VALÈNCIA. Durant aquests mesos d’estiu, els centres expositius de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València estenen la seua programació fins els diferents municipis de les comarques valencianes a través de les exposicions itinerants. Una iniciativa que constitueix una clara aposta per promocionar i difondre la cultura a les localitats valencianes.
El responsable de Cultura, Xavier Rius, ha explicat que resulta una línia estratègica del seu departament "descentralitzar la cultura i fomentar la vida cultural als municipis" per tal de "garantir el dret de la ciutadania a la igualtat d’oportunitats, també en l’àmbit cultural, independentment de quin siga el seu lloc de residència o el cens de la seua localitat", ha remarcat el diputat.
En aquest sentit, el Museu de Prehistòria de València porta fins a Xàtiva la mostra Prehistòria i Còmic. Una mirada sobre el món del còmic des de la pròpia prehistòria, de la mà de les grans icones universals presents a l’imaginari col·lectiu i que remeten directament als temps més remots: des de Purk el Hombre de piedra, el Pequeño Pantera Negra, Altamiro de la cueva o Hug el troglodita, els quals comparteixen escenari amb icones del còmic americà, com Alley Pop, Tor, Els Picapedra o Turok, a més d'altres herois prehistòrics del còmic francòfon no menys coneguts, com Tounga, Rahan, o les noves heroïnes Lucy o Vo 'hounâ. Tot a través de més d’un centenar de còmics, que abasten des de principis del segle XX fins a l'actualitat, que es poden visitar fins el proper 29 d’octubre a l’Espai Cultural de l’antic Convent de Sant Domènec de la capital de la Costera.
Amb el propòsit de posar el patrimoni arqueològic valencià a l'abast de la ciutadania fent ús de la fotografia, recala a Gàtova l’exposició Fotoibers. La mostra reuneix mig centenar de fotografies, seleccionades entre més de 470, capturades als nou jaciments que conformen la Ruta dels Ibers. Entre aquestes instantànies, destaquen les dues imatges premiades pel jurat, realitzades per Amant Hernández i Emilio Rubio al Molón de Camporrobles; i el treball de José Carbonell Sanchis al Puntal dels Llops d'Olocau, el qual va obtenir el premi del públic durant la seua exhibició a la Beneficència.
La mostra La cara dels altres, una producció del Museu Valencià d’Etnologia, visita aquests mesos Monforte del Cid per a presentar l'ideari exòtic generat pels viatgers europeus a terres d'Àsia, Amèrica i Àfrica durant els segles XVIII i XIX. I ho fa a través de 93 reproduccions de gravats pertanyents a la col·lecció de Joan Francesc Mira. Els dibuixos ofereixen la visió europea d'altres cultures a través d'escenes de la vida quotidiana, les costums i la indumentària.
Les instantànies de David Cantillo Orozco dedicades al nexe existent entre els rituals del foc i les festes, han viatjat fins a l’Olleria per tal de ser exhibides dintre de la mostra Rituals de festa i foc. Un trajecte visual per l’element del foc com a historiador del món i precursor de nombroses celebracions festives.
En un àmbit bastant semblant, Festes valencianes mostra al Real de Gandia un total de 51 fotografies, datades entre principis i mitjans del segle XX, de deu festivitats representatives de la Comunitat Valenciana: Sant Antoni Abat, les Falles, la Setmana Santa Marinera, Corpus Christi, els Moros i Cristians, les Romeries, els Bous al carrer, el Misteri d'Elx, la Mare de Déu de la Salut i els Enfarinats. Un recorregut fotogràfic que transita per les multitudinàries festes urbanes, passant per celebracions ancestrals de pobles de l'interior fins arribar a aquells festejos que troben la seua existència en un intens fervor religiós o un origen clarament pagà. La mostra es complementa amb imatges actuals de cadascuna de les festes per tal d'explicar la seua evolució al llarg dels temps.
Finalment, Faixa roja, Faixa blava. La pilota valenciana, l’exposició coproduïda pel Museu de Pilota de Genovés i el Museu Valencià d'Etnologia, arriba aquests mesos d’estiu fins el municipi de Yátova per tal d’explicar, de manera clara i atractiva, les bases fonamentals del nostre esport autòcton. El material exposat consta de panells informatius, maquetes d'espais de joc, cartelleria, documents històrics, diversos tipus de pilotes i utillatge, així com recursos audiovisuals. A més, s’incorporen algunes fotografies de l'arxiu propi d’Ismael Latorre Mendoza.
La versió itinerant de la Modernitat Republicana del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), recala el proper mes de setembre a la localitat de Castelló de Rugat. Ho farà amb prop de mig centenar d’una acurada selecció de rèpliques d'obres originals, creades entre el 21 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 –des de la proclamació de la República i fins a la fi de la Guerra Civil– d'artistes com Artur Ballester, Teodoro Andreu, Josep Renau o Luis Dubón, entre d’altres. Aquests treballs conformen una retrospectiva que planteja un recorregut pels avatars de la història social i política dels anys 30 i, especialment, pels de la fecunda història dels llenguatges artístics i l'estètica del moment. Una exposició, en definitiva, capaç de comunicar els valors d'una època de la història recent a través de la difusió estètica.