DE CATEGORIA

Decàleg d'idees per a sobreviure a un novembre angoixant

14/11/2023 - 

VALÈNCIA. Encara fa dia d'anar en mànega curta a migdia, de dinar a la terrassa o d'obrir les finestres en entrar al cotxe perquè entre un poc d'aire. Tot i això, ja ha tornat Mariah Carey a sonar, els supermercats s'han omplit de pastilles de torró i els teus amics discutixen quin dia es fa el sopar anual de Nadal. No podem escapar-nos, arriba any rere any i cada vegada sembla que vinga més prompte. Parle de l'esperit nadalenc. Ara bé, en la mania de desestacionalitzar-ho tot, la loteria de Nadal s'intenta vendre en agost, "¿Y si toca aquí?", i el putxero hi ha qui se'l menja també en plena onada de calor. Perquè Nadal és putxero, és família, és il·lusió dels més menuts, i són moltes compres que en alguns casos es fan amb molta antelació. Perquè el fet que el Black Friday dure tot novembre, vinga precedit del Single's Day, empalme amb el Cibermonday i tot seguit arriben les rebaixes de Nadal, no crec que siga gens sostenible. De fet, sembla que si no és amb descompte, ningú compra ja res de temporada.

El dia s'acurta i així lluïxen més les llumenetes decoratives que en alguns casos són insultantment excessives. Els Pares Noel ja no arriben des de Lapònia en fumerals, ara estan fets a la Xina i pugen pels balcons de les cases. Amics invisibles, sopars d'empresa, estrenes, fires de menjar o d'artesania i molt de paper de colorins que col·lapsen el contenidor blau de reciclatge. En la televisió, pel·lícules d'època com Mujercitas, barrejades amb dibuixos animats i americanades on Santa Claus sempre és el protagonista. Ell ha furtat als Reis d'Orient el paper principal, no han sigut les Reines Magues, au va!, han sigut els "de fora vindran…". Un paradigma repetit, disparem al valencià quan qui posa en perill el castellà és el supremacisme de l'anglés. Disparem a les Reines Magues, però al màxim amb Pare Noel, a tot gas amb Halloween, al cent per cent amb la carrot cake, els brownies i els jerseis lletjos. Hem perdut la batalla cultural, i la resistència ha d'enfrontar-se als gegants de fora i els enemics que ens toregen des de dins.

Novembre és un més difícil, de boletaires i bigots solidaris, d'anar tancant l'any fiscal mentre que l'escolar encara està en el primer trimestre. Ponentades, sucs de taronja i, amb l'horari d'hivern, la sensació generalitzada del fet que costa el doble fer qualsevol activitat de vesprada. Un grup de WhatsApp per a organitzar Cap d'Any, caiguda del cabell i de les fulles que decoren el carrer, i guerra, molta guerra i crispació en els telediaris. És possible que el canvi d'armari l'hages fet enguany massa prompte, i els radiadors els hages encés per comprovar, poc després, que encara no eren necessaris. Entre amnisties, pactes, protestes, bombes, assassinats i el sectarisme, passem el preludi de final d'any que demostra una cosa: "no hem eixit millors". Si de cas els rics més rics, els pobres més pobres, els feixistes més encoratjats, els preus del menjar més alts i el periodisme menys rigorós i més amant de la postveritat. En fi, per sobreviure a este mes tan angoixant m'he fet un llistat, un decàleg de punts a seguir per a no tornar-me boig en este moment tan crispat. Una versió dels deu manaments adaptats a la situació actual que vos deixe ací per si el podeu aprofitar:

1. No malgastaràs
No compraràs coses que no necessites simplement perquè estiguen d'oferta, o falsa oferta, que és encara més trist. Això també val per a la loteria de Nadal.

2. No diràs coses de les quals no estàs segur en va
En esta espiral de desinformació, millor respirar fondo, contrastar i verificar abans de dir alguna barbaritat que et convertisca en el cunyat de la nit. Per desgràcia cal ser descregut, i no fer cas d'aquells que ens volen colar constantment mentides i mitges veritats pel propi interés.

3. Santificaràs les festes
Este ens el copiem dels manaments originals, perquè fa tres anys no podíem ni eixir al carrer i ara, tot i que és possible que ens abellisca poc, el millor que podem fer és celebrar que estem vius amb els nostres amics. Que ningú ens lleve l'alegria de viure.

4. Honraràs pare i mare
La família sempre està ací, recordar-ho i aferrar-te a les coses inalterables, segures i estables és una bona alternativa en moments de tensió i canvis. Suchard dixit!

5. No seràs indiferent
Una cosa és buscar refugi, una altra és fugir de la realitat. Entre tant de cadàver és fàcil caure en la indiferència, en l'anodínia i en girar la cara cap a un altre costat. No podem quedar anestesiats davant de les muntanyes de dolor que ens envolten.

6. No furtaràs el treball d'altres
Consumir productes que estan fets per una IA hauria de ser, almenys, reflexionat. Per la meua part cap conte, cap agenda, cap il·lustració, cap regal en el qual el procés siga un procés automatitzat per una intel·ligència artificial i no un procés manual i honest.

7. Consumiràs de proximitat
En compte d'omplir l'arbre de Nadal de plàstic de productes fets a la Xina que et porten a casa AliExpress, Temu i Amazon: millor compra regals al barri i productes que siguen duradors. Fem comunitat ajudant-nos entre totes i tots.

8. No turistificaràs
Com que no m'agrada en què s'estan convertint les ciutats, com València, en procés de turistificació, m'he proposat no fer el que no m'agrada que em facen. Res d'escapades de cap de setmana a una capital europea, res de viatges de baix cost, res d'Airbnb. Per la meua part, turisme de proximitat i de qualitat.

9. No desitjaràs el mal al proïsme
Això de proïsme —prójimo, en castellà—, estava molt bé en l'època on les comunitats eren més importants que les individualitats. Per desgràcia, estem en un moment on l'egolatria s'ha estés com una malaltia incurable, l'empatia no existix, i el que li passe al veí sembla totalment indiferent. Bé, com deia algun savi "has de ser molt infeliç per a dedicar el teu temps a odiar i insultar", i encara que de vegades sembla impossible contenir-se, jo respire fondo —una altra vegada— i pense "siguem feliços".

10. No pontificaràs
Ningú té la veritat absoluta sobre res... Així que millor escoltar i opinar sense pontificar. I si no t'agrada la meua llista, et convide a fer la teua, ja que posar negre sobre blanc ajuda a agafar consciència del que ens preocupa i ocupa la nostra ment.

Aplicaré este últim punt i ho deixe ací, amb la intenció de sobreviure al tsunami d'indignació que creix i creix, i que per fer més gran el destrellat, ningú pareix que vulga aturar. Surfejar les aigües sense ofegar-se, no reglotar per haver tragat tanta rancúnia i horror i surar en la mar de plàstic patrocinada per les administracions. Bon novembre a totes i a tots.