Els efectes del canvi climàtic en els bunyols de carabassa

Vivim temps revolts i difícils, amb canvis radicals en l’oratge que fan pensar en un trastorn bipolar entre les estacions. La setmana ha començat amb pluges intenses, amb episodis localment torrencials a Alacant, que evoquen un episodi de tardor a vora costa mentre la neu de l’hivern s’ha deixat vore a l’interior. Pocs dies abans, pensàvem que havia arribat ja la primavera, més bé l’inici de l’estiu. Les inusualment elevades temperatures registrades en uns dies de març són una mostra més d’un carrera ascendent. 2016 ha sigut l’any més calorós des que es tenen registres, com ja ho va ser 2015, i 2017 porta camí de batre un nou rècord quan només portem un escàs trimestre. Com em recordava fa poc el cap de climatologia de l’AEMET a la Comunitat Valenciana, José Ángel Nuñez, els científics estan segurs de la relació de l’augment de la temperatura amb el canvi climàtic, i recorda com en els últims anys les ones de calor es succeeixen fins i tot fóra de temporada. Els humans solem tindre una memòria climàtica curta, de fet la nostra presència al planeta és només una anècdota en la llarga història de la Terra que segueix els seus criteris propis, no sempre previsibles. L’alternança de fenòmens extrems, com ara sequeres o precipitacions fortes, estan en l’agenda del calfament global a la conca mediterrània segons adverteixen els informes de l’IPCC de l’ONU.

L’efecte fugida

A pesar de “l’efecte fugida” que l’expressió “canvi climàtic” puga provocar en l’interés generalitzat de l’opinió pública, els seus símptomes afecten totes les activitats humanes en mesures variades. L’elevació del nivell de la mar incideix directament en el turisme i l’ocupació urbanística de la costa. L’expansió de malalties o la proliferació del mosquit tigre, alteracions en les floracions, la desaparició de boscos, el foc, la pesca, la demanda de roba d’abric o les pràctiques gastronòmiques tenen relació amb el calfament global. Fins i tot els suculents bunyols de carabassa, tan consumits durant les festes falleres, tenen una dependència important de la temperatura. Com explica Marta Moreira a la Guia Hedonista, en “llocs freds la massa no puja” per això l’elaboració dels saborosos i tradicionals dolços és un resultat del clima mediterrani. A més, la carabassa i l’oli, que formen part essencial de la recepta, depenen de la producció agrícola, sotmesa sempre als efectes de les variacions tèrmiques cada vegada més imprevisibles, així com els beneficis astronòmics d’alguns intermediaris que aprofiten els temporals com excusa per a omplir encara més la butxaca.

La incidència de la contaminació causada pels humans en el canvi climàtic és un fet inqüestionable per la ciència, encara que Scott Pruitt, el cap “trumpista” de l’Agència del Medi Ambient dels Estats Units, nega que el CO₂  siga un dels causants del calfament global. Un paradoxa més del règim “anti-humanitat” que està tractant d’implantar Donald Trump. Seguint el mateix criteri de nomenaments, l’inestable ocupant de la Casa Blanca podria recuperar a Rodrigo Rato per a situar-lo al front de la Reserva Federal.             

Encara que els Estats Units i tots els països del món deixarem d’emetre gasos d’efecte hivernacle hui mateix, la inèrcia climàtica de les últimes dècades farien que la temperatura mitjana continuara augmentant. Hem de conviure amb el canvi climàtic, però podem reduir els seues efectes i velocitat, i adaptar-nos a la nova situació. “Encara no és tard”, com premonitòriament anuncia el títol del llibre que està apunt de publicar l’ambientòleg Andreu Escrivà, membre del Observatori del Canvi Climàtic, un dels científics valencians més decididament actius a l’hora de transmetre la realitat del canvi, i de com actuar davant la nova situació que ja és irreversible. Com ell bé diu “tota pedra fa paret”. Des de les administracions es podem prendre abundants mesures a nivell global i local per a reduir les emissions però també per a l’adaptació, una bona oportunitat per a millorar la qualitat de vida en pobles i ciutats i generar llocs de treball en altres sectors.       

Un anell per a les bicicletes

Un mostra pràctica és la nova política de mobilitat de la ciutat de València, que té el seu símbol més destacat en el recent anell ciclista, una infraestructura que sens dubte contribuirà a potenciar l’ús de la bicicleta davant els vehicles a motor. L’ofensiva, per dràstica i contundent, té els seus detractors i evidentment provoca desajustos que cal analitzar tram a tram perquè les transicions no sempre són fàcils. Un canvi que altera dècades de predomini del cotxe, que continua sent el rei del transport urbà, requereix diàleg i consens però al final ha d’imposar-se l’interés comú, que no hauria de ser el dels combustibles fòssils. Recentment la Comissió Europea ha premiat València per l’organització municipal de la Setmana de la Mobilitat, com una de les 10 millors ciutats europees per les activitats organitzades durant l’esdeveniment.

En una ciutat com la capital valenciana, amb temperatures càlides durant la major part de l’any, com a més subratlla el calfament global, i escassos pendents en l’orografia urbana, la bicicleta és un element de transport de fàcil promoció com alternativa als fums. En una urbs de dimensions mitjanes, l’ús de les dos rodes, el transport públic o, millor en cara, anar a peu és l’opció més sana per al planeta i per al nostre cos com ja he reiterat altres vegades en la present secció. El trànsit rodat a motor és la principal causa de la contaminació atmosfèrica, que causa cada any 25.000 morts prematures a Espanya, 15 vegades més que els accidents de trànsit segons un informe d’Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire. En diverses ciutats del món, entre elles Madrid, les restriccions al trànsit ja comencen a ser habituals. A Barcelona han anunciat, entre altres mesures, la prohibició de circular als cotxes més contaminants a partir de 2020, una decisió que hauria de tindre contraprestacions per no afectar a les rendes més baixes, que no tenen recursos per a triar la marca de vehicle ni tan sols adquirir-ne un de primera mà. Un desajust del sistema que dóna molt que pensar sobre una injustícia econòmica més que afecta al clima i a la salut de les persones.

Les modificacions en el model clàssic de mobilitat són essencials però hi ha altres costums que podem variar amb gestos simples per a reduir l’empremta de carboni personal, i al mateix temps millorar el nostre estat físic. Estudiar i potenciar els hàbits de consum més sostenibles són l’objectiu d’un ambiciós projecte europeu anomenat INHERIT. Una iniciativa que busca implicar universitats, empreses i altres organismes en l’arreplegada idees i projectes destinats a reduir l’impacte humà en les ciutats, amb les mirades posades a l’any 2020, quan es calcula que el 80% de la població europea viurà en àrees urbanes. L’alimentació, la mobilitat i la vivenda són els tres eixos bàsics de l’arreplegada de projectes que està en marxa.  

A l’hora de menjar dolços més enllà de les les seues calories, segurament innecessàries però molt temptadores, sempre podem triar entre aliments més o menys contaminants per al planeta i per la salut. Consumir bunyols de carabassa cuinats a la manera tradicional i amb ingredients de proximitat, pot generar menys gasos d’efecte hivernacle que productes de fabricació industrial transportats gastant hores de carretera i amb matèries grasses de procedència incerta i difícils de qualificar. No és només una qüestió de pes, és una decisió de bon gust.