VALÈNCIA. Amparo Navarro fou auxiliar administrativa a la Conselleria de Sanitat i assessora del Grup Socialista a la Diputació de València. És alcaldessa de Benissanó des de 2015 i presidenta de la Mancomunitat de Camp de Túria, que al mateix temps que l'Ajuntament de Benissanó, en 2015, passava a estar en mans del PSPV.
Tres voltes elegida alcaldessa del municipi, no va ser fins a les eleccions de 2019 quan Navarro va accedir a l'alcaldia amb majoria absoluta. Des d'aleshores, va revalidar la seua figura com a alcaldessa el 2023, any en què també accedí a la presidència de la Mancomunitat de Camp de Túria.
Per a Navarro, la pota fonamental que singularitza la seua tasca com a alcaldessa consisteix a "fer el poble amable a la gent", mentre lluita per desfer-se d'un deute, l'estimació de retorn del qual se situa en 2032. Al mateix temps, tracta, com a presidenta de la Mancomunitat, de fer creure els habitants de la mateixa que són una comarca on, cada volta més, la gent vol anar a viure.
Què creu que va fer possible la seua reelecció com a alcaldessa de Benissanó?
Crec que quan van arribar a governar a 2015 féiem una sensació de proximitat i confiança, tant en eixe moment com quan revalidarem el 2019 i 2023. Ho treballem molt, la confiança, escoltar, l’empatia amb el veïnat, qüestions molt importants. Moltes vegades, els veïns, a més de contar-te els seus problemes, agraeixen que els escoltes i els dones una xicoteta esperança.
Quines actuacions destacaria de cadascuna de les tres legislatures?
A benissanó, Arribàrem a tindre quatre milions d'euros en deute
En la primera legislatura tot era nou. De fet, mai haguera pensat que arribaria a ser alcaldessa. Per tant, aquests primers anys van ser d’aprenentatge. Veníem d’una situació econòmica molt dura i delicada perquè tenim un deute important. Aleshores, va consistir a aprendre a gestionar el dia a dia amb un deute tan gran. A la segona legislatura, ja havíem consolidat eixe aprenentatge i podíem fer coses tenint una esperança en el futur. I en esta tercera legislatura, anem d’una manera més relaxada perquè hem aconseguit tindre eixe equilibri entre pagar mentre vivim amb el deute, però continuar donant-li serveis necessaris als veïns.
A quant ascendí el deute que deu l'Ajuntament de Benissanó?
Arribàrem a tindre, pràcticament, quatre milions d'euros en deute a Benissanó. Se despedí a personal de l’Ajuntament perquè no se podien pagar els jornals. Se tingué que tancar una societat anònima municipal, el Pou de la Salut, perquè no hi havia manera d’invertir en eixe espai. Tot això ha hipotecat els veïns de Benissanó. Si un municipi es considera en risc financer quan està en el 110% dels seus ingressos, a Benissanó arribàrem a tindre el tres-cents i pico. Ara ja hem baixat del 110%, però ha suposat un gran esforç i no podem arribar a tot allò que ens demanden. També ha sigut possible gràcies a diferents administracions que te financen, com ara la Diputació, que sempre s’ha portat molt bé a l’hora de finançar projectes. La Generalitat ho fica un poquet més complicat, però també. Hem de jugar entre el deute i donar un servei als veïns. I és important que els veïns sàpiguen que tenim eixe hàndicap.
Hi ha algun termini o estimació per a tornar el deute?
Tenim fet un planning i acabarem de pagar el deute a 2032 per una mala gestió de governs anteriors. Podríem fer moltes més coses al municipi, però hem de dedicar molts diners a pagar-lo.
On s’ha vist més reflectida la convivència amb aquest deute?
En serveis principalment. Tanmateix, allò que no volem fer és apujar els impostos perquè ens agradaria alleugerir la llosa que tenen també els veïns en el seu dia a dia. Intentem mantindre un equilibri entre pagar el deute, donar serveis i que els veïns tampoc vegen que pagen i no reben res a canvi. És difícil, però estem fent tots els possibles per tindre un poble, a la meua manera de veure, amable i tranquil on viure i on cada volta més, ve la gent a viure, d'igual manera que ocorre a la comarca. Al cap i a la fi, a Benissanó estem a un pas del mar i a un pas de la muntanya.
Pel que fa a l’atur, ha baixat de forma progressiva. Quines mesures destaca per assolir-ho?
Ací entra en joc la Mancomunitat [de Camp de Túria] perquè Benissanó és un poble xicotet que no té competències en treballar l’atur. De manera comarcal, es treballa des del Departament de Promoció Econòmica amb el servei d’orientació i acompanyament a la gent que busca ocupació o que vol emprendre un negoci. Cal posar-ho en valor perquè molta gent ho desconeix i està donant molt bons resultats.
Aleshores, com funcionen les polítiques d'emprenedoria i contra l'atur?
