GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Els personatges valencians que mereixen una pel·lícula

26/10/2016 - 

VALÈNCIA. El cinema és una de les ferramentes culturals més efectives i potents. Els nord-americans han aconseguit amb Hollywood que idealitzem l'estil de vida americà. A l'Índia la societat avança al ritme que ho fa la indústria de Bollywood, que a poc a poc va enviant missatges de modernitat a milions d'espectadors. El Ministeri de Cultura francés té el cinema entre les seues apostes estratègiques i subvenciona, distribuïx i contribuïx al fet que la indústria cinematogràfica francesa siga la més potent del vell continent.

Però arriba un punt en el qual ja coneixem tot el que hem de conéixer de Napoleó, ja que s'han fet més de 150 pel·lícules en les quals apareix, o de Shakespeare. A Napoleó, a Armstrong, a Billy "The kid" o a Herodes els hem vist en infinitat d'ocasions a la gran pantalla. Esdeveniments com la "fotuda" guerra del Vietnam, o qualsevol altra guerra en la qual haja participat EUA: l'esclavitud, i la lluita pels drets civils; la conquesta de l'oest; o la revolució francesa i Joana d'Arc ens són molt familiars per la quantitat de voltes que els hem vist recreats al cel·luloide.

Però d'un temps ençà sembla que se'ls estan acabant els herois, les guerres i les idees. I la indústria no fa més que revisitar pel·lícules antigues, crear herois de còmic i contar històries quotidianes, oblidant-se de molts personatges que mereixerien una oportunitat al cinema. Primer perquè la seua història és de pel·lícula, i segon perquè ajudaria molt al coneixement d'estos personatges i fets històrics per part de la població general. Així que jo tinc algunes propostes per als centenars de productors de Hollywood, de França i d'Espanya que estan llegint este article. Estos són els personatges valencians que mereixen JA una bona pel·lícula:

 El Palleter – Vicente Doménech, un humil palleter, que venia palla per a fer foc, vestit amb saragüells i una faixa roja li va declarar la guerra a Napoleó. La història comença a Paiporta, on va nàixer el protagonista, es desplaça a Patraix, on vivia amb la seua família, i acaba amb el palleter ajusticiat. Però, pel mig, desfilada de la Reial Senyera, guerra contra els francesos, reunió a la placeta de les Panses i el pobre palleter enarborant el seu faixí roig liderant una revolució que va resultar victoriosa. Als indumentaristes de Hollywood els encisa vestir exèrcits d'època i, a més, recrear la València emmurallada de principis del s. XIX i mitificar un personatge a l'estil William Wallace de Braveheart se'ls dóna de meravella. Esta pel·lícula seria un èxit absolut, això ho saben vius i morts.

 

Blasco Ibáñez – L'escriptor valencià més conegut i reconegut internacionalment no té una pel·lícula com a tal. El gran Berlanga va dirigir una sèrie de televisió en la qual la coprotagonista era Ana Obregón, i que les retallades impediren que es rodaren escenes a Montecarlo i a Hollywood, llocs importants en la vida de Blasco. El seu vessant polític antifeixista i republicà i el naixement del moviment conegut com a "blasquisme", amb 35 anys de victòries a les eleccions locals, tindrien un pes important. Blasco va encapçalar revoltes contra la guerra de Cuba, anticlericals i antimonàrquiques (que el dugueren a presó). És interessant conéixer com es va arruïnar a Argentina en intentar crear una colònia valenciana en la qual plantar arròs i tarongers. Com després va anar-se'n a França a escriure best-sellers i es va fer ric de nou, i va començar a viure rodejat de luxe. Un personatge excessiu que bé podria protagonitzar una gran pel·lícula a l'estil de Capote, The Hours o Finding Neverland.

