El carter de l’espai: un atreviment il·lustrat

VALÈNCIA. Guardonat amb el Premi Pépite France Télévisions 2016, El carter de l’espai (Joventut, 2018), de Guillaume Perreault, és un còmic per a infants que conta la història de Bob, un carter espacial que sempre segueix la mateixa rutina, ja que li resulta senzilla i metòdica i el porta sense problemes ni embolics de planeta en planeta. De sobte, però, un matí li anuncien un canvi de plans: els trajectes habituals s’han modificat i a partir d’aleshores haurà de fer un itinerari diferent cada dia. És cert que la tràgica notícia, al començament, l’entristeix però aquest simpàtic personatge no sospita que, realment, aquest només és l’inici d’una aventura desconeguda i plena de sorpreses enriquidores i de troballes agradables. Es tracta, doncs, d’un argument amb una idea principal bàsica, com és la importància d’allunyar-se de la zona de confort, és a dir, d’atrevir-se, de llançar-se a provar coses noves i de no tindre mai por dels canvis a què, sovint, hem de fer-hi front.

Contràriament a aquest entusiasme per l’acceptació dels imprevistos, el treball de l’autor canadenc Guillaume Perreault no presenta grans innovacions gràfiques i es caracteritza també en aquesta obra per un estil uniforme basat en la precisió i la meticulositat compositiva i cromàtica. Ara bé, aquest fet no s’ha de considerar com un tret negatiu, ans al contrari. Les seues són unes il·lustracions amb representacions fantàstiques de mons animats i plens d’humor. Així, juntament amb aquest carter candorós dibuixat amb una línia simple i de gestualitat expressiva que sorprenentment perd la forma dels peus una vegada vesteix l’uniforme, es descobreixen tot un seguit de pàgines amb il·lustracions de vegades a sang, d’altres retallades sobre el fons blanc i quasi sempre dividides en vinyetes, que mostren indrets imaginaris que s’identifiquen amb una gamma de tonalitats suaus diferenciades, on habiten els éssers més estrambòtics els quals comparteixen la senzillesa formal del protagonista. 

Cal destacar, juntament amb la qualitat de la imatge, l’estructura argumental d’aquest relat sobre un carter que habita en un univers de ciència-ficció en el qual el seu objectiu és dur el correu que se li ha encomanat, alhora que ressalta constantment el dubte de què hi deu haver dins del paquet que ha de repartir. Cadascuna d’aquestes parades galàctiques es correspon, doncs, amb una entrega que, amb un total de cinc, es divideixen i es distingeixen eficaçment seguint l’esquema tradicional d’introducció, nus i desenllaç mitjançant la presència de portades que marquen l’inici de cada destinació: un planeta plujós on ha d’entregar un paquet per a Hug el gegant, un altre ben desordenat on ha de portar un paquet per a una velleta encantadora, un altre que sembla desert i on ha de deixar un paquet sense adreça, etc. Curiosament, de tots aquests llocs, Bob se’n va sempre malhumorat i enyorant, i molt, la seua ruta antiga. 

Tot i el caràcter infantil d’aquesta publicació, es tracta d’una història que farà les delícies dels més menuts però dels que no ho som tant, també, ja que és un còmic entretingut, textualment ben construït i amb un encant visual encisador que, a més, sorprén amb alguna que altra referència literària i cultural que són fàcilment reconeixibles per un lector adult i que es barregen entre les peripècies d’aquest carter particular. Especialment explícita és l’al·lusió a El Petit Príncep de Saint-Exupéry, no sols en l’entrega a l’anomenat Senyor Petit i en la representació visual d’aquest com si de fet es tractara del conegut personatge, sinó també en l’adopció de l’esquema narratiu de viatjar d’astre en astre, com succeeix en l’obra del francés i que l’autor pren també ací prestada per a desenvolupar el seu llibre. Altrament, s’hi reconeixen diversos éssers procedents de la mitologia, com ara ciclops i gegants, adaptats al llenguatge visual dels infants. 

Finalment, i després d’haver aconseguit, malgrat les dificultats, repartir tots els paquets, Bob reconeix que ha estat un dia molt divertit, tant com llegir aquest periple en aquest híbrid entre la novel·la gràfica i el còmic tradicional. Perreault aprofita la flexibilitat i l’elasticitat d’opcions de les noves tendències literàries il·lustrades i supera la prova amb escreix i sense descurar cap detall editorial, fins i tot la tipografia, amb una curiosa predilecció per la erre majúscula. Amb tot, una vegada acabat aquest llibre, l’autor s’hi va adonar que aquest carter encara havia de viure més experiències, per això, sembla que està treballant en una segona part i, també, en la producció d'una sèrie animada i un videojoc. Les aventures del carter de l’espai, per tant, sols acaben de començar!