Des del Departament, coneixen el territori, així com quines són les demandes i les ofertes dels diferents polígons industrials de la zona, com ara a Riba-roja, Loriguilla, Vilamarxant o Llíria. També hi ha pobles que tenen uns polígons més xicotets o, inclús Benissanó, que té xicotetes indústries. En conéixer tot açò, des de la Mancomunitat es pot assessorar i orientar els usuaris. Gràcies a aquestes polítiques d'ocupació que estem en un 8% d’atur.
ABANS, LES MANCOMUNITATS EREN UNA PRIORITAT PER A LA GENERALITAT, ARA NO HO SÓN
Creu que la Mancomunitat beneficia, sobretot, als municipis més menuts, com és el cas de Benissanó?
Sí. Juga un paper important en l’equilibri entre els municipis grans i xicotets. Allò que tenen els grans poden fer-ho servir els pobles xicotets. Ser Mancomunitat, ser comarca és complicat, però moltes vegades veus que treballant conjuntament, les individualitats milloren. Tots tenim més oportunitats. I eixa és l'objectiu de la Mancomunitat. De fet, tot allò que passa a la comarca en l'àmbit d’ocupació, millora l’ocupació en Benissanó.
Ara que comenta el fet de ser comarca, una de les reivindicacions dels municipis de Camp de Túria és la millora del transport entre municipis i amb València. Hi ha algun projecte a la vista?
Això són competències de la Generalitat i està costant un poquet massa. Recorde quan ens ho digueren fa almenys cinc o sis anys. És fonamental poder arribar a l’Hospital de Llíria o a les universitats. Benissanó està ben connectada perquè a tota hora passen autobusos que connecten Llíria amb València. Però no és la freqüència, com que els autobusos no tenen la capacitat suficient per a tots els usuaris que hi volen tindre eixa mobilitat. La Generalitat s’ha de posar les piles perquè no pot ser que una comarca on està venint molta gent a viure, la mobilitat de les famílies només puga ser amb cotxe. Deuríem tindre un transport a l’altura de la comarca.
Pel que fa a la Generalitat, com són les relacions amb el Consell?
Les relacions amb l’anterior govern eren molt bones perquè teníem contacte directe. Ara, estem en un temps d’impàs. Estem a l’expectativa de veure quina serà la seua manera de treballar. No tenim eixe contacte que teníem abans ni eixa informació més pròxima. Però ha sigut un any de transició i ara ja comencem a conéixer coses. Per exemple, enguany no han tret programes d’ocupació adreçats a les dones, com EmDona, i és una equivocació perquè era una oportunitat per a moltes dones. Els pobles xicotets, com Benissanó, necessitàvem eixes polítiques d’ocupació que feia el Botànic perquè ajudaven molts veïns a treballar en el seu territori, i els ajuntaments gràcies a això, podíem donar més serveis. Ara estem patint molt. També està passant a la Mancomunitat perquè ens sentim un poquet abandonades. Ha hagut un abans i un després. Abans, les mancomunitats eren una prioritat per a la Generalitat. Ara no ho són. Al contrari. Crec que ens tenen un poc de costat.
Amb l'habitatge, s’ha percebut un augment de la demanda?
S’ha notat moltíssim. Després de la pandèmia, la gent ha trobat que en esta comarca es viu molt bé perquè estem prop de València. D’alguna manera, s’està esgotant la part d'habitatges que tenien els pobles que no es veien en eixa prioritat que hi ha ara, com és el cas de Benissanó. Està venint gent a empadronar-se, però la gent busca lloguers perquè no es pot permetre comprar-se una parcel·la o una casa. És una preocupació de la ciutadania i hem de trobar la solució.
S’ha incrementat el preu del lloguer a Benissanó?
A Benissanó sempre ha sigut un poquet altet. [Entre rialles] Sempre diem, som un poble de categoria perquè els lloguers sempre són un puntiu més altets. No ha sigut que han aprofitat el moment, sinó que era així. Pot ser que som un poble de categoria. Però sí que s’ha notat que també hi ha qui especula.
Pel que fa a la indústria, en 2020, des de Llíria, es va traspassar un parc empresarial, el Turia Nova, al terme municipal de Benissanó. Quina és la situació del parc?
Està completament implantat. Estem en converses amb ells perquè hi ha algunes cosetes que s’han de polir encara. Però estaven en Llíria i se’ls quedava xicotet.
I s’han nodrit de la gent de Benissanó?
De la comarca sí, però ells portaven a la seua gent, tot i que, a poquet a poquet, va introduint-se la gent de Benissanó. Eixa és la feina també que fan des de la Mancomunitat.
Si haguera d'enumerar les branques principals de la Mancomunitat de Camp de Túria, quines diria que són?
Perdem moltes oportunitats amb el nostre patrimoni perquè no arriben a temps les autoritzacions
La promoció econòmica, l’ocupació i el benestar social. A poquet a poquet, també ampliem serveis, com la salut mental, que està funcionant molt bé. Açò uneix a la comarca. També s'afegeix la nova llei de benestar animal i que tots els ajuntaments han de complir. Treballem a veure si de manera comarcal també ho aconseguim. Tots els municipis estem a favor de treballar en eixa línia i de trobar instal·lacions comarcals per al refugi i l’acollida d’animals. Pel que fa al benestar social i la salut mental, trobem unanimitat pràctica a la Mancomunitat.
