X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 17 de noviembre y se habla de policía local energía fotovoltaica VGP circuito del motor dealz
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA IS THE NEW BLACK 

Eau de poder: Els perfums dels polítics valencians  

14/01/2016 - 

VALENCIA. "Hi ha en el perfum una força de persuasió més forta que les paraules, el centelleig de les mirades, els sentiments i la voluntat. La força de persuasió del perfum no es pot contrarestar, ens envaeix com l'aire envaeix els nostres pulmons, ens omple, ens satura, no hi ha cap remei contra ella". Probablement va ser Patrick Süskind, autor de la novel·la El perfum, qui ho va descriure de manera més sublim en 1985. Però la certesa que un flascó podia contindre poder, a més de fragàncies, es tenia des de feia segles.

No debades Tutankamon ja es va emportar fins a la tomba essència de nards, i Cleopatra i Nefertiti coronaven els seus dilatats rituals de bellesa proveint-se dels aromes de la flor de lotus, la mirra o l’encens. Des d’aleshores, han sigut molts els reis, tsars i emperadors que han volgut cultivar la bellesa que no es veu emprant les creacions dels més selectes perfumistes. Així, si Napoleó va construir un imperi amb la colònia 4711 al necesser, l’emperadriu Sissi afegiria al seu llistat infinit d’obsessions l’Eau Spirituelle à la Vervaine de Guerlain. Una casa de perfums a qui també s’encomanarien Victòria d’Anglaterra, el tsar Alexandre II, Grace de Mònaco o Isabel II. 

En l’actualitat, sabem que Joan Carles I continua amb la afecció dels seus avantpassats per Guerlain, concretament per Vetiver, i que la reina Sofia, Felip VI i Letizia tenen com a perfums de capçalera L’air du temps de Nina Ricci, Blue d’Hugo Boss i Trésor de Lancôme, entre d’altres. 

Està clar que coneixem perfectament quina olor ha fet el poder al llarg de la història, des dels faraons egipcis fins l’última infanta borbona, però no tenim ni idea de les preferències olfactives dels polítics valencians. Si és cert això que l’olor diu molt d’una persona volem saber, doncs, quines són les flaires dels nostres governants.

Mònica Oltra. Vicepresidenta de la Generalitat

“Gaste Noa de Cacharel des que va eixir al mercat en 1998. Sóc una persona amb molta sensibilitat olfactiva, massa, i vaig voler buscar un perfum amb qui casar-me i ser-li absolutament fidel. Recorde que el vaig trobar un dia que anava de compres amb la meua cosina. D’entrada ens va captivar el flascó, que és molt bonic, i en oldre el seu contingut ens vam adonar que ens recordava molt al nino Nenuco amb qui jugàvem de menudes. I ja no vaig haver de buscar més... No pense canviar, llevat que el deixen de fabricar. Si enviude me n’hauré de buscar un altre, clar!”.

Enric Morera. President de les Corts

“Quan vivia en Brussel·les, ara fa vora 25 anys, la meua dona venia a vore’m sovint i, per tant, passava molt de temps als aeroports. Als duty free acostumava a comprar  perfums i altres productes que encara no es podien aconseguir a València, com per exemple CK One quan va eixir. Tot i que no m’agraden les colònies i no en solc utilitzar, encara en conserve moltes d’eixa època perquè em fan recordar uns anys que van ser força gratificants per a mi, tant en el terreny polític com en el personal. La base de bona part del que sóc hui es va forjar en la temporada que vaig passar a Brussel·les i m’agrada evocar-la a través d’eixos perfums anyencs. Però és una qüestió merament nostàlgica perquè tinc poca sensibilitat olfactiva, jo. Per no gastar, no gaste ni after shave perfumat. Només en puc utilitzar un d’àloe vera perquè, si no, m’ixen rojors. En política se m’ha fet la pell molt dura, però la de la cara la tinc cada vegada més sensible”.

Joan Ribó. Alcalde de València

“No m’agraden gens els perfums, així és que només gaste Nenuco i un after shave que adquirisc en un supermercat ecològic per a refrescar-me un poquet. En general busque aromes molt naturals i mediterranis. Per exemple, sempre que he de comprar ambientadors per a casa els busque de llima o espígol”.

