- Jugant jugant el mes que ve haguérem fet tres anys.
- Redéu com passa el temps.
- És una barbaritat.
- I com fou?
- El mòbil em delatà.
- No vas esborrar els missatges? Això és de principiant, nano.
- No, no fou pels missatges. Carla no sap ni desbloquejar el mòbil. Va agafar una factura i va vore que hi havia un número amb el que parlava tots els dies i va telefonar.
- I aquella què va fer?
- Aquella, simplement, va confirmar les sospites de Carla. Com vols l'hamburguesa?
(...)
- A casa són incapaços de fregir un ou, però si hi ha un foc encés...
- Quan els gossos troben un animal mort, s'hi refreguen per dissimular l'olor i no deixar rastre. És un instint dels llops que milers d'anys de domesticació no han aconseguit esborrar de la conducta de moltes races de gossos. Doncs bé, amb els homes i el foc passa el mateix.
- Però ara gasten davantal, pinces i una barbacoa de cinc-cents euros.
- Exacte. I parlant de comportaments primitius, les meues sospites s'han confirmat.
(...)
- Esperava que s'ho prenguera pitjor, la veritat. Em va sermonejar amb una història de gossos morts i animals domesticats molt estranya i em va dir que havia de pensar abans de prendre una decisió.
- Si m'ho hagueres dit Júlia i jo haguérem cancel·lat el dinar.
- No, millor. Quan estem sols em tortura amb silencis llarguíssims i unes mirades que em fan por.
- No vol divorciar-se?
(...)
- Divorciar-me? Estàs de conya, Júlia.
- Pensava que...
- A vore, a ell li he fet creure que estic valorant eixa possibilitat, però en realitat la vaig descartar des del primer moment.
- Estàs segura?
- Seguríssima. On vaig a la meua edat, amb dos fills i un jornal que amb prou feines arriba als mil euros?
- Una companya del despatx es va divorciar l'any passat i li ha tret un bon pessic a l'ex. Si vols li demane el telèfon de l'advocat que li ho portà.
- No et fa la impressió que la gespa del jardí està més verda enguany que l'any passat?
(...)
- Un divorci em costaria una pasta...
- Ara les coses han canviat, home. I ella treballa, teniu dos cases... vull dir, no et pot traure tant, no?
- S'emportaria la meitat i em deixaria els deutes, i no està la cosa com per a dividir el patrimoni. A banda, tinc alguns béns familiars vinculats a l'empresa i... bé, em deixaria amb el cul a l'aire.
- I els nanos, què diuen?
(...)
- Als xiquets no els he dit res.
- Millor així. Vols més vi?
- Però no descarte fer-ho. Sí, ompli'm la copa. De tota manera, la major ja té setze anys i no és idiota i el menut no compta, que es passa el dia jugant a la PlayStation.
- Però no li vas comprar l'Xbox?
- Però l'Xbox i la PlayStation no són el mateix?
(...)
- Els nanos no sé què farien. La major es passa el dia entrant i eixint de casa i quasi ni ens parla, però el menut és molt bon xic.
- Com li va amb l'Xbox?
- Molt bé. Ens fotem unes partides llarguíssimes. Jo crec que n'ha suspés tres per això.
(...)
- Estes banyes li eixiran cares.
- Què penses fer?
- La setmana que ve anirem al centre i, recordes aquell vestit que vam vore quan anàvem amb Carme?
- El d'Hermès?
- Exacte. Eixe cau, i també el braçalet d'or que no em va voler comprar pel meu aniversari.
- Era moníssim.
- I a finals de mes vull anar de creuer.
- Ai, com m'agradaria que Mateu tinguera una aventura...
(...)
- Eixa hamburguesa ja està. Pega-li la volta.
- La portaré de compres i a vore si així se li passa el cabreig.
- Què vols comprar-li?
- Fa uns mesos va donar pel cul per una polsera que valia un renyó. Crec que també volia un vestit. I també he comprat uns passatges per a un creuer, però deixarem els xiquets amb ma mare.
- Redéu, el divorci no t'haguera costat tant.
- Ja ho crec...