"La Rulla" – Les dones tenen molt menys protagonisme al cine i als llibres d'història, per això contar el "blasquisme" i la lluita antifeixista a la València de principis del segle XX mitjançant la història de Rita Mas, "La Rulla", seria una gran idea. Batejada per Julio Just com "la dona de les tronades" perquè precedia sempre la tempesta, esta activista va aconseguir pistola en mà encendre la flama de la revolta moltes vegades. El Consistori volia posar un carrer al seu nom a la ciutat de València, la qual cosa seria també un pas per a apropar-nos més a estes dones revolucionàries que ajudaren a crear la societat actual.

 

Jaume I  “El conqueridor” – El 2013 vaig llegir que una productora catalana volia fer una trilogia sobre la vida de Jaume I amb un pressupost de 60 milions d'euros. Jo vaig pensar "ja era hora", i ja fa més de 3 anys d'allò i res més hem sabut. La trilogia d'Albert Salvadó sobre la figura "del més gran conqueridor de la cristiandat" podria ser un bon punt de partida. Però amb  fer només una pel·lícula dels 16 anys de la conquesta del que seria posteriorment el Regne de València, amb l'anècdota de la rata penada a les portes de la ciutat, seria ja meravellós. Si Charlton Heston va ser el Cid, per què no podem agafar Bradley Cooper, Matthew McConaughey o Ben Affleck per a interpretar a qui siga tal volta el personatge més important de la nostra història. I si ens creixem molt, podem crear un personatge mític com Batman, que atacava rodejat de rates penades i dragons... Igual m'he passat un poc, el cas és retre-li homenatge a Jaume I d'alguna manera digna al cel·luloide.

 

Genovés I - Paco Cabanes “el Genovés" és tal volta la gran figura moderna de la pilota valenciana. El nostre esport autòcton mai ha eixit en una pel·lícula important com a protagonista, i fer com fan els americans, apropar-se a un esport mitjançant una figura històrica, seria molt interessant. Jo ja m'imagine a un jove Paco jugant al carrer, més tard guanyant en exhibicions i trinquets de tota la Comunitat, per a passar a jugar eixes partides en les quals guanyava contra tres ell a soles, o amb una mà nugada a l'esquena. Es podria mostrar el protagonista anant a la verema a França, treballant al costat del seu germà pastant a l'obra, o en les finals que guanyaren junts. El seu rival per antonomàsia seria Sarasol en aquelles finals tan repetides i, per a acabar, la mítica partida on li va guanyar l'individual a Àlvaro per 60 a 55 en el colofó de la seua carrera esportiva. Si Paco Cabanes haguera nascut a Shelbyville Illinois en compte de Genovés i haguera jugat a beisbol, ja tindria la seua història al cinema.

 

Concha Piquer - Baüls cap a amunt, baüls cap avall, amb el seu home Antonio Márquez seguint-la amunt i avall amb els baüls plens d'oli d'oliva i centenars de complements. La Piquer és la coplista més gran de la història, i la seua música, encara vigent hui en dia, ha emocionat diverses generacions. La seua estada a Hollywood, la seua aparició al cinema i, com a punt final, el primer concert en què va perdre per uns moments la veu, i va decidir no tornar a actuar en directe. És molt complicat trobar una dona amb la veu prodigiosa de Concha, però Katy Perry té una candidesa pareguda a la de la Piquer. I si cal que Taylor Swift o Lady Gaga, canten Tatuaje, Y sin embargo te quiero o Ojos Verdes, els arreem pinta, mantellina i les posem a cantar copla.

Estes són les primeres idees, però Lluís Vives (el primer Erasmus de la història), el botànic Cavanilles, els germans José i Amparo Iturbi, Joaquín Rodrigo, Elena Just, José de Ribera, Berlanga, Nino Bravo, Miguel Hernández, Viria Acte (dona rellevant d'època romana), i si ens hi posem, fins i tot Nacho Vidal pot ser protagonista d'una pel·li, però una sense pèl i més pudorosa. Per idees no serà, i amb un poc de sort per a quan hagen acabat la pel·li ja estarà oberta la nova RTVV preparada per a fer el doblatge en valencià, que és la llengua que parlaven estos personatges. De fet, Concha Piquer va deprendre castellà a partir dels 20 anys perquè només parlava valencià i anglés.


next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email