X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA IS THE NEW BLACK 

Decàleg d'atemptats a l'estil en el món faller

10/03/2016 - 

VALÈNCIA. “La JCF descarta el peinado único para la corte tras las discrepancias que suscitaba”. “La falda fallera pierde vuelo”. “Malestar entre las cortes falleras por no poder llevar tres moños con el traje del XVIII”. Són només alguns dels molts titulars que el món faller suscita en referència a la seua indumentària. Un afer en què es fila molt prim, i que genera debats tan encesos com una nit de la cremà. Aparentment, la qüestió de l’estètica es mira amb lupa. Però només aparentment. I és que mai no es va més enllà de les disquisicions sobre la llargària del davantal o la visibilitat de les sabates i sembla que ningú no es decidix a encetar d’una vegada el meló de l’estil faller en general, més aparcat que el Lancia polsós de Rita Barberà. Així és que algú ho havia de dir... Este és el decàleg d’atemptats a l’estil en el món faller:

- Les fotografies d’estudi. Especialment els seus fons: boires estranyes, vinyetejats amb lluentors, degradats dubtosos,  estampats d’espai sideral o llisos color fusta de portal d’edifici dels anys 70. En general, s’ha evolucionat molt poc en este camp. Algú degué marcar les línies mestres del gènere en època del daguerreotip, i ningú no s’ha atrevit a canviar-ho. No siga cosa que l’acusen d’antifaller... “Les fotos d’estudi son una síntesi de l’immobilisme faller, quan fem un visionat d’elles, exceptuant la tonalitat del paper envellit pels anys, veiem les mateixes expressions, decorats i postures del principi de la fotografia”, afirma l’estilista Isabel Andreu.

- La falta de diversitat i personalitat. No trobarem mai entre les xicones de la cort d’honor alguna que siga d’estil gòtic, pin up, grunge... o simplement amb un estil mínimament discordant amb tota la resta de companyes? I per si no fóra prou amb tindre totes el mateix armari, és precís posar-se les mateixes peces el mateix dia? Quan toca barret, totes amb barret! Com si d’un concurs de misses es tractara.

- El gust general per carpes, lones i envelats. Al marge dels problemes veïnals que ocasionen, també en generen d’estètics. No hi ha estructures alternatives més dignes i, sobretot, transpirables?

- L’excessiva infantilització de la Cort d’Honor. En teoria les seues integrants volen transmetre una imatge professional, de dones preparades, de relacions públiques de la ciutat i la festa a nivell internacional... Però esta intenció s’ensorra quan les veiem posar totes juntes, cadascuna amb un exemplar idèntic del peluix-mascota elegit per a eixe any. I clar, tenint en compte que algunes d’elles freguen la trentena, l’estampa amb el Piolín o el Mr. Potato de torn al braç queda un poc com de pati de col·legi. 

- El llenguatge edulcorat de les cròniques falleres als mitjans de comunicació. “A tots els qui des del rigor i l'estima treballen per la modernització de les falles els animaria a desterrar a poc a poc el llenguatge ranci i els clixés lingüístics que acompanyen habitualment les cròniques falleres. Hi ha textos circulant on i off line que no els admetrien en el Hola per excés de sucre”, reivindica la cap de cultura dels informatius del desaparegut Canal 9, Pura Requena.

- La manera de posar en les fotos. Resulta inquietant comprovar com les corts d’honor reproduïxen invariablement el seu posat en filera com si hagueren estat alliçonades per una entrenadora de natació sincronitzada: les de la part esquerra mirant a la dreta, les de la part dreta mirant a l’esquerra. I sempre així. Sense excepció. Menció a banda mereix també la ja clàssica foto del dia de la telefonada amb el primer pla de la fallera afortunada besada pels seus progenitors, un en cada galta. Zero espontaneïtat.

- La rima forçada en els cartells dels monuments. Està clar que antigament, per a arribar al cap i al cor de la gent, sobretot dels més majors, la rima era de molta ajuda. Però en l’actualitat l’obsessió de rimar-ho tot, siga com siga, i damunt en consonant, només contribuïx a un empobriment dels textos.

- L’ús abusiu dels arrissadors elèctrics. El gust per les ones imperfectes que prometen actualment molts xampús de moda sembla que no arriba a les corts d’honor, més partidàries del marcat sense moderació. 

- El maquillatge estil Norma Duval. La maquilladora Sara Descalzo analitza la qüestió: “El maquillatge de fallera es caracteritza per ser exagerat, recarregant molt els ulls. Se sol aplicar la tècnica de la banana, en què es marca la conca de l’ull en tons obscurs. Este tipus de maquillatge és més bé de nit, i per això trobe que no és massa adequat per a actes de dia. Una maquillatge social o de dia ha de ser natural, evitant eixe aspecte artificial que envellix la persona. Jo proposaria un maquillatge més actual en què es veja una pell fresca i bonica, escollint els tons que més afavorisquen a cadascuna, i amb els ulls ben difuminats i sense ombres lluentes”. 

- Els playbacks. Algunes coses no necessiten explicació. 

- L’adequació dels outfits de les corts d’honor a la situació, l’edat i l’oratge. No hi ha mai cap esdeveniment (dels que no requerixen indumentària fallera) en el qual procedisca que les corts d’honor vagen un poc més casual? Cal anar sempre entapissades a qualsevol tipus d’acte? No resulta un poc inapropiat acudir a una Cavalcada de Reis amb 20 graus de temperatura  amb un look Anna Karènina? Si les falleres infantils van a Expojove, no seria més adient que ho feren amb roba el més còmoda possible, i no vestides de diumenge de Rams? Els pantalons estan prohibits en general? 

- La decoració. Sembla que les butaques estil Joc de trons són un must de l’attrezzo faller en general. I en particular molts dels espais que se’ns mostren, especialment el dia de la telefonada, ens traslladen a l’escenari burgés demodé de Belle de jour. Crida prou l’atenció la presència d’algunes peces que es repetixen any rere any, com els incomodíssims sofanets Lluís XVI o els cortinatges rococó. El tan de moda estil nòrdic ni està ni se l’espera.

- Els forros polars de les comissions. I la roba tècnica i muntanyenca en general. Decathlon hauria de pagar la falla municipal. “Resulta incomprensible vore determinades barreges de vestuari quan la climatologia presenta certa adversitat. Podem trobar-nos per exemple plumífers acoblats a rics trages confeccionats durant mesos i elaborats amb fils i textures de fastuós luxe. És només una de les estranyes combinacions del particular costumisme faller”, afirma Isabel Andrés.

I, com en tota falla, en esta també hi ha un indultat: el regidor més hipster, Pere Fuset. En el poc temps que porta al front de la Regidoria de Cultura Festiva ja ha demostrat força estil, tant en el fons com en les formes, en la lluita contra la  coentor. Així és que potser pel fil aconseguim traure lo cabdell. Si hi ha algú capaç de modernitzar les falles, qui millor que un russafer?

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email