El fracàs com a manera de viure: L'Orquestra del Silenci arriba a Rambleta

VALÈNCIA. Rambleta, en la seua aposta i suport per la creació i les arts escèniques valencianes, estrenarà dins del seu programa anual de coproduccions: L’Orquestra del Silenci, l'últim espectacle de la companyia Teatro de lo Inestable.

L’obra és el resultat, cuit a foc lent, de la residència de Maribel Bayona al I Laboratori Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera de l’Institut Valencià de Cultura. Al 2019 va rebre el Premi de la Crítica de Teatre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

"Benvinguts a l’escola de la derrota!". D’esta manera rep Vell Professor els seus cinc alumnes. Un escollits, uns privilegiats que han d’aprendre a fracassar per a poder aprovar. A esta escola tots els dies s’escriu el mateix dictat i el Dia de la Música se celebra en silenci. Ací, es vigilen els somnis i es contenen els desitjos. Sobre aquesta premissa està construïda L’Orquestra del Silenci, que s'estrena del 23 al 25 d'octubre en Rambleta.

L’Orquestra del Silenci és una defensa del fracàs. El fracàs com a manera de viure. Ubicada en una escola metafòrica, els seus personatges, dirigits per un professor inspirat en Robert Walser s’enfronten als seus propis fracassos, als seus desitjos i als seus egos. Tots plegats, junt amb el professor i la seua filla asocial, tenen un somni impossible, un desig inabastable, desaparèixer per sempre, aprimar els seus egos i desprendre’s de la pesant càrrega d’ésser algú. 

Bayona, sobre el text, apunta que “la llavor de l'obra naix de la meua necessitat de parlar del fracàs. Jo volia fer una defensa del fracàs com a resistència, com a acceptació i renúncia; un cant a la improductivitat que ens allibera. Així va nàixer esta escola on un Vell Professor i la seua filla intenten ensenyar la més discreta de les discreccions a cinc alumnes, quasi alegòrics, representatius potser d'alguns dels anhels humans. Però el desig és fort, molt fort, el desig s'imposa sempre…”.

Xavier Puchades dirigeix la peça que compta amb l’immillorable elenc d’alumnes i professor d’aquesta escola de la derrota que conformen Maribel Bayona, Ernesto Pastor, Àlex Cantó, Antonio Lafuente, Gloria Román, Amparo Ferrer Báguena i Ángela Verdugo. Puchades sobre l’obra assenyala: “El neoliberalisme permet que per a que algú tinga èxit, uns altres – potser milions de persones – han de fracassar. Per això, potser, és important reivindicar el fracàs i la derrota com a ferramenta d’alliberament. Beckett deia que hem de fracassar una i una altra vegada, però fracassar millor. Eixe crec que és el sentit de l’escola d’esta peça de Bayona, on celebren el Dia de la Música amb una simfonia silenciosa. Esta escola és el lloc més allunyat dels llibres d’autoajuda i de les universitat privades on certa gent fa contactes. A esta escola, a esta orquestra, s’arriba per fer amistat amb la derrota, per a gaudir de la derrota, per oblidar això de que el lliure mercat permet fer realitat els nostres somnis, desitjos, projectes i aspiracions... Sobretot, perquè eixos somnis, desitjos, projectes i aspiracions no acostumen a ser nostres, sinó del mateix lliure mercat”.

Completen l’equip Los Reyes del Mambo a càrrec de l’escenografia, Diego Sánchez amb el disseny de llums, David Alarcón responsable de l’espai sonor i Josán Carbonell al front del disseny de vestuari, perruqueria i maquillatge.