El dia gris

Les xarxes socials són un espai on aflora sempre l’humor. En elles, a l’alcaldessa de València, María José Catalá (PP) se la comença a anomenar María Cotxé Catalá. Es fan bromes dient que té un Pla de Cotxe (enlloc d’un plan de choque) per a la ciutat o es refereixen al seu regidor de mobilitat com el senyor Carbó-nell. I és que la mobilitat està sent la gran bandera del PP-Vox en la política municipal, així com ho va ser per al govern de Joan Ribó. Sols que en sentit contrari: mentre els valencianistes es dedicaren a guanyar terreny per al vianant, el transport públic i la mobilitat no motoritzada, Catalá sembla convençuda de reconquerir espais per al cotxe privat.

Exemples en tenim uns quants, per exemple el primer carril bici fet per Catalá, al pont d’Aragó, és un carril pintat damunt de la vorera, com en la València de Rita dels 90, tota una declaració d’intencions. Un altre exemple és la remodelació de línies de l’EMT que es va posar en marxa el passat dimarts 12 (Dimarts 12, per cert, el dia de desembre més calorós de la història de València). Una remodelació que respon a la voluntat del PP de retornar un segon carril al cotxe privat en el carrer Colón. Això ha suposat desviar 7 línies cap a la plaça de l’Ajuntament pel carrer La Pau i Sant Vicent. Però com el tram de Sant Vicent és l’artèria que connecta 3 zones de vianants de la ciutat (Reina, Ajuntament i Mercat) les aglomeracions de gent caminant obligaran sovint a tornar a desviar eixes línies a conveniència per Poeta Querol. En resum, la mesura implicarà: Més trànsit pel carrer Colón, més trànsit pel carrer Sant Vicent, més trànsit per la plaça de l’Ajuntament, més trànsit per Poeta Querol i més trànsit pel carrer de les Barques. Tot un pla de cotxe. Amb l’afegit que els usuaris d’EMT de les línies afectades sabran on agafen el bus però no on baixen, potser a Colón, potser a Ajuntament o potser a Poeta Querol. Serà un misteri, una loteria, una aventura.

A tot açò se suma una realitat de la que no es parla encara, però que està passant ja. El servei de Metrovalencia i de l’EMT ha empitjorat. El dimarts, el mateix dia que el govern municipal obria la mà al trànsit en Ciutat Vella, una avaria general en el metro en hora punta (des de les 13h fins a les 16h) deixava sense servei a milers d’usuaris de vàries línies. Un caos. Gentades esperant a les parades de bus o agafant taxis. I no és una cosa puntual. En els darrers mesos estan passant coses que mai havien passat en el servei de metro i bus, les pantalles informatives de Metrovalencia han deixat de funcionar en moltes estacions i ocasions. Les avaries són freqüents. Les freqüències són ara menors i les aglomeracions ja no sols es produeixen a les hores centrals del dia com abans sinó que pots trobar combois plens a qualsevol hora del dia. Una cosa semblant passa amb l’EMT, les pantalles informatives que han deixat de funcionar cada volta en són més, línies que abans tenien freqüències d’entre 5 i 10 minuts ara tenen temps d’espera d’entre 15 i 30 minuts. Situació que es vorà agreujada per la remodelació de línies duta a terme.

Em pregunte quantes voltes pot una persona posar com excusa en la seua faena que el bus o el metro no passava per justificar que ha arribat tard. Em pregunte què faran eixos milers d’usuaris que estan veient que el bus o el metro ja no són un mitjà fiable per a arribar a temps als seus compromisos o als seus llocs de treball. Pareix lògic que molts d’ells optaran pel transport privat. Més cotxes. No cal ser vident. Totes i tots sabem perfectament com la pèrdua d’usuaris del servei de rodalies de Renfe (10 milions menys en els últims 10 anys) ha agreujat els embussos de vehicles privats a les entrades de València. De seguir deteriorant els serveis de transport públic és sols qüestió de temps que més i més persones opten per comprar-se un cotxe per anar a treballar.

I és que el Pla de Cotxe de María Cotxé Catalá no és cap broma. Per molt que se’n faça broma a les xarxes. És una realitat que tindrà conseqüències en la mobilitat de la ciutat, multiplicant el número de cotxes i pol·lució, que està impactant ja en les nostres vides, posant-nos-ho una miqueta més difícil, fent-nos perdre més temps en parades de bus i estacions de metro, obligant-nos a discutir amb gent perquè tots no hi cabem.

El dimarts també va passar una altra cosa (va donar per a molt el dimarts), el Congrés dels Diputats va aprovar una moció per tirar endavant l’ampliació nord del Port de València, votaren a favor PP, VOX i PSOE. L’ampliació implicarà per a València el doble de macro-vaixells entrant i eixint del port i més camions al voltant i dins de la ciutat. Més cotxes, més fum, més soroll, més pol·lució.

Tot açò em produeix ràbia, però sobretot tristesa. D’ací un mes, al 2024, València serà Capital Verda Europea. Havíem aconseguit ser referents en algo, en algo bo, vull dir. En polítiques verdes, innovadores, en sostenibilitat. Per primera vegada en la història, ciutats i ajuntaments del nord d’Europa s’estaven interessant pel que feia una capital mediterrània del sud. Això, simplement, no havia passat mai. L’any que ve, quan Europa mire a València trobarà una ciutat grisa, col·lapsada pel trànsit privat, amb un transport públic deteriorat i amb unes màquines extraient terra del fons marí i embrutant les aigües davant de les seues platges per a pegar-li un mos enorme al mar. Una ciutat grisa, unes aigües grises, un cel gris. Mirarem enrere en el futur i tot ens conduirà al dimarts 12 de desembre de 2023, el dia en que València estava a 26 graus en desembre per primera volta en la història, el dia que es va donar llum verda a l’ampliació del port, el dia que l’avaria de Metrovalencia confirmà el deteriorament del transport públic, el dia que es posà en marxa el Pla de Cotxe. 12 de desembre, el dia negre, el dia gris.