En Karim i les zebres: com fer de la tragèdia un conte

VALÈNCIA. Quan la guerra esclata la desgràcia s'instal·la sobre els habitants de qualsevol ciutat. El caos, la destrucció i la mort s’interposen, conseqüentment, en la vida quotidiana i enfonsen, de cop i sense pietat, l'optimisme i l'alegria de tothom. Malgrat aquesta dramàtica situació, Amal s'ha entestat a aconseguir fer somriure el seu cosí menut Karim i, sobretot, a buscar la manera de fer que el somni d’aquest finalment es complisca. És per això que decideix acompanyar-lo fins al que fa temps era un zoològic ple d'animals; ara, però, només hi queden les ruïnes d’un combat al qual poques bestioles han sobreviscut i on, malauradament, tampoc no troben la preferida de l’infant protagonista: la zebra. Amb tot, gràcies a la solidaritat i la col·laboració d’altres familiars i coneguts, especialment d'Abraham, el guàrdia del zoo, la il·lusió tornarà a brollar de les despulles de la catàstrofe i el xiquet protagonista aconseguirà veure ben de prop, com tantes vegades havia imaginat, un parell d’aquests animals ratllats. Aquest és l’argument d’En Karim i les zebres (Pagès editors, 2017), una novel·la infantil de Gracia Iglesias amb il·lustracions de Sonja Wimmer que enfronta el lector novell amb una realitat punyent però radicalment vigent.  

Es tracta de la darrera publicació de Gracia Iglesias, una escriptora que va començar la seua trajectòria professional com a periodista i crítica d’art fins que es va concentrar plenament en la literatura. La seua obra ha estat guardonada amb nombrosos premis que acrediten, sense dubte, el seu prestigi com autora. Convé esmentar també que, juntament amb l’escriptura, Iglesias dedica una bona part del seu temps a la difusió i l’animació lectora entre els més menuts, tant fent de contacontes com amb els tallers de creació literària que habitualment imparteix. Possiblement, el fet de relacionar-se directament amb els infants i l’experiència acumulada com a narradora oral, l’han portat a escriure aquest conte que s’adapta al llenguatge senzill i clar que demanen els lectors més joves però tot evitant amagar la realitat i sense descurar despertar entre aquests la presa de consciència del que vertaderament comporta un conflicte bèl·lic i les seqüeles que origina. Així, des d’un plantejament que s’allunya del simbolisme amb què solen presentar-se altres publicacions que tracten aquesta qüestió, Iglesias escriu sense embuts una història amb la guerra com a teló de fons però amb una anècdota simpàtica i innocent al voltant de la qual s’articula la narració. 

En efecte, és el desig de cavalcar una zebra el motiu principal d’aquest relat, un anhel infantil que es manifesta només encetar la lectura i que s’estronca dràsticament unes poques línies després: «Però va esclatar la guerra i alguns animals van morir, igual que molta gent. És l’inconvenient que tenen les guerres. Bé, això i el soroll, i que tot acaba trencat». L’autora s’ajusta, com he explicat, a les necessitats expressives que demana el lector infantil sense renunciar a mostrar la realitat tal com és, contextualitzant sense objecció l’escenari on es desenvolupa el conte, encara que siga amb unes breus pinzellades. La tragèdia no és, per tant, la protagonista absoluta, ja que l’argument explica principalment les vivències quotidianes dels infants i conclou, a més, amb un final esperançador a causa de l’ocurrència enginyosa de pintar ratlles als cavalls i fer creure Karim que, per fi, es troba davant d’una autèntica zebra. Altament, aquesta decisió final és cabdal per a introduir una mica de llum, si cap,  en una situació d’extrema duresa com la que descriu el llibre. 

Les imatges de la il·lustradora alemanya Sonja Wimmer són un treball poètic que mereixen una degustació assossegada encara que, en essència, aquest no siga pròpiament un àlbum il·lustrat, tant per les dimensions com pel format i la presència destacada del text. Les seues il·lustracions, per tant, esdevenen un complement idoni per a potenciar aquest llibre breu i commovedor però acompanyen el relat sense aportar una lectura visual alternativa massa extensa. No obstant això, cal puntualitzar que és únicament mitjançant els dibuixos com es localitza la narració en un país oriental, tal com mostren els vestits i els trets facials dels personatges. Les il·lustracions de Wimmer són d’una estètica personal aconseguida, d’una banda, amb la barreja de tècniques diferents com ara l'acrílic, la pintura al pastel i els llapis de colors i, d’altra, gràcies a la presència d’un traç extremadament dolç i uns colors dèbils, segurament conseqüència, en aquest cas, de la tria d’un fons neutre i obscur. Així, els resultats són unes composicions de caràcter tradicional que desprenen una càrrega emocional evident concentrada, sobretot, en les expressions dels personatges i que connecta perfectament amb el to sentimental d’aquesta història. Pel que fa a la portada, estableix un joc visual original entre el pijama de l’infant protagonista i la coberta del conte que llig al llit, un dibuix que juga amb la confusió alhora que anticipa la trama principal amb una mica de sentit de l’humor. 

En Karim i les zebres és, en definitiva, una història amb un greu rerefons d’actualitat, una qüestió que transcendeix les fronteres culturals i socials i que cal fer visible també als infants. Malgrat que aquesta siga una novel·la senzilla i discreta, sense massa pretensions, que segurament no ocuparà el primer lloc de les més venudes ni conegudes, aquest tipus de llibres que tracten la realitat sense tabús són interessants per a reflexionar i reivindicar la importància d’aquestes primeres lectures que consideren que qualsevol tema és susceptible de ser contat i fugen de l’edulcoració de la realitat de què sovint abusen algunes narracions infantils, alhora que ajuden els més menuts a interpretar i descodificar el món que els envolta. L’objectiu és tractar el lector infantil amb la mateixa exigència que l’adult perquè, potser encara s’ha de prendre consciència que els més menuts són els lectors més crítics que hi ha i escriure per a ells és realment una cosa ben seriosa.