Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 25 de octubre y se habla de TOQUE DE QUEDA coronavirus estado de alarma ghatto
GRUPO PLAZA

València, quina paciència

Efectes especials i altres bestioles

24/09/2017 - 

VALÈNCIA. La fotogènia urbana de València diuen que captiva. Ciutat plató, sense parió, a l’imaginari dels cinèfils, videòfils i serièfils empedreïts? De moment encara no gaire. Take it easy! Fa un parell d’anys, agilitzaren la paperassa, amb el vistiplau estimulador de la Diputació, per fer de casa nostra un gran estudi de cinema. Fer l’ull viu a les produccions. Ara comptem amb Film València. El projecte obre i facilita com a escenari de rodatges les comarques del País. Esperem guions amb narrativa excel·lent. Indispensables per estar en acció i en forma. Fem ois si són durs de pair, per favor! Escenaris d’Òscar han estat Peníscola, Dénia, la Vall de Gallinera, Agost, el barri del Carme de València, Morella, Alacant... Com aquell qui res, badant, badant, més de cinquanta pel·lícules han triat el nostre territori des dels anys seixanta com a “plató” de les seues accions amb Heston, Sofia Loren, Mia Farrow, si parlem dels made in Hollywood. Adobades amb una bona pila d’extres, en off, amb fonètica del sud, del nord, valencians al Setè Art.

No vull parlar d’aquells rodatges, ni d’actors, ni de promocionar fantàstiques localitzacions. Intente centrar-me en el paisatge urbà per si de cas els carrers de València són escenari pròximament d’alguna producció audiovisual i sorgeixen nous “cameos”.

Enraonem d’aquestes aparicions breus i vives. M' inquieten aquests conqueridors, els de les invasions tenses. Exèrcits d’insectes i unes altres bestioles guanyant terreny. Fa mal als ulls, fa lleig, fan tiretes la ciutat. Trenquen la seqüència perfectament estudiada, detallada, del guió tècnic, de l’storyboard particular. Els “personatges” que avui apareixen en l’escena urbana, els figurants, els secundaris, els principals i els extres no han passat per cap càsting. No ha fet cap falta.

Acció!

Els coleòpters, els escarabats, tenen al barri de Sant Marcel·lí de València fins al capdamunt. No tothom té la mirada d’entomòleg. L’Ajuntament, l’àrea de Sanitat, no veu perill. No afecta la salut, no piquen, ah! Campen per lliure, animalots! No discriminen escenaris. De baixos a balcons, de les cames a la cara, nit i dia. Ja són com de casa. Voldran gaudir de l’Espai Rambleta! Transiten un munt d’escarabats. Més de 400.000 coneguts arreu del món i amb noms ben curiosos.

Hidroscapha redfordi, Robert Redford, és el nom d’un dels escarabats amb nom famós. Veurem com s’ho pren, què diu la meua mare en llegir açò del seu Bob. L’entomòleg Johnson justifica el bateig dient que és un reconeixement pel treball continuat de Redford per salvaguardar el llegat silvestre de les Muntanyes Rocoses. Uns altres VIPS? Cheguevaria montana, Che Guevara, la tria del nom a càrrec de Sergey Kazantsev, investigador al Centre dels Insectes de Moscou. Agathidium vaderi, Darth Vader i Agra katewinsletae, Kate Winslet, ben cinematogràfics també. Posats a triar m’estime més l’escarabat clàssic, una icona del segle XX. El Beetle, de Volkswagen. El cotxe del poble rodant ja als inicis de la Segona Guerra Mundial.

Exterior. Dia/Nit. Nous personatges en l’escena a un altre districte i amb un altre sant, Isidre. Els veïns xuclats per la trompa punxant dels dípters, amb l'empremta. Parlem del “Tigre” i dels mosquits ordinaris amb frenètica activitat als jardins del barri. Picades-record de vesprada, al capvespre, en un sol cop. Continuem el pla de rodatge.

