una escena de teatre faller on dos actors acaben amagats per darrere de les cortines de La Rambleta, deixant-se portar per la seua passió... pel teatre.

Localitzacions

Una possibilitat és incloure escenes a ubicacions on la testosterona dels valencians està sempre vigent, com en els gimnasos. Allí entre pesa i pesa també podem rodar alguna escena valenciana. I perquè no introduir a algun collidor o collidora, que acumula les mirades de la resta de la seua colla. Unes escenes entre tarongers, on un dels actors agafa una taronja i li tira tot el suc per damunt al seu company d’escena. Massa per a la carabassa. I qui diu tarongers, diu camps d’arròs amb l’Albufera de fons, o unes escenes entre ametlers o cireres, que segur que les floretes agraden al director de fotografia. 

Fa uns anys vaig llegir que els valencians i els canaris eren els que més innovaven en el sexe, i triaven llocs diferents del llit per a fer-ho. Parelletes al polígon, a la platja, al pàrquing de les discoteques,  amb el cotxe aparcat entre els camps, o inclús a les portes del cementeri és fàcil trobar-ne, per tant no seria cosa estranya buscar ubicacions diferents per a la nostra pel·lícula. L’ombra d’una garrofera, damunt d’un palet de melons, en una embarcació de vela llatina a l’Albufera, o en algun racó de l’Àgora, la qüestió és fer-ho en algun lloc irreversiblement valencià.

Argument

Ací cadascú pot deixar volar la seua imaginació com vullga, però donaré algunes idees: 

-És necessari alguna imatge de sucar el fartó en l’orxata, és l’equivalent valencià a xuplar piruletes.

-Caldrà també fer algun trio, ara que tenim tripartit no podem obviar que els valencians podem anar al llit o a la Generalitat de tres en tres. 

-Seria convenient fer una enquesta per a conéixer quines coses es diuen ara a l’orella els valencians quan fan l’amor, perquè en anglés o en castellà és fàcil trobar documentació al respecte, però en valencià més enllà de l’experiència personal de cadascú i alguna referència en l’escassa literatura eròtica actual que n’hi ha (ningú no ha superat al gran Bernat i Baldoví), no en trobem res. 

-Si els protagonistes són fallers, que no es coneguen vestits amb el polar, poques coses menys sexys que un polar roig de la falla. 

-Caldria aprofitar la confusió que provoca el nostre foc amb la paraula anglesa fuck (follar), per a crear una situació còmica amb un turista. “Disculpa tens foc? – Are you asking me if I want to Fuck? – Yes, foc per al cigarret – Ok, lets do it”. Perquè ja saps el que diuen: que si en falles no folles, en Pasqua no falles. 

A Catalunya sí que tenen porno local, amb títols com Jaume I el Conyqueridor, però el gran referent del porno en Catalunya és el director Conrad Son, que va convertir a les Exxcursionistes Calentes en la primera pel·lícula porno en català. I òbviament estava plena de referencies catalanes en frases com “això és un túnel i no el de Cadí”. Però no existixen estos referents en clau valenciana com podrien ser frases de l’estil “es nota que eres faller, perquè mare meua quina plantà” o  “Aitana, això si que són unes bones muntanyes” . Perquè viure plenament en valencià també implica que si vols vore a actors clavant-ho en la pantalla, ho pugues fer. I en eixe àmbit, encara estem molt verds, o inclús podem afirmar que som vèrgens.