Hi ha algun termini establert per a posar en marxa iniciatives de benestar animal?
Com és molt ambiciós, ara estem mirant els terrenys. Continuarem parlant amb Robert, a Riba-roja, que oferí uns terrenys. Hem de veure ara si urbanísticament compleixen els requisits que ens demanen i veurem la manera de fer un projecte adequat i que complisca tots els requisits de la llei. Estem començant, però és important saber que tots estem d’acord. Tots sabem de la necessitat perquè s’ha convertit en un problema de tots els municipis. Com ara tenim el Pla Obert d’Inversions,aprofitarem eixe finançament per a començar. És el projecte, per ara, més ambiciós que durem a terme.
I pel que fa al turisme, quines polítiques implementen des de la Mancomunitat?
És una altra de les potes, molt propera a la promoció econòmica. Estem treballant en un Pla de Dinamització i Governança turística. L’any passat, ens finançava una part la Generalitat. Este any no ha volgut entrar en el tema del turisme, tot i que no sabem per què no ha volgut entrar. No és la seua prioritat, potser. La Diputació sí que ens finança i ens fa costat. Així s'aconsegueix crear el producte comarcal que genere un destí. Que la gent vulga vindre a la comarca per alguna cosa concreta. Després estan les individualitats. Cada poblet de la comarca té unes meravelles i eixe Pla de Dinamització vol ensenyar i mostrar tot això que nosaltres ja coneguem, però qui viu a València o a altres pobles del voltant no. Es tracta de valorar tot el patrimoni natural i arquitectònic que tenim en la comarca. Passant també per les bandes de música i per tot allò que nodreix la cultura de la comarca. Eixe Pla ha de posar en valor el perquè els turistes han de vindre a la comarca. A veure la Serra Calderona, el Parc Fluvial del Túria, el castell de Benissanó, etc.
Quan va ser elegida presidenta de la Mancomunitat, va ser molt ajustat. Com ho va viure?
Fins a l’últim moment va estar molt ajustat. Les forces estaven molt equilibrades en la comarca. Tenint en compte els partits locals, que també podien influir o inclinar la balança cap a un costat o altre. Jo vaig oferir la veritat i què podíem oferir-los als grups que podien suportar-nos. El tacticisme ja juga amb un altre paper. Des del principi pensàvem que sí que podíem tindre la presidència. Ja veníem d’anys de governs socialistes a la Mancomunitat. Jo havia estat de portaveu en l’anterior legislatura. Coneixia a la gent de la casa, coneixia el treball que s’havia fet en la Mancomunitat i pensàvem que devíem continuar perquè havíem fet una faena molt bona. Hi hagué uns moments de tensió, però també li dona un poc de vidilla.
Com a presidenta de la Manconmunitat de Camp de Túria, quin repte es va proposar al començament de la legislatura?
Que la gent es creguera la comarca. Ser comarca, no tindre la comarca per a alguna necessitat puntual, sinó creure’s que som una comarca i creure’s la Mancomunitat. No és el mateix que un ajuntament. Ací intentem unir esforços per aconseguir nous reptes. A mi m’agradaria que la gent fora conscient d’això. De la importància que té la Mancomunitat com una oportunitat per als veïns de la comarca. I que no fora un lloc on no posar-se d’acord, sinó saber que hem d’anar junts per millorar la vida de la gent. Ja no parle de projectes, tot i que tant de bo aconseguim tot allò que promou el benestar animal o tant de bo aconseguim prémer les altres administracions amb la mobilitat. Tant de bo tot funcionara de categoria i la Mancomunitat tinga el finançament que li pertany. En setembre ja comencem de nou i espere que ens financen com cal per part de la Generalitat i la Diputació i així poder continuar fent realitat estos projectes. Perquè som una comarca, no estem fent comarca. Som una comarca i ho hem de demostrar.
Tornant a Benissanó, quina mesura li queda pendent per a la resta de legislatura?
Vull continuar fent un poble amable per a les persones i dotar a Benissanó d’espais comuns com ara parcs, arreglar la zona de darrere del cole per a passejar, fer un jardí, una xicoteta zona per a animals. El castell també és una altra qüestió a tindre en compte. Tot i que he de dir que la Conselleria d’Educació i Cultura, tant en els anys anteriors com ara, ha funcionat sempre mal perquè tots qui tenim patrimoni i necessitem imperiosament conservar-lo i mantindre'l, no podem esperar que una autorització per fer qualsevol qüestió de conservació tarde tant, i alhora perdem subvencions. En el cas de Benissanó, hem perdut una subvenció de 200.000 euros perquè [des de Conselleria] no ens han donat l’autorització. Necessitem que el patrimoni tinga ajudes, que les autoritzacions arriben dins el termini i en la forma escaient i que pugem conservar i mostrar tot eixe patrimoni. Com no tenim capacitat finacera suficient com ajuntament, podem fer xicotetes coses, però no una reforma de conservació com cal. Les obligacions dels ajuntaments són moltes, no tenim recursos i, damunt, les autoritzacions no ens arriben.