El Top 10 de la Innovació mundial, la mala notícia és que no hi som

La setmana passada va tenir lloc a Davos (Suïssa) el World Economic Forum, un congrés anual on es reuneixen els principals actors econòmics i política a nivell mundial. És innegable que siga quina siga la opinió que cadascú de nosaltres tinga sobre el sistema econòmic en el qual vivim, en torn a aquesta reunió anual es fan públics alguns informes amb dades que interpretades de manera crítica ens poden ajudar a entendre la conjuntura actual.

Entre les dades que es fan públiques es troba l’informe de competitivitat mundial i dintre d’aquest, té especial rellevància la part que fa referència a les economies més innovadores a nivell mundial, la informació es detalla per estats. Atès que ningú negarà la importància que té la capacitat innovadora d’una societat en el seu sentint ample per a accelerar la capacitat d’aquesta per generar benestar per a les persones que en formen part.

Per a fer aquesta classificació es tenen en compte dotze indicadors: institucions, infraestructures, entorn macroeconòmic, sanitat i educació primària, educació superior i formació, eficiència del mercat de bens, eficiència del mercat de treball, desenvolupament del mercat financer, preparació tecnològica, grandària del mercat, sofisticació de les empreses i grau d’innovació. Cadascun d’aquests indicadors és avaluat en una escala de l’1 al 7. De la posició relativa de l’economia de cada estat en relació a quests indicadors e el seu conjunt respecte de la resta del món s’obté la posició de cada estat al rànquing.

Doncs bé, pel que fa a l’any 2017 en el quadre que tenen baix es pot observar qui són el 10 països més innovadors a nivell mundial.  

D’aquest rànquing em crida l’atenció que dels 10 països, 6 són Europeus. D’entre els Europeus la major part (5) pertanyen a la Unió Europea però només 3 (el 50%) pertanyen a l’Euro-zona. El que em du a preguntar-me si l’euro amb el seu actual disseny pot haver sigut un llast per a alguns països.

Altra cosa que em crida l’atenció és la grandària relativa (en Quilòmetres quadrats i nombre d’habitants) de la majoria dels estats que formen part d’aquest Top 10 de la innovació mundial, atès que les dades constaten que la major part dels estats d’aquest Top 10 són d’una grandària relativa xicoteta (en quilòmetres quadrats i població). Aquest és el cas de 8 dels 10. Cosa que em fa arribar a la conclusió que la grandària relativa dels estats que solia ser una variable determinant fins ben entrat el S.XX atès que determinava la grandària relativa del mercat intern al que les empreses tenien accés sense restriccions, al SXXI està esdevenint en un llast en la majoria dels casos. Aquest fet té la seua lògica si tenim en compte que la grandària relativa del mercat per als membres de la UE ja no la determina la grandària en quilòmetres quadrats i habitants dels estats un a un, si no el conjunt de socis de la UE. D’altra banda la liberalització del comerç mundial ha jugat un paper important en aquest aspecte pel que fa als asiàtics.

Els casos dels Estats Units i Alemanya són més previsibles de trobar en aquest rànquing. Però permeten-me que cride la seua atenció sobre el cas d’Israel, amb 8.5 milions d’habitants, situat a l’orient mitjà i enmig de fortes tensions geopolítiques és el tercer a nivell mundial per davant de països molt més poblats i grans en quilòmetres quadrats. Aquest exemple demostra una vegada més que en el món de l’economia i els negocis, el determinant no és només el que tens si no el que eres capaç de fer amb allò que tens.

I ara moltes persones es preguntaran i Espanya? On està en aquest rànquing de la innovació a nivell mundial? Doncs la mala notícia és que l’estat espanyol NO hi és en el Top 10 després de més de 30 anys dins de la Unió Europea i de ser durant nombrosos anys el major receptor de fons estructurals i de fons de cohesió europeus, segueix sense ser-hi. La qual cosa posa de manifest que cal analitzar que n’han fet els diferents governs de l’estat i també els autonòmics dels diners que han rebut de la UE en els darrers 30 anys.

Bo, doncs l’estat espanyol es troba al lloc 28 bastant allunyat del Top 10 de la innovació a nivell mundial. Al gràfic de baix extret de l’informe de competitivitat global del World Economic Forum poden veure les puntuacions obtingudes per l’estat espanyol comparades amb la mitjana dels estats d’Europa i Amèrica del Nord.

D’aquest gràfic em crida l’atenció que tant en sanitat com en educació (incloent-hi la universitària) estem en la mitjana d’Europa i Amèrica del Nord, malgrat les brutals retallades pressupostàries patides que encara hi són presents. Cosa que parla molt be de les persones professionals que hi treballen en aquest serveis. A més, també assenyalaria com la grandària del mercat que en el cas de l’estat espanyol està per sobre de la mitjana no està actuant com a palanca de la innovació; pense que el nivell de corrupció pot tenir molt a veure ací. Tanmateix crida l’atenció que l’indicador infraestructures estiga per damunt la mitjana, cosa que té a veure amb el fet que s’han fet moltes infraestructures però moltes d’elles de dubtosa utilitat i retorn social, sense dubte que la corrupció política és un dels principals factors que expliquen aquest fet.

Finalment, el gràfic assenyala clarament com a punts que requereixen millora la sofisticació de les empreses i la innovació, la qual cosa em duu a pensar que és ací on tenim el taló d’Aquiles en el tipus de negocis que predominen  i el grau d’innovació que requerixen els mateixos. Venim d’una excessiva especialització en el sector de la construcció i estem transitant cap a una forta especialització turística. En ambdós casos, sectors de baix valor afegit i que paguen majoritàriament salaris baixos.

Tot junt em fa arribar a la conclusió que les diferents generacions i governs que hem vist fins ara NO aprenen, l’entrada en la UE ens ho va donar tot per a modernitzar-nos i despegar. La política espanyola ha preferit seguir enfangada en la corrupció com fa més de 100 anys. Ja ho deia Antonio Machado: “"De diez cabezas, nueve embisten y una piensa”. NO hi ha manera. Ara, si voleu, vos emboliqueu amb la bandera i torneu a votar corruptes.