Forn Miralles, el forn de l'elegància

"L'atenció al públic és més del 50% del negoci" afirma Francisco Sanfélix des de l'obrador. Ho fa amb admiració evident per la seua dona Pilar Miralles, la tercera generació de forners al capdavant del Forn Miralles. Son pare va obrir el forn en la ubicació actual d’Àngel Guimerà l'any 1972, abans ja treballava amb el seu iaio, també anomenat Francisco Miralles, al carrer Ambaixador Vich on obriren el forn fa 80 anys, el 1942. La casualitat ha fet que tant el seu home, i ja per tradició el seu fill, s'anomenen també Francisco. "Jo soc un complement, vaig arribar al forn de casualitat" diu el forner, que fa ja 37 anys que cou pa cada dia, "ací la fornera és ella". I en realitat és un poc així, ella és qui es va decidir a dur endavant el negoci familiar, qui ha tingut sempre atracció per l'obrador i l'aparador, i qui atén cada dia a centenars de fidels que fan cua per a comprar al Miralles.

Piluca, és així com la coneixen els veïns del barri, recorda quan encara passaven els carros a carregar al mercat d'Abastos, i el carrer Àngel Guimerà estava ple de parades d'autobusos. Són conscients que estan tal volta al barri on més forns hi ha de tota la ciutat, i estan a punt d'obrir-ne un nou dos cantons més amunt. Però cadascú d'ells té el seu públic, i el seu és fidel als pastissos i tortades que preparen cada dia. "Fa anys no féiem tants pastissos, però decidírem apostar per la pastisseria i ens ha funcionat molt bé". De fet, davant nostra, un parell de clients van a comprar el pastís Choco Miralles. Rubén s'emporta un xicotet de Choco Miralles i altre de gerds per a sopar. Teresa, en canvi, encarrega per a l'aniversari del fill una tortada de tres xocolates, entrepanets, minipizzes, pastissets salats "i per a un xiquet que no menja de res, un merengue". I tot seguit ens destaca que està tot molt bo "i molt net".

Pot semblar anecdòtic, però totes les dependentes, els diferents aparadors, l'obrador, les barres on poder seure a fer-se un café... absolutament tot està impol·lut. Es nota que Piluca es preocupa per l'estètica "m'agrada anar ben vestida, i com que he de dur tot el dia posat l'uniforme, busquem una equipació on sentir-nos a gust". L'última reforma va ser en 2016, i sense dubte és un dels forns on des dels pastissos fins a la decoració, tot és més elegant. Fins i tot ens saluda Maria Pilar Aleixandre, la mare de Piluca i antiga fornera de les que encara viu dalt del forn. Elegant i feliç de vore com el forn no para mai la seua activitat confessa que "quan ens quedarem el local el meu home Francisco i jo, ací no entraven ni les mosques, i junts alçarem el forn". El convertiren en una institució al barri, i amb el temps la seua filla ha diversificat els productes "ara hi ha moltes més coses, més pans, més pastissos".

Dels pans no hem parlat encara, l'estrella és el pa de poble, unes barres de tres quarts de quilo que molts clients s'emporten ja tallats. Fan tots els pans clàssics i cada volta més pans diferents "és sorprenent el que saben els clients de pa, estan molt informats, moltes voltes saben més que nosaltres" bromeja Francisco. Els temps canvien, i tot i que ara es ven menys pa, s'han de fer de molts més tipus. Tal volta dos d'ells, a banda del pa de poble, destaquen entre la resta: un per diferent com és l'integral de panses, anous i taronja; i altre per clàssic ben fet, com és la pataqueta. Servixen les barres per a l'esmorzar a dos bars esmorzadors clàssics, el Nou Oslo i el Bar Guimerà "és millor per als bars comprar pa bo de forn de barri, si se'ls acaba de seguida estem allí portant-ne més acabat de coure, que no comprar pa congelat" afirma Sanfélix. El qual als seus 56 anys continua formant-se, i molt prompte ampliarà les neveres a l'obrador, i igual així pot començar a entrar a treballar un poc més tard, ja que ara comença la jornada a les tres del matí.

Una magdalena de poma ens fa ullets, però Sonia compra l'última, també un entrepà de brioix i verdures, i un pa tallat. "Són una de les estrelles de la casa, les magdalenes de poma" confessa Piluca mentre va servint sense parar algun granissat de llima i orxata fresca per a beure, i napolitanes i coques salades per a berenar. Tot l'any fan coques de panses i anous, i també panous (panquemaos), així com una coca dolça de carabassa, panses i anous que fa les delícies dels més llépols. També pots trobar altres clàssics com els pepitos, els rotllets d'anís, els pastissets de moniato o les castanyes gelades. "Fem un poc de tot, i ho fem tots nosaltres a l'obrador, la gent valora que el producte estiga fet a casa" reconeix Francisco, a qui a banda del pastisser, acompanyen altres dos forners a l'obrador. Entra per la porta Georgina i compra bona cosa de pastes "les meues filles ho devoren tot". També passa a saludar la germana menuda de Piluca, Yolanda, que reconeix que "a mi el forn no m'ha agradat massa, és cosa de les meues germanes". La major, María José, també ha treballat prou al forn Miralles, però és la mitjana qui tenia vertadera passió per l'ofici.

"Amb nosaltres pensem que s'acaba", reconeix Francisco amb cert pesar. "La nostra filla major és periodista, treballa a Palma de Mallorca, i el menut ha estudiat enginyeria industrial. És una pena perquè és un bon treball, molt bonic i molt satisfactori, i treballes per a tu". Es forma un poc de cua, Piluca atén amb diligència a tota la clientela, anota comandes, repartix entrepans i croissants de xocolate, i talla barres enormes de pa. Francisco la mira amb devoció i amb orgull. Junts han consolidat un forn de referència, tot i que el carrer-autopista no convida massa a passejar per la porta, les cues són habituals. Allí estan de dilluns a dissabte, sempre amb la roba pulcra, la taula límpida, i el somriure prest, per a atendre i despatxar amb alegria. Perquè tot i que sone a tòpic, treballar en el que t'agrada, és molt més agraït, i això es nota que passa al forn Miralles, el forn de l'elegància.