El regidor ciclista /Odium al cotxum/

VALÈNCIA. Imagineu-vos la tonadeta d’Al Vent de Raimon i canteu amb mi: “A peu, jo vaig a peu, si plou a peu, si neva a peu, jo anant a peu, recorro el món”. Perquè, senyors i senyores, valencians i valencians, nouvinguts i nouvingudes, xiquets i xiquetes (ho deixe ja estar, però el regidor ciclista sempre ho diu “tot i tota” en masculí i femení), veïns i veïnes, el futur és verd. I ser verd significa tornar als orígens, caminar,  anar a peu a treballar, prendre’s la vida amb filosofia i no estressar-se; perquè, benvolguts lectors i lectores, l'estrés és fatal per a la salut, pitjor que la fam.

El problema és que resulta massa fàcil estressar-se quan després d’una jornada laboral de 10 hores de les quals en cobraràs 8, et costa una hora més arribar a casa per culpa del trànsit. Maleït trànsit, que està convertint la teua ciutat en impossible. Bé, igual no és una hora, són sis minuts més, però els nivells d'estrés han augmentat notablement per culpa d’este espècimen que prolifera en els ajuntaments valencians (i de Vitòria, Pontevedra...), el /odium al cotxum/. Perquè abans anaves sempre en cotxe al centre de la ciutat, com ha de ser, com passa en tots els llocs civilitzats del món com a, a, a… ara ho han fet impossible. Que si tinguérem un servici de transport públic decent tira que te va, però amb estos autobusos i metros plens de pollosos que passen cada mitja hora, és impossible deixar de banda el cotxe.

Eixa és una de les obsessions del regidor ciclista, que tot el món arribe suat al treball després d’haver agafat un valenbici que pesa un quintar. Com que són mig hippies, a ells això de suar els té igual, però ací en València fa molta calor, i ací som gent decent que es planxa les camises. Igual, com que algú d’estos regidors ciclistes és estranger, no entén que ací volem aparcar davant del nostre destí, com s’ha fet tota la vida, que els valencians per a anar al forn que està a 500 metres agafem el cotxe, el deixem un segonet amb les llums de posició, comprem i arreando. I qui diu el forn, diu el bar, Mestalla, l’escola a arreplegar als xiquets, el Consum o l’hospital… si total són 10 minuts. Quina manera de trencar les tradicions!

Diu este espècimen que el futur és verd i que vol evitar la contaminació. Està obsessionat amb una cosa que no es veu: l’aire contaminat, tant que qualsevol dia prohibirà la crema de l’arròs, les falles de suro blanc o que la gent es tire un pet... però no és la seua única obsessió, en té moltes més:

-Li té pànic a les corbates, a les sabates i a les jaquetes de mudar, no se les fica ni per a oficiar bodes.

-És escoltar la paraula passarel·la, ja siga la del Carme, la Cibeles o les de l’avinguda del Cid, i li pega mal el sopar, no ho pot evitar.

-Reciclar, reciclar i reciclar, vol fins i tot que els fallers tiren les botelles de vidre al contenidor verd, ara costarà ficar un “responsable del vidre” en cada casal, quin destarifo! I atenció, que n’érem pocs… i arriba el contenidor marró, costarà treure’s un màster per a saber on toca tirar cada cosa. Un màster de veritat, no dels de la Rei Juan Carlos.

-Els semàfors en roig també són els seus enemics quan va a peu o en bicicleta, ell els veu tots en groc i si cal botar-se’ls, se’ls bota i avant.

-Un cotxe és com Satanàs i el dimoni, cal evitar que arribe a la plaça de l’Ajuntament de qualsevol manera, però sense usar mai creus ni processons cristianes, perquè ell això de la fe ho du regular.

-Les fruites i verdures ecològiques li fiquen els mugronets durs, poques coses li agraden més que un bon cogombre, una albergínia o uns melons ecològics. De fet és capaç d’omplir la ciutat de verdures i tancar la plaza de l’Ajuntament perquè les venguen i la gent s’acoste al seu... sabor orgàsmic.

-Les voreres han d’estar lliures de motos i de patinets… de bicis igual no cal i de terrasses encara no ho ha decidit, però la vorera és dels vianants (majoritàriament).

-Canviar direccions de carrers li enxisa, és un expert en marejar als veïns perquè peguen més voltes que un dolçainer cada vegada que volen aparcar el cotxe.

-El carril bici l’excita: s’aborrona cada volta que algú vota o demana un nou carril bici al seu barri, i no pot evitar alçar un parell de carrils de cotxe i llevar aparcament per a fer-ne carril bici. En realitat vol que la seua ciutat entre en Guinness per tindre-la més llarga… la xarxa de carrils bici. 

-Que la gent vote li encanta, això està de categoria, visca la democràcia! Després ell farà el que li rote “però xica, almenys que els veïns puguen dir la seua i es queden a gust”.

El seu concepte favorit és “zona per vianants” l’equivalent al castellà peatonalizar, està tot el dia que si Copenhaguen cap ací Copenhaguen cap allà, li encanten les xapes i els adhesius reivindicatius i contestar als contaminadors en Twitter. Igual no ha xafat un hort en sa vida, però li té més estima a l’horta que a la seua dóna, és més, se l’estima més que a la seua bicicleta!!! I si pot crear horts urbans, molt millor que crear parcs o cases. De xicotet, en compte d’espantar-lo amb l’home del sac li deien “arribarà el dièsel i no podràs respirar!!!”, fet que potser explique tant d’odi als cotxes.

És un incomprés: els taxistes l’odien tot i que ell no és partidari de donar llicències a Uber, perquè són capitalistes. Els motoristes l’odien i només fa que donar-los més places d’aparcament en la calçada. Els conductors l’odien quan només fa que buscar alternatives en forma de pàrquings més assequibles de nit. Els iaios l’odien tot i que ja no han de pujar les escales en les passarel·les. Els qui no l’odien són els de Xiaomi, que gràcies als regidors ciclistes estan fent-se d’or vinga a vendre patinets elèctrics com si els regalaren, que a este pas Xiaomi comprarà el Nou Mestalla per a muntar un circuit de carreres de patinets… al temps.

La pròxima setmana coneixerem al seu alter ego, l'exregidor d'urbanisme.