X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 13 de diciembre y se habla de cerveza ribera salud concesiones rocafort generalitat EMPRESAS à punt
GRUPO PLAZA

bestiari valencià

El runner /corredorus de postureus/

4/12/2018 - 

VALÈNCIA. Ens hem pres tan seriosament allò de “València ciutat del running”, que el riu del Túria no porta aigua, porta runners. Una frase que ja s’ha fet famosa en la ciutat, i que és tan certa com compartida. Este espècimen ha arribat recentment als nostres carrers, abans eren corredors anònims, però han evolucionat com Freezer per a convertir-se en runners. I, com que en són cada volta més, es van fent els amos de la ciutat a poc a poc i, quan no tallen l’Albereda, tallen el centre; quan no és una marató, n’és la mitja; la qüestió és tallar carrers. S’han inventat carreres nocturnes per a tallar també carrers de nit! És més, han creat un circuit al riu per a ells, com un carril bici de runners! Si fins i tot el valencià que més mana de tots, Ximo Puig Juan Roig, s’ha fet runner!

Si vos ha passat pel cap tirar a córrer sense que ningú vos obligue, heu de tindre en compte que patireu la següent evolució… o involució:

Evolució del runner

Pas 1. Moment “Paredes”

-Ix a córrer amb les primeres sabates que troba per casa i una camiseta de publicitat de la Caixa Rural, que no saps si va a collir taronja o a córrer.

-Ell/a dirà: “He de córrer per a sentir-me bé, perdre un poc de pes i millorar la meua salut.” -Traducció: No m’entra la roba i alguna cosa hauré de fer per a continuar estacant-me brascades per a esmorzar.

Pas 2. Moment “Decathlon”

-Diuen que córrer és l’esport més barat, així que ha passat per Decathlon i s’ha comprat uns bàsics per a no fer el quadro entre tots els professionals del riu que li miraven tort.

-I evoluciona a: “Ja he pogut córrer 5 quilòmetres sense morir-me, vaig a pujar una foto a les xarxes socials”.

-Traducció: Estic ací patint les anacoretes, doneu-me algun like per l’amor de Déu que necessite motivació per a suportar este calvari.

Pas 3. Moment “Amazon”

-Arribats a este punt ja s’ha abaixat alguna APP per al mòbil com el Runtastic per a controlar les seues rutes i els seus entrenaments setmanals.

-I el seu compte bancari evoluciona junt amb ell/a: “Que passada de calcetins de compressió fosforescents! Necessite un GPS, un pulsòmetre i un altímetre! Segur que en esta roba tècnica a joc en les meues sabates de 200 € puc guanyar tres segons per quilòmetre!”. És una evolució que el còmic Raúl Antón anomena encertadament “semblar un subratllador” i que jo he batejat com voler disfressar-se de “Chimo Bayo”.

-Traducció: Està ple de xics i xiques atractius corrent per tot arreu, val més que m’arregle un poc a vore si encara tinc sort i… faig exercici doble.

Pas 4. Moment “faller”

-Ja ha corregut el seu primer 10k i es veu preparat per al seu gran repte: la marató, així que s’apunta a un grup d’entrenaments.

-Passa del polar faller, a la camiseta de la colla runner: “Segur que en grup entrenem millor, i trobe la motivació necessària per a acabar una marató”

-Traducció: Si he d’anar jo a soles a córrer 42 quilòmetres entrenant, sense obligació, em sentiré un poc moniato. En canvi si ho fem en grup, la cosa ja sembla que té sentit. Mira, com quan vas a una manifestació!

Pas 5. Moment “Calatrava”. 

-Ací ja ha aconseguit el que volia, ha perdut pes, ha baixat de les 3:30 hores en la marató, ha tingut relacions mesurades en pulsòmetre i lliures de colesterol en altre/a runner… 

-I comença a tindre idees de bomber: “i si m’apunte a l’ultratrail D’Andorra? I si em prepare la natació i faig un Ironman? I si escomence a córrer descalç? I si sóc capaç de córrer 7 maratons en 7 dies?”

-Traducció: Cal dur-lo a un centre de desintoxicació, se li ha apujat al cap el trencadís i s’ha enganxat a córrer com els que s’enganxaven a anar a les discoteques. Que no t’estranye que els diners que abans es gastava en vici, ara se’ls gaste en una bici. Total és canviar alumini de les llaunes de birra, pel carboni del manillar.

Però podeu estar tranquils, estos espècimens no són perillosos, ells van a la seua i no molesten ningú (o quasi). De fet els runners suposen molts avantatges per a la societat. Dormen bé, així que no molesten als veïns, li donen treball als fisioterapeutes, als repartidors dels negocis en-línia on compren les seues sabates, als venedors de malles i als dissenyadors de camisetes de voltes a peu. A més són dels pocs que van a sopar una pizza o una hamburguesa sense remordiments, perquè han cremat 2000 calories eixa vesprada. I com estan tan escampats per tot el territori funcionen com a vigilants de camps i muntanyes.

Tot i això, com són un poc pesats vinga pujar fotos a l’Instagram; a tota hora parlen de la cursa d’ací i la cursa d’allà; miren les postres que oferixen a un aniversari i comencen a criticar l’alimentació del personal: i mai poden quedar en la parella ni els amics perquè sempre estan entrenant… alguns estan un poc farts d’ells.

I això que no hem parlat d’eixe runner que passa a tota virolla pel teu costat, i tu que vas mirant el mòbil tranquil·lament pel carrer... quasi quasi patixes un atac al cor. “Això hauria d’estar penat! Que els tanquen a tots! Quina vergonya, ja no es pot conduir per València un diumenge! La gent no pot passejar pels parcs sense por de ser atropellada!” Diran els anti-runners, perquè en esta vida tot és criticable, inclús una cosa tan natural, i actualment desnaturalitzada, com anar a córrer. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email