Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

de categoria

Ens podem divertir els valencians sense eixir de casa?

6/10/2020 - 

VALÈNCIA. Certament som gent de carrer, de “bon rotllo i comboiet” que canta l'Alemany. És inqüestionable que als valencians ens va la marxa, en tots els sentits. I clar, ara que veiem els veïns madrilenys patir de nou les restriccions, hem de preparar-nos per a ficar les barbes a remulla. Perquè una cosa és quedar-nos sense discoteques, festes de barri ni revetlles a les quals acudir. Però quan ja passem al punt de no poder anar a sopar al bar, o el que és encara pitjor, anar a esmorzar, la cosa passa de taca d'oli. Ja ho hem viscut, i hem sobreviscut, per això, davant la possibilitat que torne a passar, cal anar mentalitzant-se de què podem passar-ho bé sense eixir de casa, igual que podem anar de festa sense beure alcohol, o anar al futbol sense insultar l'àrbitre.

Entenc que podeu ser escèptics, tot i això, està demostrat que per a passar-s'ho bé no cal eixir de casa, i per a mostra els meus veïns de dalt que s'ho passen genial tots els dissabtes. Ens han regalat uns taps per a les orelles a la resta de la finca, però demostren que poder, es pot. Jo hi ha dies que puge amb ells i m'unisc a la festa i altres dies escolte com para la música la policia. Perquè tinc un veí que també s'entreté, concretament s'entreté telefonant a la poli cada volta que fan soroll. I el diumenge la veïna del quart també s'entreté, en el seu cas ho fa contant-nos a la resta del veïnat quantes persones entraren en la casa i fins a quina hora estigueren. Funciona com Securitas Direct, però sense que t'amenacen quan vols donar-te de baixa. No se li escapa ningú que passe per l'escala, i això que la visió la té reduïda al foradet de la porta, que normativament s'anomena espillera, una contracció, dic jo, “d'espia la xafardera”. Una veïna, o veí que també hi ha, que si li ho demanes, és capaç de fer un retrat robot que riu-te tu de Federico Madrazo.

 Foto: EVA MÁÑEZ.

Ara tenim l'opció de passar hores i hores davant de la tele mirant una sèrie sencera, passar dies jugant en línia a la consola amb amics que estan lluny, o el més habitual, aprofitar per a: ordenar la roba, fer canvi d'armari, buidar calaixos, tirar pots de cigrons caducats... i obrir botelles de vi per a oblidar o maridar el sopar. Però el vi, a la llar, sense la companyia dels amics, no sap igual; fins i tot, si te'l fas a soles, pot fer gust de soledat. Per això hi ha tantes alternatives adaptades a la situació possible que hem d'aprofitar:

-Zooms amb amics, cadascú sopant a sa casa però tots sopant el mateix menú. I amb el mateix vi, a la mateixa hora. No hi ha contacte, però pots fingir que les gambes a la planxa eren fresques, i anar-te'n a dormir quan vulgues.

-Demanar bon sopar per a portar a casa. Encara no està el telesmorzar popularitzat, de fet només el fan, que jo sàpiga, a Sueca. Però cada volta podem sopar a casa coses més bones, de restaurants dels de tovalló de tela (seguiu la Guia Hedonista), i encara que no saben igual que al restaurant quan tarden mitja hora a arribar en envasos plàstics, t'estalvies el típic "estem plens" o "només hi ha taula a les 8 o a les 11”, horaris de guiris o adolescents.

-Festa veïnal: l'infern d'alguns valencians ha sigut la salvació d'altres. Festes andaluses, remember o eivissenques, de tot han fet als carrers dels nostres pobles. Algunes voltes amb gran participació i encert, altres amb DJs poc afortunats amb obsessió per Enrique Iglesias, com al meu carrer.

-Preparar-nos a consciència. Comprar molt de rent i farina, bona cosa de cerveses, Sanitol i paper higiènic (si és que ja vos heu acabat les reserves de l'anterior confinament). Fins i tot podeu fugir a la segona residència, si en teniu, i teletreballar, si podeu. El cas és que esta volta podem perfeccionar la nostra recepta de fer pa, acabar per fi el cobertor de patchwork o començar classes d'anglés a distància.

Una altra opció és continuar amb la vostra rutina augmentada. Molts dels que hem treballat durant el confinament, ens ha tocat treballar el doble. Als que ens ha tocat criar, ens ha tocat criar el doble (la nostra part i la dels mestres, iaios, tios...). I a molts dels que els ha tocat estudiar, els ha tocat estudiar l'examen... i totes les normes associades. En canvi, hi ha gent que ha tingut més temps, beneïts ells, que normalment han aprofitat per a fer el que fan sempre, però de forma augmentada. Perquè:

-Eixe xaval que de menut podia estar hores i hores jugant a futbol en el pati de l'escola, ara també pot passar hores i hores mirant el futbol.

-Eixa xica que podia passar hores i hores xarrant al banquet del parc amb l'amiga, ara pot passar-se hores i hores enviant àudios de WhatsApp i comentant stories amb l'amiga. La mateixa, o una altra, que els temps canvien, les converses només evolucionen.

-Aquells que només tenien obsessió per anar al cine a vore-ho tot, ara també paguen la subscripció a tots els canals de pagament, i no es deixen cap migmetratge de Filmin per vore, de fet són els que diuen la frase "m'he passat Netflix".

-Els que tenien especial predilecció per jugar al truc o al futbolí, ara segurament juguen al pòquer o al FIFA, qüestió d'adaptació.

-La meua cosina que venia polseretes de fil en estiu, s'ha passat el confinament, el postconfinament i el preconfinament, fent tota classe de roba amb lleixiu, tatxes i mil coses més anomenades customització... tot prou coentet, per cert.

-I perquè no diga ningú que els rols de gènere estan molt marcats en este article, també conec una dona que s'ha passat a la moda de fer cervesa casolana, i un xicon que s'ha apuntat a classes d'arpa. El cas és que cadascú pot fer el que vulga i puga des de sa casa, on en molts casos, encara i per desgràcia, som més lliures que al carrer.

Per descomptat també podeu llegir, cal invertir en literatura que al remat ens fa més lliures. Per cert, trobe a faltar en moltes llibreries un espai d'autors locals, entre els best-sellers i les novetats, ja que és molt difícil trobar a primera vista llibres d'autors que parlen des dels nostres pobles. Dit açò, jo vaig demà al teatre, divendres a sopar a eixe lloc que tinc pendent, dissabte a Bombas Gens abans que lleven la meravellosa exposició d'Inma Femenía, i aprofitaré diumenge per a visitar el riurau de Jesús Pobre. Així quan ho tornen a tancar tot per la nostra negligència, jo tindré la faena feta, que temps per a canviar armaris i anar al supermercat és possible que en tingue'm de sobra.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email