Fer productes per a durar, un model de negoci basat en l’economia circular

En el marc de la sèrie de columnes que estic escrivint sobre els models de negoci basats en l’economia circular, hui m’agradaria plantejar-los els avantatges i potencialitats en termes de sostenibilitat de passar d’un consum basat en usar i llançar a tornar a un consum basat en fer productes per a durar.

Aquests dies de finals de febrer, a l’espera de les festes falleres, estan sent anormalment calorosos a terres valencianes. Des d’on arriba la meua memòria (dels 80’s fins l’actualitat) no recorde haver passat tanta calor tot i haver nascut i crescut a la vora del mediterrani occidental. Com solc dir-los als meus estudiants Erasmus “açò no és el Carib”, o al menys no ho era fins fa ben poc. El fet que any rere any estem observant una tendència a que les altes temperatures arriben abans ens està indicant que hem de modificar moltes coses en la nostra manera de viure. A més, ho hem de fer de manera que el sistema econòmic funcione i proporcione una vida digna a tota la població.

Un des punts en els que ha de recaure aquesta transformació és en el model de negoci de les empreses, així em referisc a canviar el xip de produir productes dissenyats per a tenir una vida útil curta, que ràpidament queden obsolets i cal substituir-los per altres nous. A d’altres en els quals només signa necessària l’actualització d’algunes de les seues parts, mentre que la resta poden seguir funcionant durant un període molt més llarg de temps. Han pensat la quantitat de fem tecnològic que genera el mercat dels smartphones? La veritat és que es podrien fer smartphones que permeteren l’ampliació de la seua memòria i la substitució d’algunes de les seues peces sense que els consumidors hagueren de canviar l’smartphone complet cada 2 ó 3 anys que és el que està passant actualment. El mateix patró podria ser aplicable a les tablests, ordinadors portàtils... Aquest model de negoci que es basa en fer productes pensats per a durar més temps es coneix com model de negoci basat en l’extensió de la vida útil dels productes. Aquest model de negoci, a banda de reduir dràsticament els residus, permet una baixada considerable en la pressió que suposa sobre el medi ambient l’extracció d’alguns minerals presents en les bateries de tots eixos aparells que he nomenat abans.

A més a més, caldria que recordàrem els conflictes bèl·lics i les situacions d’abús sobre la població de determinades zones d’Àfrica on es troben els principals jaciments d’aquests minerals. La generalització d’un model de negoci basat en l’extensió de la vida útil dels productes també ajudaria en reduir la pressió sobre la població d’aquestes parts del món. La qual cosa no hauria de ser menystinguda atès que a hores d’ara NO sabem quantes persones (de totes les edats) han pogut morir al Mediterrani en el seu camí cap a Europa fugint de les guerres i la misèria que causa aquesta pressió sobre els recursos naturals dels seus països d’origen.

Tanmateix, un model de negoci basat en l’extensió de la vida útil dels productes via actualitzacions parcials, reparacions i modificacions parcials dels mateixos, obri les portes a un nou nínxol de negoci atès que aquests serveis haurien de ser prestats per alguna empresa pròxima a la persona consumidora. Així també tindríem una potencial creació de noves empreses i, lligades a les mateixes, la creació de llocs de treball que en moltes ocasions requeririen de perfils amb formació tècnica. La qual cosa significaria millorar potencialment la retribució d’una part de la població via la millora dels salaris i, per tant, ingressos potencials per a la Seguretat Social i la Hisenda pública.

D’altra banda, pel que fa als productes peribles (menjar i altres productes de cura personal i neteja de la llar), caldria que ens plantejàrem també altre model de negoci que permetera un consum dels mateixos que reduïsca dràsticament el packaging dels mateixos. Ací ens referim a les ampolles de begudes retornables, a la venda a granel de tot tipus de productes des d’aliments a sabons i detergents. Així a banda d’acabar amb els residus en forma de plàstic d’un sol ús que es  generen diàriament a les nostres llars, també reduiríem la quantitat de menjar i altres productes que llacem al fem. Actualment hi ha algunes experiències exitoses que estan apostant per aquest model de negoci al nostre territori que estan suposant una oportunitat per al xicotet comerç.

Com poden observar es tractaria de canviar un poc els nostres hàbits de producció i consum, recuperant algunes pràctiques que eren habituals temps enrere i adaptant-les a les nostres necessitats actuals. Així podem aconseguir que la nostra casa, el planeta, recupere la seua salut i nosaltres podem tenir un bon nivell de vida i fer-lo extensiu a la població d’arreu del món.