La producció ens marca la localització. La panoràmica urbana del terra nocturn, amb picats, s’omple de panderoles al Centre Històric, a l’Eixample, als Poblats Marítims i a la resta de districtes. La panderola americana, l’ alemanya, la cuca del “vell món”... Les Stars del clavegueram manen a les nits. Es fan amb tot. Quina gran capacitat de supervivència. Colonitzats per fas o per nefas. Amb invasores assentades, vivint la vida. Politoxicòmanes amb la goma, el paper, el fem, els xarops, la tela... Vicioses de mena! Foscor i calor amb un xic d’humitat. Any rere any!

Més extres a l’ Eixample. Passeig entre palmeres. Les rates s’enfilen, com trepadores, al capdamunt, amb bona vista. Allí s’alimenten i copulen i no sé si crien. Un panorama d’allò més hard. Sorpresos mentre, asseguts, prenem qualsevol poció a les tauletes del passeig veient porno mouse, sense cap prejudici. Amunt i avall dominen els troncs i les copes. No semblen de l’underground. Són com d’un altre rang, com trapezistes, equilibristes. No parlaré ni d’infeccions ni de mossegades... Avui, no. La pel·lícula no és d’estrena. La passen cada temporada. Caldrà fer i desfer!

Seleccionem imatges, ens enganxem, les triem perquè ens resulten colpidores, perquè ens impressionen. Fins i tot les escodrinyem, de fit a fit, perquè ens incomoden. València i la seua lluminositat tòpica i de vegades real. La llum imprescindible en qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no hi ha pel·lícula, no hi ha cinema.

Cal dominar el món de les llums i de les ombres. Escenes panoràmiques quan el sol no cau de valent. Amb intensitat lumínica tot es difumina, mai no es pot gravar, no hi ha matisos...

Anem al cel, tot per l’aire, amb personatges com maquillats, com d’efectes especials, FX. Els coloms i colomes volen i aterrem desvergonyits, amb desimboltura. Lliuren la batalla sabent que la guanyen. Planten cara o bec. Els coloms, no són els colomets, les colometes, de la pau, dels valors, de la puresa i tota la pesca. Carregats de signes figuratius i analogies... Quina creu! Massa simbolisme, massa xerrameca i poca substància. Res de res. Una plaga incontrolable. Els coloms fan la roda, no tenen enemics naturals. Crien com a conills. La ciutat ha passat a ser el seu hàbitat natural. Mengen de tot, no són melindrosos, beuen, no passen fred... Viuen del fem. Sense témer els humans. Són com un GPS, mai no es desorienten, sempre tornen. Quina proliferació, quina abundor! Són els “putos amos”. La calamitat més perillosa plana per la ciutat! Malalties, infeccions... No entre, no. Avui, no. Les rates voladores, nom tret pels científics, deixen empremta i arrasen. Ni idea del cens de colúmbids que té el municipi, 30.000, 40.000? I el pinso, els esterilitza de debò? Sembla que funciona a alguns països. Eliminarem la plaga o farem volar coloms?

Noves seqüències. Successió de plans en contrapicat. En acció, ataquen, les cotorres. Enamorades dels edificis vells i dels més emblemàtics. No tenen manies. Passen temporades a les palmeres datileres i a l’horta amb el pap ple. La culpa la té una mascota entusiasta del vol free que va pegar a fugir. Dissenyem ambients tan confortables... Com no triar la nostra àrea d’acció? La panoràmica, el travelling, el moviment lliure, descriuen l’escenari d’una altra València. Uns altres residents la prenen. Personatges desagradables que cohabiten sense mirament. Tal com raja. Visitem la pàgina web de l’Ajuntament, Medi Ambient i Salut, tal vegada ens tranquil·litze, o no.

 La càmera és el nostre ull, el nostre punt de vista. Escenografia, decorats i pirotècnia en tenim per vendre a l’engròs. Efectes visuals i efectes de so, cada dos per tres. Visual Effects, VFX, a dojo. Fa uns dies un altre ensurt al cel. Un Eurofighter de l'Exèrcit de l'Aire ha sobrevolat València a baixa altura, a boqueta nit. No cal patir, efecte transitori. No forma part del decorat. Si es grava el malson urbà, les plagues, les bestioles com a protagonistes de llarg recorregut, caldrà matinar o esperar al capvespre. A l’hora bruixa. Per crear ambient inclourem algun efecte mecànic, com ara la pluja artificial. Mullem, fumiguem el terra. Sempre és com més cinematogràfic.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email