Opinión | El llegat de Joan Ribó. Por Amadeu Mezquida #OpiniónVP

La revolució de la mobilitat

Sense dubte, les polítiques que més han impactat a València en l’etapa Ribó han estat les de mobilitat. Passant per un desenvolupament de la xarxa de carrils bici sense precedents, foment del transport públic i renovació de la flota d’autobusos, modificacions en les línies d’EMT o conversió de les principals places i espais del centre de la ciutat i alguns barris en zones de vianants. Les polítiques de mobilitat, de la mà del regidor Giuseppe Grezzi, han estat tota una revolució i han propiciat que, per primera volta, les ciutats del nord d’Europa posaren els ulls en el que estava passanten una ciutat mediterrània. La mobilitat ha estat també el principal escenari de la batalla política municipal on la dreta i el partit socialista han basculat des de postures clarament contràries a les polítiques de Compromís ha acabar per secundar moltes d’elles. La revolució no sols ha arribat als carrers sinó que s’ha instal·lat en l’imaginari de molts ciutadans i entitats que veuen com normal i reclamen obertament avançar en peatonalitzacion si connexions via carril bici.

Un ajuntament econòmicament sanejat

Ribó va heretar un ajuntament literalment arruïnat. Una de les primeres interaccions que va tindre com alcalde amb el Govern Central va ser respondre a una carta del Ministeri d’Hisenda de Montoro (PP) que li exigia tancar l’EMT per deficitària. Com és obvi, Ribó s’hi va negar. Quan va arribar a l’alcaldia el deute de l’Ajuntament de València estava en xifres de deute superiors als 700M€ i en pràcticament fallida econòmica. En 8 anys, Ribó i el seu equip van aconseguir una reducció del deute del 75%. Al tercer any de mandat ja havia reduït el deute a la meitat (2018) permetent així queValència eixira del “Plan de Ajuste” del Ministeri. En 2023, el Banc d’Espanya anunciava que València era l’ajuntament de gran ciutat més sanejat de tots. Tot això ho va fer alhora que augmentava el planter municipal, reduïa el termini mitjà de pagament a proveïdors i invertia als barris el doble que el PP en l’últim mandat de Barberá. Mentre això passava de portes de l’ajuntament cap a endins. La ciutat de València xifrava les millors dades d’ocupació en vint anys i milloraven tots els indicadors econòmics i de comerç a la ciutat. El miracle econòmic de Ribó.

Un consistori transparent i participatiu

Una altra de les coses que ha caracteritzat a Ribó en la seua manera de governar ha sigut la proximitat, la transparència i l’aposta decidida per la participació ciutadana. Només arribar va obrir les portes de la part noble de l’Ajuntament, balcó inclòs, per a què pogueren ser visitades per la ciutadania. Va impulsar el portal de transparència, on apareixien sous dels regidors i regidores, llista de regals, usos de cotxe oficial, comptabilitat dels grups polítics, etc. Va posar en marxa per primera volta els pressupostos participatius als barris (DecidimVLC) i va habilitar un correu electrònic on la ciutadania podia contactar-lo directament.

Unes festes rellançades

Segons la dreta, Compromís venia a carregar-se les festes. Res més lluny de la realitat. Ribó, a través del seu regidor Pere Fuset, va rellançar i descentralitzar festes com la fira de juliol i els seus concerts, va crear la festa de campanades de cap d’any, va reformar els tres museus festius de la ciutat (faller, Casa de les Roques i museu de la Setmana Santa). Durant el seu mandat les Falles van ser proclamades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, va augmentar el preu que es pagava a les pirotècnies per disparar en la plaça. Va descentralitzar les mascletaes. Va crear la mesa de diàleg per a l’elaboració del ban faller, va democratitzar el balcó en les mascletaes i va professionalitzar el cartell de Falles. En definitiva, lluny de carregar-se-les, les Falles i les festes en general van agafar una dimensió de major rellevància, participació i professionalització.

Una marca de ciutat referent europeu

La València que va heretar Ribó era coneguda com l’epicentre de la corrupció i el mal govern d’Espanya. La mala reputació de la ciutat havia inclús traspassat les fronteres i a tota Europa se’n parlava. En pocs anys, València va deixar de ser concebuda així per passar a ser reconeguda com capital mundial de l’Alimentació sostenible, del disseny o del turisme intel·ligent. El colofó d’este rebranding va ser la proclamació de València com Capital Verda Europea per al 2024 i ser declarada per diferents mitjans com la millor ciutat del món per a viure.

L’aposta per una València Verda

La Capital Verda Europea, lluny de ser un reclam turístic, tal i com es planteja ara des del nou equip de govern, va ser un reconeixement a totes les polítiques verdes que des del consistori de Ribó es van posar en marxa durant la seua etapa. El parc central, l’augment de jardins als barris, el nou model de mobilitat, la nova gestió de la Devesa i l’Albufera, els horts urbans, la protecció de l’Horta, l’aposta per les energies renovables... un compendi d’actuacions que van fer possible que, per primera vegada, una ciutat mediterrània fóra exemple de polítiques verdes i que les ciutats del nord d’Europa prengueren nota del que es feia al sud del continent europeu.

Un ajuntament desacomplexadament valencià i en valencià

La recuperació del topònim original en valencià (València), queda com a símbol d’una etapa on l’Ajuntament de València, per primera vegada en la seua història, s’ha comunicat amb la ciutadania preferentment en la llengua pròpia. Les campanyes, la comunicació a xarxes, les declaracions públiques del seu alcalde i de la majoria dels seus regidors i regidores de govern, han servit per normalitzar l’ús i donar-ne visibilitat en una capital que, generalment, havia servit de pol desvalencianitzador en les darreresdècades. La música en valencià tornà també a la capital i per la porta gran amb una normalitat que contrastava amb l’apartheid cultural anterior.

Una cultura diversa, propera i accessible

Finalment, la cultura. Els 8 anys de Ribó han estat una eclosió d’esdeveniments culturals i artístics a la ciutat. Des d’activitats al carrer promogudes per l’Ajuntament com Cultura als Barris, fins festivals de carrer, centres d’art com el CCCC o un dinamisme teatral i de concerts sense precedents han fet deValència en els últims anys una ciutat amb una agenda cultural i d’oci de primer nivell que res havia d’envejar a altres.

Moltes més coses es podrien dir dels 8 anys de Ribó, com l’aposta decidida per les polítiques socials i l’augment i agilització deles ajudes, el cas del Cabanyal, que va passar de barri amenaçat idegradat a barri rehabilitat; la Marina de València, el Parc Central, la inversió als pobles (ara rebatejats de nou com“pedanies” per Catalá), l’atenció als animals domèstics (zones de socialització de gossos, platja de gossos, colònies felines...), l’aposta per la igualtat, per la visibilització LGTBi, contra els delictes d’odi; l’acord amb Juan Roig per al Roig Arena, la línia L10 de metrovalencia a Natzaret, l’inici de les obres del soterrament de les vies, els projectes de parc de desembocadura en Natzaret, de Bulevard Verd García Lorca, de renaturalització del nou llit del Túria, de la planta fotovoltaica pública als terrats dels cementeris...

Joan Ribó va somiar una València que sols ha estat executada en part, li ha faltat temps per completar tot allò que volia fer. Malgrat això, el seu llegat roman en els caps i els cors d’una gran part de la ciutadania que amb Ribó vam deixar de somiar i vam comprovar que sí, que efectivament, una altra València era possible. Gràcies Joan Ribó. Se’t saluda.