VALÈNCIA. Joan Pons és el fill menut de Ca L'Eril, la seua casa familiar a la localitat de Guissona (Lleida). Quan el juliol del 2007, amb vint-i-cinc anys, va decidir que el que volia fer era compondre i gravar les seues pròpies cançons amb una banda, se li va ocórrer apel·lar a les arrels per batejar-la. Quinze anys i vuit discos després, El Petit de Cal Eril s'ha consolidat com un referent de l'escena musical catalana gràcies a un pop-folk metafísic i directe, en constant transformació, la principal senyal d'identitat del qual és un discurs genuí i poc complaent, símbol d'una personalitat artística arrasadora.
N.S.C.A.L.H., acrònim de No Sabràs Com Acaba La Història, és el treball discogràfic més recent d'esta formació capaç de tocar als millors festivals nacionals i internacionals i, alhora, a llocs remots i ocults on establir una proximitat quasi espiritual amb els seus seguidors. El proper 25 de març, a partir de les 20 hores, Pons i la seua particular “germandat còsmica”-Jordi Matas, Dani Comas, Ildefons Alonso i Artur Tort- pujaran a l'escenari del Teatre El Musical per presentar un àlbum creat a partir de la rutina habitual del grup: es fixa una data d'enregistrament (en este cas va ser el 17 de gener de 2021) i, un parell de setmanes abans, Pons s'aïlla del món dos o tres dies per compondre'l íntegrament. El resultat sol ser una obra única i sorprenent, com al seu dia ho van ser LP mítics com …i les sargantanes al sol (2009), La figura del buit (2013), La força (2016) o Triangle (2018).
“Este és un disc que transita a la temporalitat de la història i la relativitat del temps”, explica Joan Pons. “Ens preguntem quantes històries hi caben dins d’un instant, quants moments hi ha dins del temps. Ací tot és efímer i etern al mateix temps. El nostre so s'obri cap a nous horitzons i s'eixampla cap a angles inesperats: línies de baix, riffs de sintes voladors, melodies de veus espacials… És un disc deliberadament curt en minutatge però plural i divers en colors, canvis i moments, amb multitud d'estímuls imprevisibles, que apareixen només una vegada i no es repeteixen. Com passa en tants moments de la nostra xicoteta, minúscula i alhora irrepetible història”.