El Magnànim publica un poemari inèdit del xativí Josep Garcia Richart

VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, propietat de la Diputació de València, acaba de publicar el poemari inèdit Exercicis de vellesa de Josep Garcia Richart, amb una carta emotiva del poeta Juan Mollà a mode de pròleg i un llarg epíleg explicatiu de l’escriptor Francesc Pérez Moragón.

Es tracta d'uns poemes que l'autor tenia la voluntat de publicar per a ús íntim o familiar i per això deixà una tria completament ordenada. Amb este volum de Garcia Richart, ens descobrix els versos d’un escriptor ocult amb una obra d’una qualitat diàfana que, pel seu caràcter reservat, no buscà fer-los públics més enllà de mostrar-los a unes poques amistats. Ara l'entitat cultural de la Diputació de València publica una selecció ben significativa del poeta xativí, reflex del seu caràcter moral i d’una època no exempta de pertorbacions en què visqué. 

Les idees que el nodrixen provenen d'una llarga tradició de reflexions sobre la vellesa pròpia, explicitades des de l'Antiguitat clàssica en poemes, però també en aforismes, assaigs i notes memorialístiques. El degueren estimular també les múltiples lectures dels Essais de Michel de Montaigne, que arribà a traduir íntegrament al valencià en una versió que resta inèdita a hores d’ara.

El fons de la seua obra, composta per poesia, traduccions, textos memorialístics i la correspondència amb Joan Fuster, està dipositat en l’Espai Joan Fuster, cedit per la seua família. Publicà la traducció de Michel Montaigne De la força de la imaginació. Dels caníbals. De l’exercitació (Alzira, 1995).

Josep Garcia Richart (Xàtiva, 1929-Polinyà de Xúquer, 2015) visqué molts anys a València, on feu els estudis de batxillerat a l’Acadèmia Sant Tomàs de Villanueva, ciutat on conegué, entre altres, Andreu Alfaro, Vicent Ventura, Joan Fuster i Josep Iborra, grup d’amistats que mantingué al llarg dels anys una tertúlia els dilluns a la cafeteria Noel i a la llibreria Dàvila. Estudià Dret a la Universitat de València, posteriorment, oposità al Cos Jurídic d’Intervenció Militar i fou destinat a Madrid, Jaca, Sevilla i finalment València.