El pla Verd de València que ha inspirat el futur urbanístic de Seúl

VALÈNCIA. Fa anys que treballen a Seul i l’any passat van rebre l’encàrrec de pensar com seria la capital de Corea del Sud dins de cent anys. “La idea clau que vam tindre era reconnectar la ciutat amb la seua geografia”, apunten Marta Garcia Chico i Francisco Leiva des de l’estudi Grupo Aranea. “La ciutat es va protegir amb unes muntanyes dels vents nords de Xina i està delimitada per un riu. Però estes condicions geogràfiques s’han anat desvirtuant perquè la ciutat ha crescut pels llocs més fàcils i el nostre plantejament era recuperar les zones fèrtils i densificar-ne d'altres”. 

Amb una instal·lació artística i un taller, l’estudi va plasmar la seua visió del futur de Seúl en forma d’anells. “Però no es tractava d’un anell verd com el de Vitòria, o com el que d’alguna manera té València. Ací vam planejar una ciutat amb anells que es creuaven i connectaven les diferents zones verdes. Fabricaven illes d’edificació amb una densitat alta, però atenent que el protagonista era el conjunt d’anells que anaven trenant la ciutat”, explica Leiva. “Sempre eren verds, però fins i tot en algun moment es construïen per a flotar i creuar el riu Han que creua la capital”. 

Per a contar el projecte, van dissenyar una enorme instal·lació de fusta imitant la topografia de la ciutat que es va convertir en un llenç en blanc per pintar amb xiquets el futur. “Vam fer un joc dividit en tres actes: primer fluïa l’aigua, després creixia el verd i finalment brotaven les flors. Ahí explicàvem que només després d’estos tres passos podia sorgir l’arquitectura”.  Un joc que es va complementar amb una altra peça d’imatges i vídeos on es contava la Seúl dels anells, amb un treball fet junt amb Rocío Ferrández, Andrés Llopis i José Luis Carratalá.

“Ara l’Ajuntament ha agafat la idea dels anells entrellaçats i està planificant la ciutat, en este cas per al 2050, sobre aquest concepte. Va ser un projecte que vam fer just després d’acabar el pla Verd de València, amb una escala diferent clar. Però el treball a València va resultar fonamental per concebre este projecte”. La llavor es va sembrar el 2021, quan l’oficina de Parcs i Jardins del Cap-i-Casal va traure a concurs la redacció d’un pla per augmentar el verd i la biodiversitat de la ciutat.

“El que buscàven era que el nou urbanisme s'estructurara al voltant de la infraestructura verda. Fins ara l'arquitectura estava dominada per la infraestructura gris, un model dur d’arquitectura que és insostenible i ens allunya del contacte amb la natura”, explica Marta Garcia Chico. “La comunicació amb cotxe és el que ordena ara la ciutat. Hem de començar a imaginar que és el verd qui ordena la ciutat, i que la natura és la millor manera d’unir als ciutadans”, afegeix Francisco Leiva.

Amb un caire més tècnic i menys especulatiu que el projecte de Seúl, el pla per a reverdificar València es va fonamentar en una anàlisi prèvia de totes les seues zones verdes. Una vegada catalogades, es va proposar millorar-les i connectar-les entre elles. “L’objectiu era que la ciutat s’assemblara el màxim possible a un ecosistema, que aporte serveis ambientals com la natura”, apunta Garcia Chico.

“Vam estudiar exhaustivament els parcs de barri, ciutat i bulevards, creuant 105 variables tant in situ com geolocalitzades, i vam traure uns indicadors que ens permetien calcular de manera directa els serveis ecosistèmics que els espais ofereixen. Així aconseguim no només tenir la dada obvia, la superfície de verd per habitant, sinó saber quin nivell de serveis donen”, afegeix l’enginyera agrònoma. “D'aquí traiem un mapa que ens va permetre veure quines zones no tenien a menys de 15 minuts a peu un espai de qualitat. Això ens permetia proposar la segona part: un conjunt de plans d'acció, que donaven indicacions per construir aquesta infraestructura fins al 2050, incloent fins i tot la formació específica dels jardiners”.

Però com seria l’àrea verda perfecta? “Els serveis ecosistèmics es classifiquen en quatre categories: suport, regulació, cultural i aprovisionament. Hi ha d’haver una vegetació biodiversa, màxima superfície de sòl cobert de vegetació o permeable, que espais d’aigua, espècies que atreguen fauna amiga com les flors, varietat d’estrats per aprofitar la fertilitat del sòl, unes dimensions equilibrades, accessible, que permeta socialitzar i fer esport”.

Ara l’estudi està traslladant esta metodologia del pla Verd a una proposta d’innovació pedagògica per a centres educatius. “Utilitzant diferents sabers bàsics, fem que els xiquets participen d'una transformació del seu pati”, explica Garcia Chico. Perquè la qüestió sociocultural és fonamental per a fer créixer ciutats més verdes. “A Seul, jo crec que és per la cultura oriental, entenen on estan. Saben perquè la seua ciutat està ahí. Tots els que parlàvem sabien explicar les seues condicions climàtiques i geogràfiques. Crec que a la nostra cultura no hi ha tanta connexió amb el medi”, conclou Francisco Leiva.