X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

tribuna libre / OPINIÓN

El renaixement de la Gran Fira de València

Foto: KIKE TABERNER
26/07/2019 - 

En 2015 la Gran Fira de València, popularment coneguda com a Fira de Juliol, feia dècades que es trobava en decadència. Fins el punt que després de molts anys de govern conservador apareixia com un esdeveniment festiu sense personalitat, desvalencianitzat, mal planificat i desestructurat, sense un enfocament clar, una mena de barreja impossible d’elements dispars i sense massa connexió. En eixe moment la Gran Fira de València llanguia, aliena al seu gloriós passat, i es malbaratava un enorme potencial que no tenia cabuda en la política cultural municipal.

A més a més, la Gran Fira de València es debatia en una interessant dialèctica entre les restes patrimonialitzades del món de la tradició huitcentista, d’on procedia, i les exigències de la modernitat tardana. Amb l'entrada en la modernitat avançada, els festes urbanes han experimentat profundes transformacions, que les han dut a convertir-se en grans esdeveniments contemporanis, dissenyats clarament amb l'objectiu de generar espectacle, atraure turistes, seduir la ciutadania i situar les ciutats en un entramat global d'oci i entreteniment. Este fet ha col·locat clarament les festes dins de l'òrbita de les polítiques culturals de les institucions, la qual cosa ha implicat tant la seua creixent consideració com béns patrimonials, com la seua posada en escena des de pressupostos lligats a les necessitats del mercat de la cultura i la participació ciutadana.

D'esta manera, els programes festius tendeixen a ser dissenyats per a satisfer els gustos, preferències i desitjos de capes molt extenses de la societat, seguint el precepte de “festes per a tots”. Conseqüència d'esta perspectiva són la descentralització, diversificació i gestió administrativa de la cultura festiva, al qual ha d'afegir-se, en el cas de les grans festes urbanes estivals, la progressiva convergència d'estes amb els moderns festivals, actes i esdeveniments creats per a la promoció cultural de les ciutats en un entorn global. Ara bé, més enllà d’estos trets estructurals de la cultura festiva moderna, resulta determinant el model de política festiva a aplicar per les administracions en funció de la correlació de forces polítiques que les regeixen.

Els trets exposats s'han evidenciat també en el cas de la Gran Fira de València. Sota el govern del Partit Popular, especialment entre 2005 i 2015, la descentralització es va iniciar, però de manera insuficient no planificada. També es va produir la incorporació de nous actes al programa firal, però sense coherència interna ni fil conductor. Es potenciaren els concerts dels Vivers, amb diversos gèneres musicals, però sense espai per a la música contemporània en valencià. S'ha afermaren les projeccions de cinema a l'aire lliure, i s’incorporaren activitats més orientades cap a un públic de la tercera edat o més tradicional, mercats medievals, festes de Moros i Cristians o el Festival de Jazz del Palau de la Música, sols que amb una lògica que sumava actes improvisadament per a poder omplir la programació. Dins la mateixa lògica d’omplir per omplir s’incloïen classes d'activitat física, animació infantil al Parc Gulliver, així com mostres d'artesania, cultura, gastronomia i recreacions històriques. En 2008, i a imitació d'altres grans ciutats europees, es va introduir la Gran Nit de Juliol, que seguia el model de les “nits en blanc”, amb els museus oberts a la nit, però amb el desenvolupament d'espectacles d‘escassa qualitat i atractiu en diversos punts de la ciutat. L'activitat fallera completava el programa, amb la presència, ja molt consolidada, de les preseleccions de les candidates a fallera major de València, que se celebren en diversos parcs de la ciutat. També es va agefir la Nit de la Punxà, la vespra de la Batalla de Flors, però a costa d’estar sotmesa a l‘imperatiu faller, en lloc de donar el protagonisme als artistes carrossers.

Tot i els canvis, en mancar d’una concepció prèviament planificada i d’uns eixos clars que la vertebraren, la Gran Fira, que va perdre fins i tot esta denominació primigènia, es va anar convertint en una sort d'un deslluït Festival d'Estiu. I és que en un context de política cultural neoliberal marcada pels grans esdeveniments, la Gran Fira, com la resta de festes de la ciutat, sempre fou contemplada com un patrimoni cultural de segona categoria, per la qual cosa en realitat existia una deficient i improvisada elaboració d'un model específic de festa. Tot això situava a la Fira de Juliol en unes circumstàncies crucials, perquè en un context de crisi econòmica es veia obligada a conjugar, d'una manera molt més imaginativa, la seua herència cultural i el seu brillant passat amb les noves projeccions de la política cultural contemporània.

