Si Campanar tinguera un sabor, seria el de les coques de sagí que es preparen per a les festes de la Mare de Déu de Campanar. Una coca mantegosa i consistent que cuinen des de no se sap quan en el Forn de Manuela, és com dirien els anglesos, “as Campanar as it gets” - més Campanar impossible -.
El carrer Benidorm del barri de Campanar, abans era el carrer Major del poble, i allí en mig del carrer es troba des de mínim l'any 1866, el forn de Manuela. Diem com a mínim des d'eixe any perquè per molt que desitjaren saber els 4 besnéts de Manuela, que mantenen viva la tradició familiar, quan es va fundar el forn, "els papers es perderen en la gran riuà i no sabem quan va fundar-se realment, només que un veí va trobar una nota d'una contribució pagada pel nostre tatarabuelo -rebesavi- on ja apareix el forn l'any 1866" confessa Mari Carmen. Ella és la major de quatre germans, Amparo, José Manuel i María completen el quartet de germans a càrrec d'un forn, que no és només un forn, és part de l'ADN de Campanar.
Les tres germanes atenen al públic, mentre van entrant i eixint de l’enorme obrador que es troba darrere del mostrador, per a empaquetar rosquilletes o preparar la massa de les coques. José Manuel, que agafa el nom de son pare, fa el torn de nit, ell és el forner que abans de mitjanit comença a preparar els pans de massa mare que tant agraden al veïnat. "Tenim un pa anomenat Campeón, és un pa de poble de tres quarts de quilo que va guanyar en 2014 el concurs del Gremi de forners, un veí ens va dir, -ponme un pan campeón- i se li ha quedat el nom", ens comenta Mari Carmen mentre trau safates plenes de coques dolces i salades que de vesprada serviran per a alegrar un aniversari. De fet són experts en entrar en les cases en moments d'alegria i tenen moltes comandes de safates de frivolitats, minipizzes, coques salades i dolces. No han acabat de traure les safates quan Amparo atén a tres mestres que volen reservar precisament una barreja de productes de dolç i salat, "es jubila una companya de l'escola i li farem una festa de comiat".
El gran cartell de l'entrada deixa clar que Manuela, una dona lluitadora com poques, està encara present en ànima al negoci familiar. "Alguns veïns molt majors recorden a la nostra besàvia i com ella, Manuela, que es va quedar vídua amb 2 xiquets i un més en camí, ajudava a tot el món quan moltes famílies no tenien ni per a menjar pa". Només entrar una foto del Campanar de Campanar; una col·lecció de participacions de loteria de totes les associacions del barri; i una imatge, una figura de ferro, i una estampeta de la Mare de Déu de Campanar. També mesures de la matrona en forma de cinta "que els veïns del barri compren per a penjar en el retrovisor o demanar-li a la verge, i que nosaltres venem a benefici de la Confraria". Elles tres i sa mare són cambreres de la Mare de Déu, han sigut clavariesses i falleres de l'Antiga, i la matriarca de la família - que encara passa cada dia per a vigilar que tot estiga en ordre - té el nom més genuí del seu barri: Maria de Campanar Amparo Viguer. Tot fa gust de barriada, fins i tot les carabasses o les cebes les compren de la partida de Dalt, és a dir, dels horts que encara es conreen als antics poblats del nord de València.
Ens crida l'atenció una coca molt poc habitual als forns de la ciutat, la saginosa, que compartix aparador amb altres coques també poc vistes com les escudellades, i altres més comunes com les coques de carabassa, d'oli, les Cristines o les coques fines. Pepe ens recomana una Cristina "les millors que he tastat", altra clienta demana les de panses i anous, però ja no en queden, els escolars han acabat amb elles a primera hora del matí. Tenen una varietat de coques impressionant, amb algunes de llanda que són prou diferents amb gust de llima, de taronja i carabassa, integrals o de pinya. El mateix passa amb les magdalenes, on ens recomanen tastar la de bescuit "que és com es feien antigament" o les de la iaia, una recepta amb gust de llar que resulta en unes magdalenes a mig camí entre la coca i la magdalena. Ja tenim els primers imprescindibles per als neòfits, magdalenes de la iaia i coques de sagí de la Mare de Déu de Campanar. Encara que Elvira, clienta des d'abans que nasqueren els germans Rausell Viguer, ens recomana la coca de llanda i "els rotllets sense sucre, que li encisen al meu home que no pot menjar sucre, i em fa comprar-li estos rotllets per a acabar menjant-se ell la meua coca de llanda".
Un client dels habituals s'emporta un pa de bollo de tres quarts que tenia encomanat i altre integral, "cada volta s'aprecia més el bon pa, passarem uns anys on no es valorava molt, però cada volta la gent busca més el pa fet com s'ha fet tota la vida", reflexiona Mari Carmen que ens informa sobre el preu de la farina "està pujant constantment i els pans s'han quedat en 80 cèntims des de fa 10 anys, és probable que molts forns apugen el preu del pa". Una clienta clàssica es demana els anouets, unes pastes fines amb una anou al mig, i es queda mirant uns massapans molt originals que es troben al costadet. Aprofitant Halloween "des de fa uns anys fem uns massapans temàtics per a esta festa, ja que a molts xiquets els agraden i només en mengen per al 9 d'Octubre". Rosegons, galetes, mantecados diversos, i empanadilles per als esmorzadors. Tot el que pots esperar d'un forn tradicional, es troba ací.
"Som el tourist info del barri" afirma divertida Amparo, "ací igual fem d'agència de col·locació, d'immobiliària, o de punt d'informació municipal". De fet, presumix Mari Carmen, "Campanar és un barri, però nosaltres el sentim com un poble". I allí al cor del poble antic, en el baix de la casa on abans al primer pis estava l'antic casinet, la quarta generació de forners de Campanar, fan barri en majúscules. A Vicente li pregunten per com ha anat el cap de setmana, a Miquel pels Moros i Cristians, a Pepe li han guardat dos pans més torradets com a ell li agraden, i Amparo arreplega safates de coca de pisto per a una celebració familiar mentre li diuen "et sobrarà un poc per als que sou en casa" i ella respon "ja m'imagine, però m'estime més que sobre". El que no sobra mai és un somriure amable com el que s'intuïx darrere de les seues mascaretes, i el que mai falta són els clàssics entre els clàssics. Rotllets d'anís, pastissets de moniato, rosquilletes de llavoretes, mones, i les tortades d'ametlla, San Marcos o de trufa "de tota la vida". Perquè el sabor de la tradició i el gust de les coses fetes com s'han fet sempre, és el secret darrere d'este forn que no és només un forn, és un dels òrgans vitals de l'antic poble de Campanar.