X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Generació avariada 

Els desitjos de la nit de Cap d’Any de 1999

31/12/2019 - 

VALÈNCIA. Fa 20 anys canviàrem de mil·lenni, numèricament parlant, i el principal desig, que no l'únic, era que el món no s'acabara pel temut efecte 2000. La resta de desitjos foren pareguts als que tenim ara: diners, salut, deixar de fumar, apuntar-nos al gimnàs, trobar l'amor i un bon treball. Alguns pensarien a emancipar-se, cosa que ara s'ha posat molt més difícil que abans, altres voldrien tindre fills que ara ja seran universitaris o adolescents i els menys dirien això de: "Maredeueta, que em quede com estic!".

Potser el Cap d'Any et pillara a una d’aquelles sales on s'estilava passar l'última nit de l'any, per 8.000 pessetes tenies l'entrada, barra lliure tota la nit i ressopó. Està clar que el ressopó era estil Forn dels Borratxos, de ranxo, i la barra lliure d'alcohol susceptible de ser garrafó, però als adolescents dels 90 tant ens feia que fora vodka Moskovskaya, que vodka de la garrafa “Veuikaya”. Aquells adolescents ara són tots experts en ginebres, aigües, vins, cerveses artesanals i sals de l'Himàlaia. Perquè els anys et fan més exigent i, perquè no dir-ho, un poc més esnob. I, encara que no sigues capaç de diferenciar un chardonnay d'un merseguera, no et conformes amb qualsevol vi.

Cap d'Any continua tenint com a protagonistes el raïm del Vinalopó, les campanades televisades, els soparots i vestir-se com si anares a un bateig. Però un bateig civil, que les faldes molt curtes i els muscles a l'aire no són ben vistos a les esglésies. Una altra cosa que tampoc ha canviat ha sigut la cosificació de la dona, ja no fan desfilades de models amb roba interior a especials televisius dirigits per José Luis Moreno, però tot el país està pendent del vestit (o la falta de vestit) de la Pedroche. Els relacions públiques que et venien les entrades per a les sales i discoteques ara intenten vendre't un sopar amb cotilló a 110€ el cobert en un restaurant de moda. I les gambes i cigales continuen a preus impossibles per a la gent de classe mitjana o baixa, que ni molt menys són els que cobren 6.000 euros al mes, com diuen alguns molt allunyats de la realitat.

El telèfon ara ja no s'ompli de felicitacions en forma d'SMS, som més de WhatsApp, la tele és extraplana i amb HD o 4K i el Lambrusco i el Peñascal han deixat pas a la garnatxa blanca i el cava rosat gran cuvée. Martes y Trece ja fa temps que se separaren, com Cruz y Raya, però està José Mota per a fer el mateix, Canal 9 ara s'anomena À Punt i una gota freda és una DANA. En compte de Pedro Cortés, el València CF està presidit per Anil Murthy, i el Pamesa València ara s'anomena València Basket. Hem guanyat un mundial de futbol, i dos de bàsquet, s'ha popularitzat el pàdel en detriment de l'esquaix i els russos continuen dopant-se i els continuen pillant, o això pareix. I ara si vols vore esport televisat has de pagar, perquè aquell sistema de comprar el partit del Plus, s'ha convertit directament a comprar la subscripció anual a la Fórmula 1, el tenis, l'Eurolliga, la Champions o el mundial de motociclisme. La tele es veu menys, però mana més, almenys a l'esport.

Les coses passen molt ràpidament, tant que no ens dona temps a assimilar tot el que ha passat. Fa 20 anys ja existia Harry Potter, la Viagra i havia mort Diana de Gal·les, Freddy Mercury i la Mare Teresa de Calcuta. Si ara tots parlen de Star Wars i The Avengers, per aquella època les pel·lícules protagonistes de l’any eren Matrix, i també Star Wars, en este cas l'episodi 1. I tot i que no havia arribat encara a Espanya, ho va fer a principis del 2000, ja existia Gran Hermano que va batre rècords d'audiència en aquella primera edició, com ho ha fet també enguany amb GH VIP. Ballàvem al ritme de La Vida Loca, els Backstreet Boys i el Bailamos d'Enrique Iglesias que encara no s'havia passat al reggaeton.

Comencen ara els anys 20, el segle passat foren els feliços anys 20, que vingueren després de la I Guerra Mundial, que va vindre després de la Belle Époque. Haurem de pensar quin nom ens agradaria que tinguera esta dècada que ara comença després d'uns quants decennis. La dècada ie-ie, la gran depressió, l'època del terror o la dècada moderada ja estan pillats i encara no hi ha nom per a la les primeres dècades d'este segle. La primera marcada per l'arribada de l'Euro, la caiguda de les Torres Bessones i la crisi econòmica. En esta que hui acaba les protagonistes són les notícies falses, el populisme, la crisi migratòria i el retorn d'ideologies feixistes, que han marcat negativament la segona dècada del mil·lenni. Però, també hi ha coses bones i tal volta en eixes hauríem d'incidir perquè en un futur ens recorden de forma positiva.

Les probabilitats no estan al nostre favor perquè després d'una gran crisi sol vindre una guerra propiciada pel patriotisme i els sectors més reaccionaris de la societat, que acostumen a ser els que dominen les armes i el capital. Amb el pic petrolier proper, la guerra comercial oberta per les terres rares, l'augment de la por i un revifar notable del racisme i el patriotisme discriminatori a tot el món, no pinta massa bé la cosa. Però escolteu, tenim cada volta més joves conscienciats amb el medi ambient, a poc a poc s'avança en molts països amb drets per a les dones i col·lectius perseguits i s'està millorant en qüestions com la conciliació i la mobilitat.

És difícil predir què passarà en esta dècada que ara comença. Si serà la dècada dels murs o la de trencar les barreres físiques i de cristall. Si els cotxes conduiran a soles, si arribarà l'anhelat corredor mediterrani o el faran passar per Madrid, si pujarà el nivell de l'aigua de la mar i s'afonaran les ciutats costaneres, si hi haurà una altra guerra mundial o si es tornarà a penalitzar avortar i a posar de moda furtar xiquets, no calla, que ara els compren. No sabem si el València CF guanyarà una Champions o si ho farà el Villarreal CF, si s'acabarà el nou Mestalla, si tornarà a nevar a València o si faran una scape room dins de la Torre Mirador de l'Horta. Ni tan sols si Noel i Liam Gallagher tornaran a ajuntar Oasis o si continuaran venint cada any un d'ells a Benicàssim per al FIB, i això a més d'un segur que li lleva la son. 

Esperem que el que vinga siga per a millorar com a societat i no per a fer passos enrere; que esta dècada dels anys 20 que ara comença no continue eixa marxeta de què els rics són cada volta més rics i els pobres més pobres. Que els habitants del planeta siguem conscients que de planeta només hi ha un, i cal cuidar-lo, i que la medicina cure malalties com el càncer, l'Alzheimer o la sida. Igual és molt de demanar i caldria conformar-se en apuntar-nos al gimnàs, trobar un treball ben remunerat i una parella estable. Però per demanar que no quede i ja posats a fer-ho, una dècada dels 20 recordada com la dècada de la investigació o la que va parar el canvi climàtic, no estaria gens malament. Bon any a tots, i que d'ací a 20 anys puguem continuar llegint-nos, en valencià, i sense censures.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email