Del ‘cas Correo Viejo’ al ‘model Correo Viejo’: històries que recuperen edificis

VALÈNCIA. “Vam començar a treballar juntes el 2010, però abans ja havíem col·laborat. Vam muntar la empresa i ens vam mudar a la plaça del Correu Vell. Començarem a fer esdeveniments per a dinamitzar el barri. I vam obrir la mirada des de l’arquitectura cap a altres disciplines”. Eva Sanjuán i Ana Beltrán enguany faran quinze anys al capdavant d’Estudio Correo Viejo. 

L’estiu del 2015 Vicent Molins escrivia a Culturplaza sobre el ‘cas Correo Viejo’: “un experiment encertat per sostenir edificis que altrament es perdrien”. Deu anys més tard, el cas que estes arquitectes experimentaren al seu propi estudi del Carme, s’ha convertit en un model per rehabilitar edificis per tota València.

“Aquí vam descobrir com n'és de meravellós treballar dia a dia en un espai ampli, lluminós… Vam valorar els edificis antics. Això va fer que es potenciara la nostra deriva a la rehabilitació. Aprens molt vivint en aquests edificis”, apunta Sanjuán. “Sembla menys temps, han passat molt de pressa els quinze anys. Hem estat mares. Hem fet un canvi de paradigma”, afegeix Beltrán. 

“Quan fèiem els esdeveniments ens deien és que sou ar-qui-tec-tes. Però nosaltres volíem sortir de l’arquitecte quadriculat i compartir espai amb altres disciplines”, conclouen. L'arquitectura també pot ser un esdeveniment. És dissenyar situacions, hi ha pressupost, i sobretot hi ha històries.

“Quan ens trobem davant d'un nou projecte el primer que fem és analitzar la seua relació amb l'entorn i investigar sobre la seua història. Intentem agrupar les característiques d'ubicació, necessitats funcionals, futurs propietaris, sensacions...”. A l’edifici que ens ocupa hui —dissenyat per Javier Goerlich el 1920 al carrer Buenos Aires de Russafa— el procés va començar per l’Arxiu Històric.

“Vam trobar plànols originals de l'edifici i dades del seu promotor original. En aquest cas, vam descobrir que originàriament l'edifici constava de dos cases per planta i una a planta baixa. Així que ens vam proposar recuperar la seva composició original i, després de moltes reunions amb l'ajuntament, vam aconseguir tornar a tindre el mateix nombre de cases”. 

També van descobrir que el promotor va ser José Abad: un artesà del bronze amb taller a la planta baixa. “Vam tindre la sort de conèixer personalment la família i que ens expliquaren la vida i la història de l'edifici. Com a homenatge, vam afegir diferents detalls amb bronze: les aixetes dels lavabos i les manetes de les portes els hem dissenyat amb acabat de bronze”. 

La família també els va proporcionar una fotografia del 1924. “No s'assemblava a l'estat actual, ja que van construir un mirador a la planta principal, trencant l'harmonia de la façana. Però vam decidir rescatar totes les motllures de la façana principal per a recuperar la seua esplendor. I vam deixar entreveure l'actuació, ja que les sanefes entre els laterals i la balconera s’han quedat sense completar. Les noves fusteries de les finestres també les vam fer de fusta com les antigues”, expliquen a Culturplaza. “Tot i que l'Ajuntament no ens ho exigia, la història de l'edifici si ens ho demanava”.

Tot un homenatge de gran altura als oficis de la construcció que s’havia de completar amb baldoses hidràuliques. D’una banda, van rescatar les antigues baldoses per a les zones comuns de l’edifici. I d’altra, van dissenyar una composició personalitzable per a les cuines i els lavabos de totes les cases. Una decisió recompensada sent projecte finalista als Premis Ceràmica d’Arquitectura i Interiorisme d’ASCER.

Unes decisions preses pels usuaris finals, encara que la rehabilitació va ser pràcticament venuda abans de començar l’obra. “Dedicar-te a una promoció d'habitatges, encara que la promotora va ser molt respectuosa, és molt diferent que fer-ho per a un client final, que és com normalment es treballa en la rehabilitació d'edificis antics”, apunten.

Encara i tot, “la nostra metodologia passa per treballar amb un dossier que anomenem concept design. Va ajudar a entendre l'edifici i la seua història al client final. I ahí els van donar opció de personalitzar les baldoses, per exemple. Va ser clau perquè els compradors s'enamoraren de la casa i perquè els apropàrem al disseny que vam plantejar des de l'inici”.