Isabel Bonig. Portaveu del PP a les Corts

“Sóc prou fidel a un perfum, em costa molt canviar. Ho faig, però cada 8 o 9 anys. Ara mateix utilitze per a diari Bright Crystal de Versace, perquè el meu favorit, que es J’adore de Christian Dior, me’l reserve per a les ocasions. Trobe que és una olor molt suau i femenina i em fa sensació de neteja, que és una cosa que m’obsessiona. Per a la casa m’agraden les olors naturals. En el xalet sempre tinc plantades alfàbegues i romer”.

Carolina Punset. Portaveu de Ciutadans a les Corts

“Gaste Candy de Prada, per la senzilla raó que a la meua filla li diuen Candela i m’agrada vore el seu nom escrit en el flascó. Ara bé, no sóc ni fidel ni constant. Vaig alternant eixa amb Amour de Kenzo, Miss Dior Cherie i Flower de Kenzo. Solc utilitzar eixes quatre, però no a la vegada. En compre una i, quan se m’acaba, canvie. Trobe que les quatre són florals i no invasives, que és el que jo busque en un perfum. No m’agrada gens anar deixant rastre, besar a algú i empestar-lo, que es quede l’olor en el ascensor...”

Antonio Montiel. Portaveu de Podem a les Corts

“Gaste Viaje a Ceylan. És un perfum molt fresc i suau, i això em va bé perquè sempre busque que la meua olor passe desapercebuda, que no siga cridanera. Sí que m’agrada, per contra, oldre els altres discretament. Fa molt de temps que utilitze esta fragància d’Adolfo Domínguez, em costa prou canviar, però ho faig quan ja porte molts anys amb una. Quant a casa, no empre cap ambientador perquè m’agrada que la casa faça olor de llibres, fusta, calor de llar... i no la vull camuflar amb cap altra”.

Carmen Martínez. Vicepresidenta de les Corts

“En general, sóc prou fidel als perfums. Fa més de 10 anys que gaste Eau des Merveilles d’Hermès i no vull canviar perquè m’encanta eixa olor; algunes de les meues amigues se l’han comprada després d’oldre-me-la. El que sí que faig és alternar-la de tant en tant amb un altra colònia, depenent del meu estat d’ànims. Ara mateix utilitze prou una floral que em va regalar el meu fill: Aura de Loewe. Per a la casa m’agraden molt les olors clàssiques de sempre, i sovint evoque les de la meua infància: Moussel per al bany, pastilles de sabó d’Heno de Pravia per a perfumar els calaixos dels llençols, i Lagarto per a la roba blanca”.

Joan Baldoví. Diputat per Compromís al Congrés

“Recorde que de xicotet ma mare em posava sempre Heno de Pravia. Encara ara, quan la sent, eixa olor fa que em trasllade a la meua infantesa. Més tard, d’adolescent, me’n vaig passar a Varon Dandy. Era el que s’estilava en aquella època... i supose que tanta intensitat em va fer que en tinguera ja prou de perfums per sempre, perquè vaig deixar de gastar-ne. Ara només faig servir after shave, que sol ser La Toja o Nivea. Si Heno de Pravia em recorda a ma mare, amb Nenuco tinc una sensació semblant, perquè em fa pensar en les meues tres filles. Vaig participar molt en la seua criança i em trasllada a l’hora del bany i altres moments molt bonics de quan eren menudes”.

Toni Cantó. Diputat per Ciutadans al Congrés

“M’agraden tan poc els perfums que no me’n recorde ni del nom del que gaste. Me’l pose només en ocasions puntuals, perquè normalment només utilitze desodorant. Sóc prou maniàtic amb les olors, les percep molt, i per això evite les fortes. Per a mi una colònia ha de ser fresca, suau i lleugera. A casa creme encens de tant en tant”.

Qualsevol opció, en tot cas, és bona per a perfumar un ambient que té tendència, massa sovint, a fer olor de podrit.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email