Fallants: una tendència emergent a València

VALÈNCIA. Una nova tendència cultural està emergint a València: la tendència dels fallants. Un neologisme que introduïm per a designar el que ben bé podríem denominar com a ‘amants de les Falles’ en un context de modernitat avançada. Cal aclarir, però, que amb eixa paraula no estem al·ludint a uns amants convencionals de la festa fallera, en el sentit conegut de fans, frikis o entusiastes folklòrics; ni necessàriament als fallers, que se l’estimen i valoren des dels seus propis codis rituals. Estem referint-nos, més prompte, a un nou subjecte del gaudi de la festa, preferentment no faller, a qui atrauen especialment les seues dimensions més estètiques, patrimonials i vivencialment creatives.

El context que ha possibilitat l’aparició definida dels (i de les) fallants té a vore amb un punt d’inflexió que ve marcat per dos fites rellevants. La primera és el canvi de govern municipal de maig 2015, amb l’entrada del Govern de la Nau, i l’assumpció de la renovada Regidoria de Cultura Festiva per part de Compromís, partit decidit a impulsar transformacions afavoridores d’una major diversitat i creativitat en la festa. La segona fita ha sigut la Declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en novembre de 2016, la qual ha resignificat la festa fallera com un bé cultural d’alta qualitat patrimonial, capaç de mostrar i reivindicar els múltiples aspectes culturals de les Falles. A causa de l’impacte d’estes dos fites, i en molt poc de temps, les Falles han passat de valorar-se bàsicament com un fenomen ritual convencional ubicat en unes coordenades particularistes, a resignificar-se com un objecte cultural glocal amb unes connotacions creatives considerablement ampliades, susceptibles de ser reconegudes per un ventall d’actors socials interessats en una reapropiació cívica de la cultura festiva.

Amb tot, cal dir que en paral·lel a les transformacions institucionals esmentades, també s’han anat produint altres canvis que han potenciat l’emergència dels fallants. Parlem, per exemple, del llarg recorregut de projectes de dignificació patrimonial de la festa, com l’activitat de l’Associació d’Estudis Fallers o els Premis de Llibrets de la Generalitat Valenciana, a més d’iniciatives tendents a una reinterpretació creativa i ciutadana de diverses vessants de la cultura fallera, com els Premis Lletres Falleres (literatura); la Federació de Falles I+E (experimentació artística); les Falles Populars i Combatives (recuperació festiva de l’espai públic de col·lectius joves alternatius); els fructífers contactes amb el festival nord-americà de la cultura alternativa Burning Man; l’obertura de l’espai creatiu Els Tallers a la Ciutat de l’Artista Faller, propiciada pels propis artistes fallers; o projectes d’agitació cultural com la Falla Immaterial, auspiciada per la Universitat de València, que explora les potencialitats de les intel·ligències artificials aplicades a la interacció festiva on line, o la Falla Silvestre, que des d’un anonimat deliberat reivindica la falla rodant com a efímera resimbolització del carrer. A esta llista cal afegir en els darrers tres anys el Carnval Project de la Unió Europea, en el qual les Falles s’han posicionat dins una innovadora xarxa europea de ciutats de cultura del Carnaval, la posada en marxa del Cicle de Formació Professional d’Artista Faller, o la recent activació dels postgraus universitaris especialitzats en Falles per part de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, capaç d’atraure graduats i llicenciats intessats en els aspectes més socials, creatius i de gestió professional de la festa.

Des de les institucions també s’han impulsat projectes ambiciosos, com l’elaboració d’un Pla Estratègic de les Falles, amb participació de diverses administracions públiques coordinades. Des de l’Ajuntament de València també s’estan obrint les portes a la participació de dissenyadors, il·lustradors i professionals de la imatge en la promoció de la festa fallera, a més d’incentivar investigacions novedoses i reformular el concepte de museu faller. A més a més la institució municipal està intentant reubicar la festa fallera dins les noves sensibilitats ciutadanes que reclamen més sostenibilitat, més igualtat de gènere, més solidaritat i més compromís social. I per si fóra poc existeix tot un pla en marxa per a reconvertir la Ciutat de l’Artista Faller en un autèntic barri creatiu. Tot plegat fa que s’estiga conformant un ambient favorable a una relectura de les Falles —la base de la nova mirada dels fallants— que amplie els seus horitzons creatius i propicie una major identificació amb sectors de població interessats per un consum cultural dinàmic i desacomplexat.

