El llibre 'De la colla a la guenga' analitza l'emigració valenciana als EUA de 1920 a 1933

VALÈNCIA (EP). La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar el llibre De la colla a la guenga. Memòries, xarxes i estratègies de l'emigracio valenciana als Estats Unit (1920-1933), de María José García Hernandorena.

Aquest treball és el número 179 de la col·lecció Estudis Universitaris. Antropologia, dirigida per les antropòlogues Josepa Cucó i Beatriz Santamarina, segons ha informat l'entitat en un comunicat. El disseny de la col·lecció correspon a Fèlix Bella i el de la coberta a Juan Nava.

La Institució Alfons el Magnànim ha assenyalat que l'emigració de valencians i valencianes als Estats Units en les primeres dècades del segle XX i les seues conseqüències en la societat valenciana "és un fenomen molt desconegut, malgrat que va ser molt important i va afectar molt a comarques valencianes com la Marina Alta (a Orba més del 40% de la població va migrar a eixe país), la Safor, la Ribera Alta, i el Comtat, en les quals se centra l'estudi.

Es calcula que entre el 10 per cent i el 20 per cent del total de migrants de l'estat als EUA va ser de procedència valenciana, ha destacat la mateixa font. Així mateix, ha comentat que aquest corrent migratòria es va inserir dins d'un flux més ampli i global que va portar a desenes de milers de persones cap al continent americà entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

Es va tractar de treballadors des dels països del sud i l'est d'Europa cap als grans centres industrials i productius del nord-est dels Estats Units d'Amèrica. Majoritàriament eren homes, amb escassa qualificació professional i elevada taxa de tornada.

La tesi de l'autora del llibre assenyala que les colles, de parentiu i d'amistat, van facilitar l'emigració des de pobles concrets a zones determinades, i van ajudar a trobar allotjament i treball, sobretot, a partir de reclutadores o persones claus com els capatassos. D'ací ix el títol d'aquesta nova obra, 'De la colla a la guenga' (de l'adaptació de l'anglés gang, banda o grup), ha destacat la Institució Alfons el Magnànim.

L'objecte d'aquest treball és "fer memòria" i així "activar la recuperació de records i experiències relacionades amb aquest corrent migratori". El llibre "pretén omplir un buit i seguir les petjades i la presència de punts valencians" als Estats Units durant aquesta època.

'De la colla a la guenga' és el resultat d'entrevistes biogràfiques i anàlisis de contingut de documents personals (cartes, diaris, autobiografies, fotografies) per a reconstruir algunes de les xarxes migratòries que van portar a milers de jornalers valencians a treballar en les fàbriques i foses, a la construcció de vies i carreteres nord-americanes, així com els efectes de la seua tornada.

María José García Hernandorena (Carlet, comarca valenciana de la Ribera Alta, 1967) és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, amb l'especialitat d'Antropologia Social, per la Universitat Complutense de Madrid.

Memòries

En 2018 va obtindre el doctorat en Ciències Socials per la Universitat de València. A més, és VIII Premi d'investigació Joan Francesc Mira, concedit per l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA), amb un treball fruit de la seua tesi doctoral, que analitza el fenomen de l'emigració valenciana als EUA durant el primer terç del segle XX a través de testimonis i documents personals.

En l'actualitat treballa a l'Asociación de Antropología del Estado Español (ASAEE)(ASAEE) i desenvolupa investigació en l'àmbit de l'etnologia i l'antropologia. Investiga les memòries: com es transmeten, la importància del gènere o la seua materialitat, entre unes altres, ha apuntat la institució.