Flamencs en l'Albufera

Esclata la vida en l'Albufera, com cada any. Flamencs i garses omplin el paisatge amb la Ciutat de les Arts i les Ciències al fons (*). L'skyline sud de València és testimoni mut i buit d'una naturalea que fa marxa, aliena a les nostres cavil·lacions, a la realitat sobtada que ens ha envaït la quotidianitat. Tan evocadora com l'estampa rosada dels flamencs és la notícia que informa sobre el repunt de la lectura de llibres en paper. Potser els qui encara no s'havien desfet de les seues biblioteques han tornat sobre elles, han revisitat antigues lectures, han abordat volums pendents des de feia dècades. Sona romàntic, però la realitat, majoritàriament, és ben altra, no obstant: massa gent amb els ulls pegats a les xàrcies o als infames xous televisius, acreixent el pànic, la por i la incertea, en direcció oposta a la racionalitat. També molta informació rigorosa i bons periodistes, per fortuna.

Ens ha assaltat esta pandèmia quan teníem un repte majúscul per davant, com mai havia abordat la Humanitat: el canvi climàtic i la realitat de les seues conseqüències, que ens convidaven a visualitzar un escenari futur catastròfic. Per a esta realitat, que també ens sobrevindrà d'una forma sobtada, ens aprofita, així mateix, el missatge que ens tramet la imatge dels flamencs amb el perniler de Calatrava al fons: sense els humans (fent malbé el planeta amb la seua voracitat desmesurada) la vida esclatarà pertot arreu en un no-res.

El virus és la preocupació omnímoda de la Humanitat a les hores d'ara. En uns mesos, però, hi hauran fàrmacs i vacunes que ens posaran a l'abast el botó per a despertar del malson i tornar al punt de partida: el mercat d'animals de Wuhan, la zona zero de la pandèmia i la incapacitat planetària per a detindre-la. Quedarà arrere una factura difícil d'encaixar: milers de víctimes, sistemes polítics i econòmics posats en dubte, sectors econòmics destrossats, desocupació, pobrea, etcètera. En este nou escenari emergirà de nou la urgència inajornable. El canvi climàtic i les conseqüències, milers de voltes pitjors que les del coronavirus: migracions massives, escassesa d'aigua i aliments, pèrdua d'hàbitats i ecosistemes, ciutats anegades, guerres...

La humanitat està tecnològicament preparada per a frenar i revertir el canvi climàtic, com ho està per a blindar un sistema sanitari global capaç d'evitar futures amenaces com el Covid-19. Però això no passarà perquè hi han dos ‘statu quo’ dominants i els seus poderosos beneficiaris ho impediran, amb la complicitat del polític de tanda. L'actual sistema energètic i la indústria sanitària i farmacèutica mundial, protegits amb el paraigua d'un sistema amb escàs marge per a reinventar-se, ens arrossegaran a l'abisme. El planeta no espera. El destí ens ha ‘regalat’ el Covid-19 per si reaccionàvem, però fa la sensació que no en serà suficient. Potser els humans no serem capaços de fer-ho. I així, el nostre tràgic futur està escrit. Mentres els flamencs s'ensenyorixen de l'Albufera

(*) En xàrcies s'ha dit d'estes escenes que són d'ara però són de fa unes setmanes.