X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

generació avariada

Els recreatius de barri passaren a millor vida

3/12/2019 - 

VALÈNCIA. Monedes de 25 pessetes, els primers cigarrets d’amagat, rècords en tres lletres i els teletubis del barri a la porta demanant, educadament i sense coaccionar ningú, diners. Els recreatius no eren llocs massa amigables, però per a molts valencians nascuts el segle passat, eren més que punts de reunió, més que centres d'oci, eren la seua segona residència. Una residència un poc fosca i normalment amb una notable falta de neteja, però els adolescents acostumats a l'olor de les seues sabates no ho trobaven un impediment per passar allí moltes vesprades.

Era un entorn majoritàriament masculí, tot i que en Stranger Things intenten canviar el passat. Era tan minoritària la presència de xiquetes als recreatius dels anys 80-90 com als trinquets o camps de futbol de segona B. A més, era un espai on es reproduïen els rols del pati de l'escola, ja que hi havia màquines sempre ocupades, altres que no tocava ningú i alguns que es pensaven tindre el monopoli sobre determinats jocs. Era una època en la qual les videoconsoles no havien conquerit les llars massivament i, per tant, si volies fer uns quants Ayuken en l’Street Fighter II havies d'anar als recreatius.

El cas és que a l’Street Fighter també es podia jugar amb la SuperNintendo, que per a molts va ser la primera consola. Altres començaren amb la Sega Megadrive, la Nintendo de 8 bits o la MasterSystem. També, hi havia qui tenia una Atari o la Neo Geo, però la competència existia entre SEGA i Nintendo, tant amb les consoles que anaven a la televisió com amb les portàtils amb la GameBoy i la Game Gear. Però, hi havia jocs que només es podien jugar a les màquines dels recreatius i, fins i tot, no era igual jugar a eixos jocs a casa quan arribaren per a les consoles domèstiques. 

Quan parlem dels recreatius és intrínsec parlar de jocs i repassar alguns dels més populars.

Els videojocs més mítics

ELS DE LLUITA

Hem de començar pels més populars, els de baralles. Eixos que són els culpables de tota la violència en el món... per a alguns amb poques llums. A banda de l’Street Fighter II, la sèrie del Mortal Kombat va ser tal volta la reina de les màquines Arcade. El Tekken també era molt popular, i molts recordaran el Virtua Fighter o Marvel vs. Capcom. De Bola del Drac també feren videojocs de lluita, i els de wrestling també tingueren cert èxit. Personalment, jo era de jugar a l’Street Fighter II, on Ryu i Ken es disputaven el mèrit de ser els guapos del joc. La curiosa manera de separar per nacionalitats els lluitadors, la possibilitat de fer trucs, les barres de vida que et creaven ansietat i els "Round one, fight" el convertiren en mític.

ELS DE CARRERES

Les carreres de cotxes eren ideals per al format recreatiu, ja que podien afegir a les màquines pedals i volants que a casa era molt difícil obtindre. A més, tenies l’opció de competir contra un rival a pantalla partida o contra el rellotge. El primer que recordem molts és el del Ferrari roig descapotable, l’Out Run i la seua música repetitiva. Virtua Racing, Pole Position o Daytona USA foren alguns dels primers, encara que després el Need For Speed i el Gran Turismo conqueriren milions de persones arreu del món, i això que barats no eren. 

ELS DE PLATAFORMES

Sonic i Mario són això, jocs de plataformes, però a les maquinetes hi havia altres que enganxaven hores i hores a tota mena de personal. Donkey Kong, Prince of Persia, Ghosts'n Goblins, Double Dragon o la sèrie de Castlevanian triomfaren a recreatius de tot el món. Golden Axe era, personalment, el meu favorit i, en canvi, mai vaig acabar d'enganxar-me al Zelda. Però, si parlem de recreatius per a mi el rei era el Bubble Bobble, quina manera de passar pantalles! Hi ha qui amb 5 duros era capaç de passar-se les 100 pantalles del joc. Bé, acabe de dubtar, igual era millor el Pang i eixes boletes que et perseguien sense remei. I és que als recreatius bastava que arribara una màquina nova perquè es convertira en la més desitjada.

ALTRES JOCS

Està clar que també hi havia jocs de futbol, el Tetris, simuladors de vol, de tenis, de marcianets o el PacMan que també apareixien a les maquinetes recreatives. Cadascú tenia el seu favorit i és cert que triomfaren molts com The Simpsons, Tron, Snow Bros, Toki, Shinobi, Les Tortugues Ninja, Windjammers, Metal Slug... Impossible nomenar-los tots. Fins i tot, hi havia uns de tirs amb metralleta i pistola de plàstic per a anar fent punteria com l'Operation Wolf o el Shoot and Run, i de tirs amb mostres com el Doom o Wolfenstein.

Els recreatius foren l'equivalent en els 90 a les cases d'apostes actuals en molts sentits, però amb un avantatge, era molt més difícil arruïnar-se amb monedes de 5 duros. Més tard arribaren els cibercafés que també respiraven de vegades un ambient poc saludable: més pels que anaven al xat amb pseudònim que pels gamers. I els que han estat sempre i esperem que continuen estant són els futbolins que, juntament amb el billar, han sigut també part important de l'entreteniment de milers de valencians. En aquest cas de manera més analògica que virtual i en llocs tan diversos com casals de falla, pubs o dins dels mateixos recreatius. El futbolí i el billar s'han mantingut en bona forma durant molts anys i encara continuen enganxant molts joves. Els videojocs també han conquerit moltes llars i, recentment, els telèfons i alguns jocs com els d'estratègia, i últimament el Fornite, han creat milions d'addictes arreu del món.

I és que el futbol, en particular, els esports televisats, en general, els dibuixos animats i els videojocs són productes globals que han aconseguit creuar totes les barreres per a convertir-se en fenòmens planetaris. I, tot i la mala fama, els videojocs arcade, els dels recreatius, estan de moda. Però, per molt de moda que estiguen els salons recreatius dels 90 no tornaran, formen part del record i de la joventut de gent arreu del món. En qualsevol cas, si tornen no serà en llocs foscos amb olor a fum on t'intentaven passar un porret o vendre't una moneda trucada per a jugar partides il·limitades. Sinó en forma de museus com el d'Ibi, que és un temple de peregrinació dels nostàlgics dels recreatius, i en esdeveniments com el de la Rambleta "Play Again", que invoca la nostàlgia d'aquells que passaven més hores als recreatius que fent deures. La nostàlgia està de moda: la de l'EGB, la musical i la dels videojocs. Només vos demane, per favor, que no tornem als 8 bits ni a deixar fumar allà on els xiquets juguen, que ni tan sols els més nostàlgics recorden això amb alegria.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email