Coses a fer a València quan estàs mort

VALÈNCIA. Si estàs mort tens temps de sobra per a llegir açò, si estàs sentenciat a morir-te d'ací a poc temps, millor passa del preàmbul que és llarg i ves directament a la llista. La primera cosa a fer, per encetar la llista, és dur la contrària, rebel·lar-te, recorde una professora que afirmava que mai havíem d’usar el nom d'una pel·lícula o d'un llibre per a titular un article. Primer gust que m'he donat, fer-ho. Propose fer com Andy García a Denver, en aquella pel·lícula del 1995 que vaig vore al cinema de Torrevella, on vivia aquell any amb l'edat que té ara la princesa Leonor. Igual era massa jove per a entendre per què no fugia de Denver; en canvi, ara entenc que tants valencians mai fugim d'ací, tot i tindre opcions laborals millors a altres llocs del món "estar sentenciats laboralment". Tot no són els diners, i de vegades com li passa al mafiós Jimmy "The Saint", fins i tot l'honor o la justícia poden estar per damunt de la vida.

Després de justificar el nom de l'article, una altra cosa poc recomanable, segons la Facultat de Periodisme, és disposar-me a fer un llistat. Els llistats també estan fatal vistos pels periodistes seriosos, eixos que no entenen que alguns com el mil·lennista alcoià Emilio Doménech els haja pegat un bon passó amb la seua anàlisi de les eleccions americanes. Però pitjor vist està titular un text que no es correspon amb la realitat, el famós i malauradament molt utilitzat actualment, clickbait o pescaclics. I com encara no estem morts, i potser no estem ni tan sols sentenciats, farem eixa llista, ja que una nova quarantena a les portes sembla una bona excusa per a fer coses que no t'has atrevit a fer abans.

També podem fer com fan a una altra pel·lícula, Seeking a Friend for the End of the World, el film ens mostra la situació real de la fi del món i una parella que es coneix en un context on la gent s'ha tornat folla. On hi ha orgies de gent folla que folla (gent boja que carda), i mentre alguns intenten sobreviure a tota costa, i altres es dediquen a fer-se embolicadets, brolla l'amor entre Keira Knightley i un Steve Carell als quals només els diferencien 23 anys d'edat. Perquè clar, està acabant-se el món i una xica preciosa que té 27 anys pensa que el millor que pot fer és passar els pocs dies que li queden de vida amb un desconegut de 50 que acaba de conéixer. Deixant a banda la mala elecció de l'actor protagonista, per poc versemblant, està clar que hi ha una cosa que fem més sovint en moments crítics, expressar l’amor. Per tant, aprofite per a dir-li a la meua dona i al meu fill, als meus pares, germà, la iaia, els familiars de Benifaió, els amics que he fet arreu del món i a tots vosaltres lectors, que vos estime molt. Ara si em passa alguna cosa ja he quedat bé, que "quedar bé no costa una merda" i "faena feta no corre pressa". Aprofiteu també per a declarar-vos o buscar un Amante Bandido, menys conspiranoic que el Bosé. 

Si el món estiguera acabant-se realment, la llista seria diferent i com en The Last Man on Earth aprofitaríem per a assaltar una mansió amb piscina, furtar el Sant Calze per a sentir-nos Indiana Jones o entrar a xutar uns penals a l'estadi de Mestalla, al vell. En canvi, si la nostra desgràcia és només personal en compte de compartida pel col·lectiu, és recomanable evitar cometre cap il·legalitat. Per tant, no seré jo qui vos anime a caminar nuets pel carrer o a furtar un Ferrari per a xafar-li per l'A-7. Tot el contrari, vos convide a atrevir-vos amb coses legals, que es poden fer en temps de pandèmia. I tot comença per parar un moment i adonar-se que el temps moltes voltes és més important que els diners. Anem allà.

Coses a fer a València quan estàs mort (o en quarantena)

-Dona't el gust d'anar a un spa d'eixos relaxants, amb massatge i tot. Xica, se t'obliden tots els mals durant un parell d'horetes! I això no té preu.

-Hedonisme en vena. Visita el teu restaurant favorit, eixe lloc d'estrella Michelin que mai has tastat, compra una salsa superpicant, un vi bo o un poc de caviar autèntic. En definitiva, fes-te un homenatge i "qui vinga darrere, que arree".

-Queda amb un amic o una amiga, el més divertit que tingues no val qualsevol, agafa el cotxe i alça la música a tota virolla, i canta, i balla, i riu... Si tens vergonya fes-ho en un lloc discret, si en tens poca, acudix davant d'alguna de les discoteques que solíeu freqüentar i torna a ser un adolescent sense complexos uns minuts. Cal ballar més.

-Envia a fer la mà a algú que s'ho mereix. De veres, moltes voltes és necessari dir a algun ninot que se'n vaja a pastar fang. I tot seguit silencies eixa persona.

-No pots quedar amb molta gent, però sí amb un parell d'amics per a fer un ADSL pandèmic, l'asmorsar l'esmorzar, dinar i sopar, es queda ahí, sense ressopó. I quasi que millor per al fetge.

-Agafa la bicicleta, fes-me cas! O tal volta la moto, el patinet, o si no tens més remei el cotxe. I passeja per la platja, de veres, els dies de sol de tardor són els millors per a disfrutar de l'olor de la mar i de l'arena fresca entre els peus.

-Mira la posta de sol, puja al Micalet, al Fadrí, al Castell de Sagunt o al de Santa Bàrbara, a les Torres de Quart o de Serrans, a la Torre Mirador, bé eixa no que està tancada. I dalt del la teua torre de vigília particular ompli els teus ulls dels colors rogencs dels capvespres valencians.

-Acosta't a un concert a la Pèrgola, al teatre, al cinema, a escoltar un monòleg, a fullejar llibres a una llibreria, a vore un espectacle de dansa, que sé jo, activitats culturals que no saps si mai més podràs fer-les, fes-les ara, i de pas ajudes el sector que tant ho necessita.

-Algunes coses com fer-se una orxata a Alboraia o una paella al Palmar són ben econòmiques per al gustet que donen, no cal tindre molts diners per a donar-se un gustet. I val més morir-se de gust que de pena.

-Tira uns coets. Intenta aprofitar un gol de Carlos Soler o de Morales per a dissimular, però si t'agrada el soroll d'un masclet i l'olor de la pólvora... no crec que ningú es moleste per un poc més de soroll. I si no t'agrada la pirotècnia, punxa al balcó una cançó o dos d'eixes que fan girar el món a volum elevat (tampoc cal molestar massa el veïnat). El sentiment de subversió sempre és adrenalític.

-I, per últim, fes una bogeria xicoteta... tira't a nadar a l'Albufera, dis-li als teus contactes el que opines en realitat d'ells (deixa de banda el que és políticament correcte) o fes-te artista urbà. Si no saps pintar bé, fes unes pegatines amb el teu eslògan vital del tipus "bota-li foc a la vida", "t'estime, Marieta" o "no mengeu carn"... i apega-les pels fanals. En qualsevol cas et sentiràs millor, o almenys més viu.

No sabem si podrem tornar a viatjar amb facilitat, celebrar una boda multitudinària com fins ara o accedir sense mascareta a llocs tancats. Tampoc sabem si molts dels teatres, cinemes, sales de concerts, llibreries, museus privats i les empreses culturals que les omplin de contingut sobreviuran a esta crisi. Per això ara més que mai consumim cultura, en qualsevol format, com si estiguérem consumint les últimes dosis de medicina per a l'ànima abans de la nostra sentència vital.