Foto: EPPuig mostra el suport del seu "govern fusterià" al projecte i reivindica l'escriptor per a aixecar les "hipoteques" de la Comunitat
VALÈNCIA (EP/VP). El Museu Joan Fuster ha obert este dimecres les portes a la localitat valenciana de Sueca, el municipi en el qual va nàixer, va morir i va treballar este escriptor (1922-1992), com un reconeixement "imprescindible" a l'autor, considerat un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX i un lloc en el qual conèixer i estudiar tant la seua vida, com la seua obra i nombrosos documents, imatges i records per part del públic general i per part d'estudiosos.
Amb l'obertura del museu queda totalment obert als ciutadans l'Espai Joan Fuster, en què a més d'esta iniciativa museogràfica s'emmarquen el Centre de Documentació i l'Aula Didàctica de Cultura Contemporània per a donar a conéixer la seua obra, dirigida per l'estudiós de l'autor Salvador Ortells en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, Investigació Cultura i Esport.
Totes estes propostes estan ubicades en els número 8 i 10 del carrer Sant Josep de Sueca, a la casa en la qual l'escriptor va residir des dels huit anys i fins a la seua mort --propietat de la Generalitat--, com l'immoble contigu, comunicat amb el primer per l'interior i pel pati i conegut com a Casa Pasqual Fos --propietat de l'Ajuntament de Sueca--.
La zona expositiva ocupa la planta baixa de l'edifici, mentre que en el primer pis estan les sales de treball i investigació i un ampli magatzem que recull tot el llegat de l'autor, i en el segon, una sala de reunions i una de conferències. Totes les peces exposades al museu formen part del llegat material de Fuster i han estat seleccionades per especialistes.
Tot el llegat que a partir d'esta proposta cultural es podrà conèixer de manera pública ha sigut cedit per l'hereu de l'escriptor, Josep Palacios, a la ciutat de Sueca. En ell s'agrupa la seua col·lecció d'art, el seu arxiu de documents escrits --amb obres de Fuster i d'altres autors i fitxes i material de treball, entre d'altres elements--, la seua correspondència --propietat de la Biblioteca Nacional de Catalunya--, documentació gràfica, la seua biblioteca i la seua hemeroteca.
A la inauguració del museu han assistit al costat de personalitats de la cultura de la Comunitat, el president de la Generalitat, Ximo Puig; el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i altres responsables d'este departament; l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit; el director de l'Espai Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragón, i la vicepresidenta de la Diputació, María Josep Amigó.
La posada en marxa d'este nou centre és fruit de la col·laboració de l'Ajuntament de Sueca amb la Generalitat, a través de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, la Biblioteca de Catalunya i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
El disseny del museu i la selecció i organització de les peces és obra d'un equip dirigit per Joan Aliaga, amb l'assessorament, entre d'altres, d'Antoni Carrasquer, Brígida Alapont i Francesc Pérez i Moragón. Després de la inauguració d'esta jornada està previst que este espai cultural tanque les portes temporalment el juny perquè es porten a terme fins a la tardor obres per a millorar la connexió entre els dos immobles i cobrir el pati amb la finalitat de guanyar espai.
La posada en marxa del museu i de la resta de l'Espai Joan Fuster coincidix amb el 25 aniversari de la mort de l'escriptor. El president de la Generalitat ha considerat que l'obertura d'este recinte fa d'este dimecres "un dia especial per a tots" i ha dit que comença el que ha començat "el primer dia" que l'equip que presidix va arribar al Consell, "un temps de reparació, no sol de drets de les persones sinó del que és la memòria democràtica i de cultura" de la Comunitat "que s'ha volgut amagar".
Ximo Puig ha considerat que Fuster "va marcar la diferència entre la prehistòria i la història" d'este territori "a partir de l'anàlisi i les reflexions" que va fer sobre ell i del llegat literari, intel·lectual i cultural que va deixar amb la seua obra. Així, ha parlat del "Fuster assagista, que ha fet aportacions fonamentals; el pensador i l'humanista" per a subratllar "tot el que és fonamental". "És l'últim gran il·lustrador entre nosaltres", ha apuntat.
En este sentit, Puig ha invitat a "anar a les arrels de l'il·lustrisme de Fuster", més "ara, en un món que va contra la racionalitat, els drets humans, la lluita contra la violència i la pau". Ha opinat que l'"imaginari de Fuster" hauria d'"estar present" i usar-se per a "combatre la xenofòbia, el racisme", plantejaments com els del nou president dels Estats Units, Donald Trump, o "els vells fantasmes" a Europa.
"Els valencians tenir-nos la gran sort de tindre entre nosaltres un intel·lectual d'extraordinària dimensió europea i mundial", ha exposat el cap del Consell, i alhora ha insistit en la necessitat d'"aprofitar" esta personalitat per a "aixecar moltes hipoteques" de la Comunitat, "no sol la reputacional i l'econòmica sinó també "la de l'estima".
En esta línia, ha indicat que Fuster és "el principi d'esta nova arquitectura" perquè "no pensava en el passat sinó en el futur" i ha instat a aprofitar la "gran oportunitat" que oferix la "contemporaneïtat" i del "valencianisme, absolutament revolucionari en la contemporaneïtat" d'este autor.
Ximo Puig, que també ha ressaltat la "lleialtat absoluta i radical" de Joan Fuster a la seua ciutat natal, ha valorat el treball de tots els qui han contribuït en la difusió de l'obra de l'escriptor i ha assegurat que esta tasca comptarà "amb tota la voluntat, l'esforç i el coratge" del seu executiu, "un govern que se sent fusterià".
Per la seua banda, Vicent Marzà ha ressaltat la influència de Fuster, amb el seu "discurs, intel·ligència i capacitat" per a marcar "en l'avantguarda social i intel·lectual" i ha considerat "de justícia" poder tindre un espai com l'obert este dimecres dedicat a l'autor per a seguir reflexionant sobre la seua obra i continuar difonent-la.
El conseller ha agraït la col·laboració institucional per a posar en marxa este projecte, en especial de l'Ajuntament de Sueca, i el treball de moltes persones perquè haja sigut possible i ha dit que esta jornada el seu departament complix d'esta manera "un objectiu de legislatura".
Raquel Tamarit ha definit l'autor com "un home compromès" que va ensenyar als valencians a conèixer-se, ha subratllat les aportacions que va fer a partir de la seua reflexió i ha destacat la necessitat i com "d'imprescindible" era reconéixer-ho com s'ha fet amb l'espai dedicat a ell.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat les pròximes edicions de l'Escriptor de l'Any fins al 2022, exercici que estarà dedicat a Joan Fuster, coincidint amb el centenari del seu naixement a Sueca, on hui, precisament, s'ha inaugurat el seu museu, vint-i-cinc anys després de la mort de l'autor de 'Nosaltres, els valencians'.
La resta d'escriptors homenatjats seran Sant Vicent Ferrer (2019), Carmelina Sánchez-Cutillas (2020), Ausiàs March (2021) i l'any que ve als misteris d'Elx, València i Castelló.
Alhora, este 2017 continuen les activitats al voltant de sor Isabel de Villena, com l'exposició itinerant i el cicle de conferències 'Dones i literatura', coorganitzat amb la Universitat de València.
