El parc del riu Túria s’està quedant menut

VALÈNCIA. Potser siga una exageració dir que hi ha embussos de runners al parc del Túria, però és ben cert que de tant en tant cal frenar si et fiques a córrer en hora punta pel carril dels corredors. Com també que has d’anar superant ciclistes al carril bici com si fores Indurain doblant a Armstrong i Chiapucci en una contra-rellotge del Tour (va passar). Però anar amb bicicleta, fer quilòmetres a peu o passejar, no són les úniques alternatives que oferix l’antic llit del riu Túria, que ha arribat a la seua maduresa de camí cap als 33 anys (l’edat de Crist).

En són moltes, moltíssimes, les coses que passen cada dia al riu, que s’està convertint en el vertader epicentre de la ciutat. Més enllà de les activitats habituals als camps d’atletisme, al Gulliver o la Ciutat de les Arts i les Ciències, el riu es reinventa cada dia i genera moltes més alternatives d’oci. Algunes són activitats lògiques i unes altres són més sorprenents. Ací en van algunes.

Coses que passen al riu Túria

Esport

En un espai verd tan gran és normal que es genere activitat esportiva. El parc de patinatge, el camp de béisbol o de futbol americà, i les pistes de tenis de taula demostren que no només es viu de futbol, sinó que també esports més minoritaris poden practicar-se obertament a València. A pilota valenciana encara no es juga al riu, però no és difícil trobar unes cordes penjades d’un pont i comprovar que, com si foren membres del Circ du Soleil, hi ha diverses aprenents de trapezistes practicant “teles”. També importada del circ, pots trobar una corda entre dos arbres ben tensada i damunt a jóvens que fan equilibris. Una activitat esportiva molt vistosa que contrasta amb la lluita lliure que alguns practiquen sobre l’herba. Vore cua en els aparells d’exercicis col·locats per tot el riu de gent que va a fer abdominals o altres exercicis de gimnàs també és comú. Tan comú com que els entrenadors personals convoquen els clients al riu per fer-los practicar tot tipus d’entrenaments. De vegades el riu sembla un gimnàs gegant, això sí, t’evites eixos espills enormes a la paret on les comparacions solen ser odioses.

Música

Concerts de la Fira de Juliol, en el Festival de les Arts, o els concerts de la Berklee amb el nom de “Un Lago de Conciertos” són opcions musicals que passen al riu. De fet el riu concentra els llocs més importants musicalment parlant de la ciutat, l’Òpera i el Palau de la Música. I això que l’auditori del parc de Capçalera està desaprofitat, que si no… Eixa és la música institucional podríem dir, però hi ha altra música que es viu al riu i que no tanta gent coneix. Per exemple les baralles de galls que es poden escoltar els diumenges de vesprada al costat del Pont d’Ademús, on rapers van demostrant la seua gràcia improvisant al mig d’un rogle que anima als millors versadors. També és fàcil trobar-te a xarangues que acompanyen a alguna nóvia de comiat de fadrina, especialment ara que no poden tocar pel centre històric. I segur que si eres dels que baixa al riu sovint, t’hauràs creuat en eixos grupets de Lindy Hop que ballen coreografies de músiques dels anys 20-40 del segle passat. Des de gent que duu un altaveu en la bicicleta, a grups d’amics que juguen amb un karaoke, al riu et pots trobar des de batucades a dolçainers, passant en els millors dels casos per cantants de música lírica que assagen aprofitant la sonoritat dels ponts.

Menjar

No és un lloc gastronòmicament interessant, ja que els poquets barets que hi ha són simplement per donar servici. Això sí, tenim esdeveniments gastronòmics com la Mostra del vi, la Fira Andalusa o la Fira Alternativa, i de tant en tant inventen alguna cosa perquè apareguen fartonetes (food trucks) i omplir el parc de gent que menja i beu. Encara que sens dubte el més habitual durant tot l’any és trobar-te pícnics, i celebracions d’aniversaris on grups d’amics s’ajunten com fem sempre els valencians: al voltant de menjar i beguda. També el riu és un lloc habitual on fer poalades (expressió de la Valldigna usada per a referir-se al botellón), barbacoes de diumenge a prop de partides de futbol i per a que alguns baixen amb la compra del Mercadona i es preparen entrepans de pernil mentre beuen vi en gots de plàstic.

Coses més raretes

Però sens dubte el més curiós del parc són activitats poc habituals que allí tenen lloc. El barman (no confondre en Batman, tot i que els dos són superherois nocturns) que practica el flair (llançament de botelles a l’aire) és tot un clàssic. Els aficionats a l’edat mitjana que es disfressen d’actors secundaris de Vikings i es dediquen a pegar espasades també utilitzen el riu per a entrenar. Tai-chi, kung Fu, ioga o pilates poden semblar ja activitats conegudes pel gran públic, tot i que fa 20 anys eren molt minoritàries. Per això ara s’han inventat altres coses i al riu hi ha qui practica marxa nòrdica, hula hooping, o entrenament paleolític, perquè hi ha gent pa tot. Però el que més m’ha sorprés de tot el que he vist pel riu, ha sigut les partides de quidditch. En este esport que apareix en les novel·les de Harry Potter, on els jugadors duen una granera entre les cames i intenten clavar entre anells una pilota de voleibol. I com la majoria de coses que passen en València, també passa al riu.

Altres coses que es practiquen en el riu són prendre el sol, llegir, dibuixar o la fotografia, activitats senzilles que en el riu tenen una versió més natural. De nit en canvi a banda de corredors (estan 24 hores al dia) és possible trobar-te a gent practicant el cruising o dogging (sexe entre desconeguts), a vagabunds dormint baix dels ponts, o a alguns bufats que han allargat massa la festa. Però no és per això un lloc especialment perillós.

Deia un visitant que “una ciutat en un riu sec no és una ciutat” i crec que al contrari, València ha començat a ser una ciutat moderna amb l’arribada del parc del Túria en 1986. D’aquella època també és possible trobar en l’hemeroteca desenes d’articles conservadors criticant el projecte que anava a omplir el riu de “brutícia” i “delinqüència”. Però el resultat és tot el contrari, un riu de vida i d’activitats on si alguna cosa falta és més verd encara i més espai per a acollir la ingent quantitat d’activitats que allí es donen lloc de manera harmoniosa cada dia.