La contribució d’alguns mitjans de comunicació i projectes editorials, orientats a l’objectiu de conscienciar en la revalorització de València més enllà dels tòpics més rebregats i la febra dels grans esdeveniments, també ha estimulat a un ciutadà que descobreix que, efectivament, «València no s’acaba mai», per utilitzar el títol de l’exitós llibre de Vicent Baydal. Publicacions com Valencia Plaza, Lletraferit o editorials com Drassana o Eina Cultural, per citar sols alguns exemples, estan treballant tot just en eixe sentit, el de redignificar els diversos segments de la cultura pròpia des d’una òptica alhora fresca, moderna, rigorosa, local i amb projecció cosmopolita, arribant a sectors de població joves i formats delerosos de gaudir profitosament del nostre propi patrimoni cultural.

En este nou context social i cultural és on fa la seua aparició el fallant, producte del seu temps, una mena de flâneur contemporani i cassolà a qui encanta descobrir sota un nou prisma una ciutat encantada plagada de cadafals als carrers. Un flâneur festiu a qui encisa experimentar que és una alegria immensa sentir-se al bell mig de la multitud festiva, entre el flux i reflux del moviment, on tot és possible si se superen els vells prejuís i hom s’atrevix a gaudir amb llibertat. D’esta manera, el fallant es transforma en un faller potencial, oficiós i diferent, en algú que mira amb nous ulls la festa, en un ciutadà actiu que ja no es deixa dur per apriorismes, murs mentals i fòbies antigues. I és així com el fallant esdevé un amant fulgurant que s’admira de la rabiosa vida que destil·len els tallers fallers, els casals desbordats, les cercaviles, la música, la pirotècnia, la indumentària, els carrers i places en ebullició popular, les festes improvisada, l’atracció de la pirotècnia, la màgia dels cartells, la potencialment subversiva expressió dels ninots, la potència expressiva de l’espai públic realment de totes i tots.

Els fallants ja no se senten concernits per antigues divisions, etiquetes i llocs comuns sobre una festa que és cada vegada més de tots i totes, una festa que ja no es deixa segrestar en cortijos ni vol estar sotmesa pels guardians de les essències. Una festa que renaix lliure, oberta i disposa a ser fecundada per nous amants, per eixos fallants que volen submergir-se en els plaers genuïns d’eixe foc festiu fet sociabilitat, art i sàtira intel·ligent. Els fallants veuen clar que la falla és l’eix de la festa i que aquella sols pot sobreviure si és fidel al seu més remot passat. Els fallants, en suma, s’acosten a unes Falles que no s’acaben mai, on hi ha espai per a tothom, sempre disposades a reinventar-se, a reivindicar-se en la seua arrel carnavalesca, en la seua sàtira al poder, en la seua expressivitat enlluernadora i transgressora.

Els fallants aniran manifestant-se cada vegada més perquè quan les circumstàncies històriques ho possibiliten, els canvis succeïxen. I hui en dia cada vegada hi ha més gent a qui agraden les Falles més enllà de les maneres ja conegudes de participar en elles, més enllà dels inconvenients veïnals que causen o de les limitacions de les ortodòxies essencialistes. En realitat, tot i que de manera incipient però ferma, assistim a una autèntica revolució cultural en l’apropiació social diversa d’una festa total. A alguns encara els costarà de veure, però els fallants estan ja pels carrers, en els campus universitaris, en els ambients creatius, ens els bars culturals, en els festivals de música, en les sales d’exposicions, en totes les causes justes, també en els casals, i de segur que la seua presència es farà de notar cada vegada més. Potser primer de manera subtil i silenciosa, però la seua empremta, sempre respectuosa i il·lusionada, anirà posant-se de relleu. Molts encara no són conscients, però comencen a pensar i a actuar com a fallants. O com a fallers del futur. Qui sap. El ben cert és que la festa de les Falles, per a estar ben viva, necessita acollir amb plenitud les múltiples maneres que hi ha d’estimar-la. Per això, els fallants han vingut per a quedar-se.

*Artículo publicado en el especial de Fallas 2018 de la revista Plaza