GRUPO PLAZA

VIDAS LOW COST / OPINIÓN

Estem enganyats

15/11/2016 - 

VALÈNCIA. Estem enganyats. El Consell ens ho acaba de dir a través del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El nostre model de publicacions en valencià, el mateix que jo vaig encetar, l’única exigència meua a la direcció de l’empresa per a acceptar el vertiginós repte de ser el responsable de cultura de Valencia Plaza, no mereix el suport econòmic del Govern actual. I la raó és que estem enganyats, perquè el que la Direcció General de Política Lingüística ens exigeix és “un accés directe a la secció en valencià” que, a més, “haurà d’estar en un lloc destacat i visible en la part superior de la pàgina d’inici”. Ens demana tindre un gueto per a la llengua, un espai exclusiu sense contaminació d’altres llengües, no cohabitable lingüísticament llegint, no el que jo havia triat. Ens diu que estem enganyats i ha repartit 2.181.745,10 euros a mitjans. El gueto és excloent. Et fa fora. No és si fas molt o poc. És fora, i estem fora. Enganyats i fora.

Estem enganyats i jo, personalment, he començat a eixir car a l’empresa amb la meua absurda idea que -com jo ho visc des de fa 31 anys al carrer, al supermercat, amb els meus amics, al treball- les llengües coexisteixen sense que això supose cap entrebanc per a la comunicació. La idea que el món en el qual em desenvolupe personalment i professional funciona fent servir diversos llenguatges: el castellà, el valencià, l’anglés, l’HTML, la música… Així, podeu llegir des de fa poc més d’un any articles en valencià i castellà a CulturPlaza, amb l’absurda idea -per al Consell- que el que és més important és que cadascun d’eixos articles siguen exclusius, propis, que ningú en cap altre idioma puga apropar-se a ressenyes de llibres, entrevistes a fons, històries de la ciutat de València, reportatges d’actualitat cultural (etcètera) en valencià. Això no és el que importa. No és el que suma. Estem enganyats.

Això pensava jo que era enriquir la llengua, però no. El model del Consell és premiar la traducció. I, bé, ho cridaré amb les finestres de la redacció obertes de bat a bat: Valencia Plaza no tradueix continguts. No creu en un model de traducció humana i molt menys automàtica, siga com siga el resultat. Estem així d’enganyats. No creu en la idea generalitzadora d’imaginar el lector valencià del segle XXI -estiga on estiga la seua residència, a Londres o a Santiago de Xile- triant el seus interessos lectors perquè estan escrits en valencià o en castellà. Això és el que pensem i per això no canviarem la nostra aposta pels continguts propis, de les firmes que ens agraden. Per això no perdré el temps a investigar si hi ha coincidència recurrent en les empreses de traducció darrere de les ajudes -espere que no-, o si les ràdios que han rebut ajudes tenen llicència d’emissió -ho espere ben fort-, o si les empreses que han rebut les ajudes, més enllà d’estar establides a la Comunitat Valenciana, paguen els col·laboradors que firmen en valencià pel seu treball, pel qual reben ara ajudes públiques.

Ara em fa nàixer un somriure sardònic pensar en tots estos mesos en els quals les persones més properes al Govern em mostraven alegria i em preguntaven per l’èxit de les visites dels articles en valencià a CulturPlaza. Jo, ple de goig, els contestava sempre amb la mateixa historieta: “quan algú em parla d’un article que jo sé que s’ha publicat en valencià -i, òbviament, només en valencià, perquè no existeix cap traducció en cap direcció-, sempre pregunte si recorda l’idioma en què l’ha llegit. Sabeu el que em diuen sovint? Que no. Eixa és la prova que la llengua no és un obstacle per a la informació; més bé és un vehicle amb els seus trets més nutritius segons l’opció triada”.

Només em queda afegir que no sols estem enganyats, sinó que continuarem enganyats. És un tracte injust, però continuarem enganyats en un model per la llengua i no per la traducció de les llengües. Així que gràcies a Vicent Baydal, Ana Valls, María Iranzo, Vicent Marco, Felip Bens, Pepe Sastre, Eugeni Alemany, Carlos Garsán i, sobretot, a Felip Pineda, autor i responsable del fet que fins ara no hàgem rebut cap comentari sobre el valencià que continuarem gaudint amb els nostres 998.900 usuaris únics del més d'octubre. Vora un milió, cavallers!, però amb el nom de València al front de la capçalera i sense permetre'ns ni un sol article amb curiositats escatològiques o sexuals arribades per agència des de qualsevol confí del món ni clickbaits arran de 'la cobra' televisiva. Així podeu llegir opinió política o social amb Ximo Ferrandis o Fèlix Tena a Valencia Plaza, perquè -com ho fem a la secció cultural- van triar la llengua amb la qual expressar les seues idees. I així creixem, ben enganyats.

Ara vos deixe l’obertura del diari de diumenge, una entrevista 'en primera persona' a l'alcoiana Sol Picó (24 hores abans de rebre el Premi Nacional de Dansa 2016); l’obertura de dilluns, amb un reportatge farcit de veus per a saber si València pot competir per ser referent turístic internacional com a Music City i, per últim, la ressenya d'un llibre que recorre el Cap i Casal a través dels seus nombrosos campanars. Vos convide a gaudir-los en valencià. No hi haurà una altra manera de fer-ho. No al menys amb nosaltres, els enganyats. Endavant!

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email