VALÈNCIA. "Farem com que som tots amics, perquè anem de soparot i paga l'empresa". Eixa és la màxima dels sopars d'empresa que estos dies estan tan de moda, dissimular. Alguns hi aneu contents, altres per obligació, altres simplement hi acudiu per tal que no vos critique tota l'oficina, i els menys busqueu alguna excusa creïble per a no passar ni un minut més al costat dels vostres companys.
Durant setmanes els afortunats que tenen una empresa "patiran” el soparot, així que humilment vos donaré uns consells que vos poden ser molt útils per a sobreviure a esta aterridora experiència:
1. Evitaràs bufar-te sobre totes les coses. Una copeta de vi val, però si te'n passes amb la beguda, pots acabar fent el ridícul davant de tota l’oficina. La mesura ideal és beure sempre una copeta menys que el cap, que sempre estiga ell més bufat que tu per si de cas.
2. Alabaràs el sopar si et conviden. És molt arriscat proposar un restaurant, ja que estàs exposat a què tothom critique la teua elecció. El més intel·ligent és alabar tot el que menges sempre i quan no pagues, si et toca traure la cartera… estàs legitimat per a rajar lliurement.
3. No et disfressaràs. Els companys no estan acostumats a vore la teua faceta de fan de Mick Jagger. Si vols deixar la corbata a l’armari perfecte, però no et calces les botes de cowboy i la jaqueta de pell si no vols perdre la teua intimitat i totes les teues opcions d’ascens.
4. Honraràs el sopar del pare i de la mare. Si no aneu al sopar d’empresa, no munteu el vostre sopar alternatiu cuqui. Segur que vos sembla una bona idea passar de la resta dels companys carques i fer la vostra pròpia festa. Errada màxima. Eixos companys vos consideraran des d’este moment uns outsiders. Tots els que no hi estiguen convidats, s’ofendran, i començaran a marginar-vos més que al barri de Natzaret.
5. No adularàs. Evita seure en taula al costat del cap, no podràs dir barbaritats, et prendran per pilota i estaràs tot el sopar més tens que els calçotets de Nacho Vidal.
6. Sacrificaràs la teua posició en taula. La millor posició en taula és a meitat camí entre el cap i eixe grupet de dotors i cotorres anomenat els criticonsque es passen tot el sopar pelant al personal. Potser estaràs lluny dels teus amics, però així evitaràs que et critiquen i al mateix temps podràs riure les gracietes del cap.
7. No ballaràs. Ja sé que eres un Billy Elliot en potència, però no balles. La gent de l’oficina no coneix la teua habilitat per a imitar Ricky Martín o Beyoncé, ni falta que fa. Si eixa nit et poses a pegar-li rodaes de salsa a tots els companys o a les companyes, el dilluns seràs el gran protagonista de la ressaca post sopar d’empresa i et rebran amb frases com “estàs fet un Chayanne, Bandolero!”, “marcat quatre passos de salsa, Bisbalet!”, o “com era eixe moviment de Jennifer López?”.
8. Evita exaltar l’amistat. Després de quatre copes de vi d’Utiel-Requena, estaràs temptat de demanar la paraula i ser “el mantenidor de la falla”. Segur que et sembla molt bona idea dir això de "la sort que tenim de treballar en esta magnífica empresa i l'empresa de comptar amb estos meravellosos treballadors", però eixe discurs és nivell de coentor 9 en l’escala Mario Vaquerizo.
9. No et calfaràs. Si eres xica, has d’evitar ser “la de roig” i si eres xic, has d’evitar ser el calent. En tots els sopars d’empresa hi ha una xica que passa desapercebuda en el dia a dia i que eixa nit s'ha llevat les ulleres, posat maquillatge i plantat un vestit roig que centra les mirades de tots els seus companys i les crítiques de les companyes. Si eres la de roig, et passaràs tota la nit rodejada de companys calents i fent més regatejos que Messi i Feghouli junts.
Si eres xic, evita tirar-te damunt de la de roig amb frases com "eres una part fonamental de l'empresa, hauríem de col·laborar de manera més estreta", no toca. És un consell per a homes i dones: “on tingues la feina, no claves l’eina”, i menys davant de tota l’oficina.
10. No discutiràs. És molt fàcil creuar-te amb el teu pitjor enemic eixa nit i, amb els gintònics ja en vena, acabar dient-vos quatre veritats a la cara. Estem en Nadal, no paga la pena fer-se de mala sang i, com es diu en el món del futbol, “el que passa al vestidor, es queda al vestidor”.
Amb tot açò espere que tingueu les bases per a poder passar-ho de categoria al sopar d’empresa. I, a banda d’estos consells humorístics, no agafeu el cotxe bufats, que el dilluns vos vull vore a tots a l’oficina.
