Mikel Labastida, Áurea Ortiz I David Brieva desgranen els aspectes més interessants de la ficció televisiva en la taula redona Què es millor, el llibre o la sèrie
VALÈNCIA. Mikel Labastida (Vitòria, 1976), Áurea Ortiz (Caracas, 1963) i David Brieva (Gijón, 1980) tenen una doble vida. La major part del temps són, respectivament, periodista de Las Provincias, professora de la Universitat de València i responsable de la llibreria Bartleby, respectivament; però, en ocasions, abandonen aquestes identitats per a transformar-se en els components del Laboratorio de Investigación de Series (L.I.S), espai de Podium Podcast en el qual desgranen diferents aspectes relacionats amb la ficció televisiva. Els tres participen aquest matí en la taula redona Què és millor, el llibre o la sèrie? en la 53 Fira del LLibre de València.
“Les sèries tenen una gran influència en la nostra quotidianitat i en el nostre vocabulari, les utilitzem com a exemples diàriament”, apunta Labastida, autor del blog El síndrome de Darrin, amb motiu de la taula. Áurea Ortiz compagina la seua labor docent amb la d'articulista a València Plaza, on publica una columna anomenada, precisament, Las series y la vida. En aquest sentit, assenyala que sovint “no som conscients de la importància que tenen les ficcions en la nostra existència ni de tot el que aprenem a través d'elles sobre la diversitat del món”. “Des dels inicis de la humanitat, una vegada satisfeta la necessitat d'aliment i recer, els individus s'han posat a crear ficció, per exemple, a pintar en les parets o a explicar contes”, apunta.
Per la seua banda, Brieva apunta a l'estreta relació entre aquests productes audiovisuals i l'actualitat: “Hi ha moltes sèries que, des de diferents perspectives i gèneres, estan abordant els problemes que afecten a la nostra societat i fins i tot els estan anticipant; per exemple, The Handmaid’s Tale i l'ona de conservadorisme que es viu als Estats Units”. Respecte a l'actual boom de les sèries, segons explica Labastida, ha sigut propiciat “per l'aparició de noves formes de consumir-les: ens administrem el visionat com volem; cadascun escull quan, on i a través de quin suport veure-les”. “Ara la gent vol consumir audiovisual al seu ritme i vol un consum ràpid, poder fer maratons”, afig Ortiz.
Atès el volum de sèries produïdes cada any, és possible sorprendre o ja està tot fet? Ortiz es mostra taxativa: “Sempre hi ha espai per a provar noves fórmules. Hi ha sèries molt audaces tant en el seu plantejament narratiu com a estètic. Crec que encara queda molt per explicar i per experimentar. Encara que, clar, no totes les sèries són bones”. “En els últims temps cada vegada existeixen més adaptacions literàries i menys guions originals. Així i tot, crec que podem trobar propostes cridaneres i singulars, com The Leftovers”, opina Brieva.