Dues candidatures valencianes opten a presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

VALÈNCIA. Durant aquests dies s'està decidint la que serà la nova direcció de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La que ha sigut durant set anys la seua presidenta, Bel Olid, va fer un pas enrere en gener i tres candidatures s'han postulat per reemplaçar-la. A més de l'escriptor mallorquí Sebastià Portell, des de la Safor i l'Horta Nord s'han erigit altres dos: la de Gemma Pasqual i Manel Alonso. Pocs dies abans que es tanquen les urnes electorals, els candidats valencians presenten a Culturplaza els pilars del seu programa.

Gemma Pasqual ha rebut el suport de grans noms de la literatura catalana com Carme Riera, Marc Granell o Joan Francesc Mira. La seua candidatura posa en el centre dues condicions: el de ser dona i valenciana. L’escriptora de La Safor comenta a este diari que està sentint, en esta campanya, molt de suport “i una estima i una il·lusió inesperada”.

La seua proposta estrella és la de fer un Nou Congrés de Cultura Catalana, que va tenir la seua primera edició en 1975, i que ha suposat sempre un espai de reflexió per als creadors i creadores en la Llengua pròpia. “No només vull que siga un espai de reflexió interna, sinò també conéixer altres iniciatives d’arreu del món per saber quines coses podem aprendre d’ells”.

A més, proposa quatre eixos: la vertebració territorial, els drets professionals, la defensa del patrimoni literari i el programa intergeneracional. Sobre el primer, ressalta que creu que "és crucial que els escriptors valencians tinguem una veu a la resta dels Països Catalans. Sempre hi ha hagut grans obres, però clar, vàrem patir el silenciament durant els anys del govern autonòmic del PP. Ara tornem a tindre força i, encara que jo em presente per a atendre a tots els territoris, crec que és important parlar de casa". Per a la vertebració, entre les mesures que voldria posar en marxa, estarien la de dotar d'autonomia de treball a cada territori ("hem de treballar conjuntament, però també hem de donar ferramentes per al dia a dia, i que les qüestions dels escriptors es puguen resoldre des del kilòmetre zero"); a més creu que "als valencians ens fa falta entrar ja a l'Institut Ramon Llull", en referència al següent pas de la Declaració de Palma, de la que fa un balanç positiu.

Sobre els drets professionals dels escriptors i traductors, Pasqual opina: "les tarifes són molt baixes i estem en un punt en el qual un treballador cultural té molts problemes per poder viure de la seua creació. Necessitem un estatut i altres eines que ens reconeguen com a professionals". Pel que fa al foment del patrimoni literari en català, la candidata opina que "estem en un moment d'estancament" en eixa evolució mediàtica de l'obra d'escriptors en llengua pròpia, i que "depèn molt del moment i de cada ajuntament". En la seua opinió: "cal una aposta més ferma de les institucions" i per això fa falta "signar convenir amb diferents entitats però també amb llibreries, per tal de tindre més visibilitat". "Jo aposte molt per la literatura de kilòmetre zero. En totes les comarques hi ha associacions i llibreries que poden ser un aixopluc de la creació que baix la meua presidència vull fomentar”.

Manel Alonso, el tercer en concòrdia

Preguntat sobre com està anant el desenvolupament de la campanya, Manel Alonso creu que "hi ha dues candidatures molt enfrontades" i que ell és "el tercer candidat, l'independent". Confessa que li ha arribat un rumor que vols deixar la seua candidatura, però ell aprofita aquesta entrevista però dir que no, que no en te cap intenció de renunciar a res.

Sobre el contingut del seu programa, Alonso prefereix primer recordar "que aquestes eleccions només canvien la direcció de l'associació, i que la junta directiva es manté, per tant, el que ha de fer és dirigir un equip". En aquest sentit, es reivindica com una persona molt dialogant per tal de fer front al perfil que es necessita. 

Pel que fa a la precarietat del sector, l'escriptor opina que "hi ha encara moltes qüestions bàsiques per reivindicar, com són les relatives als drets d'autor i els ingressos que poden generar". "Des de l'any 77 fins ara, les coses han evolucionat molt, i l'Associació ha d'estar alerta a eixos canvis"; per això creu important "continuar insistint en la presència en institucions com CEDRO". Alonso posa l'accent en el pirateig, el vanity book i els models precaris sistèmics: "potser hi ha alguns que no ho noten tant, però molts autors ara mateix, si no guanyen un premi literari, han de passar per l'autoedició si volen veure la seua obra publicada”.

També creu que “se li ha de donar visibilitat perquè no ixen moltes ressenyes ni entrevistes en els nostres mitjans de comunicació”: “la lluita és la de donar les mateixes oportunitats a tots els escriptors i que no hi haja ningú maltractat”.

Manel Alonso creu que des de l'Associació s'ha fet un bon treball per construir lligams amb altres ens i institucions, però creu que encara s'ha de fomentar més: "des de l'Acadèmia Catalana de Cine fins al Ministeri de Cultura en les que ja tenim un representant. Hem d'estar allà on tinguem alguna cosa a dir". Per altra banda, proposa un canvi en els estatus per a canviar l'àmbit geogràfic de l'Associació, que ara és estatal, per europeu, i així incloure explícitament territoris com l'Alguer o Catalunya del Nord. En tot cas, creu que "ha d'haver-hi un treball proper i constant" amb entitats com Òmnium Cultural o Acció Cultural. Amb tot això, creu que "és important el diàleg, però amb solucions", i en aquest sentit vol que la relació amb els organismes públics siga rutinària i "es contesten" als atacs a la llengua per part d’aquestes.

Finalment, Manel Alonso ressalta que "des de la creació de les autonomies, el mercat s'ha fraccionat molt, però no ha de ser així", per això "s'han de potenciar les juntes territorials", perquè si no "els més perjudicats som els valencians i els mallorquins".