En maig de 2015, amb l’arribada del Govern de la Nau a l’Ajuntament de València, d’orientació progressista, les coses canviaren. La renovada Regidoria de Cultura Festiva, en mans de Compromís, i amb Pere Fuset al capdavant, va començar a canviar el rumb de la Gran Fira, adoptant un política cultural vehiculada per un sèrie d’eixos que després de ser implementats al llarg de la legislatura, han aconseguit un important renaixement de la Fira de Juliol. El plantejament de partida era que la Gran Fira havia de convertir-se en un esdeveniment cultural integrador, participatiu, divers, innovador i amb ganes d’arriscar, que combinara alhora la valencianitat amb el cosmopolitisme, la modernitat amb la tradició, la conservació amb l’experimentació.

Foto: KIKE TABERNER

Este nou model requeria unes línies d’actuació clares que han sigut implementades al llarg de la legislatura 2015-2019, i plasmades en un programa d’actes específic, poc a poc consolidat. La primera d’eixes línies passava per la revalencianització del programa firal, anant més enllà dels caducs models folkloritzadors i donant entrada a grups musicals en valencià i possibilitant diverses mostres pròpies de la cultura tradicional i moderna valenciana. La segona incidia en la necessitat de pluralitat artística i d’aposta decidida per la contemporaneïtat i l'avantguarda de la imatge gràfica de la Fira. La tercera defensava la patrimonització de l’herència festiva de la Fira, tant rica i present en la memòria històrica de la ciutadania. La quarta propugnava una forta participació ciutadana i descentralització, fent que les activitats firals arribaren a tots els barris, especialment els més oblidats, i a tots els segments de públic. En cinqué lloc es valorava una adequada promoció de la Fira, presentada com a esdeveniment cultural singular de caràcter mediterrani i vocació europea, que fora alhora festiu, cultural, d’oci i entreteniment. I per últim se subratllava la necessitat de la revitalització de la memòria històrica de la Fira, per tal de reivindicar la Fira de Juliol com a un tret identitari de la ciutat.

Finalment, i després de quatre edicions de la renovada Gran Fira de València, ben bé es pot dir que esta experimentat un renaixement, visible no sols en la fantàstica acollida del públic, que sol omplir les activitats preparades, sinó en una programació on la coherència, la diversificació i la renovació són trets destacats. Així, apareixen blocs temàtics renovats com La Menuda Fira, per als xiquets i xiquetes, una Gran Nit de Juliol on destaquen els concerts de la Ruta del Carme, Plaça del Patriarca i Plaça de l’Ajuntament, amb gran presència de la música en valencià, l’Estiu a la Marina de València i la Gran Nit a la Mar, el Correfira que du espectacles als barris, desfilades com la Cercavila inaugural i el Cercafira, els Focs de la Fira (pirotècnia), les Nits de Folk (dansaes, saraus, muixerangues, cant al ras, serenates), a més d’aixoplugar esdeveniments com la Filmoteca d’Estiu o activitats del MUVIM, IVAM, Palau de la Música La Nau, entre d’altres). També s’han recuperat símbols de la Fira antiga, com Nelet i Quiqueta, i s’ha revitalitzat la Batalla de Flors, arran del seu 125 aniversari celebrat en 2016, amb un sistema de gestió electrònica d’entrades, una millora en la qualitat de les carrosses i una promoció que ha fet que el festeig haja augmentat el seu ressò. A més a més, la col·laboració amb altres institucions culturals públiques i privades ha fet de la Fira una festa més coordinada, diversa, plural i inclusiva.

Evidentment, en quatre anys no es poden revertir totes les dinàmiques decadents que estaven inserides en el funcionament de la Gran Fira de València, i de segur que s’han comés errades fruit de la ingent tasca a fer. Però tot i que resta molt per fer, la Fira de Juliol ha tornar a renàixer, aprofitant els seus valors singulars, però també obrint-se als nous temps i reivindicant orgullosament el seu patrimoni. En 2021 la Gran Fira de València complirà el seu 150 aniversari, una efemèride importantíssima que de segur va a suposar tot un repte per a continuar treballant en la línia iniciada, que és la d’una festa en plural oberta al món.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí és autor del llibre La Feria de Julio de Valencia (1998)

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email