VALÈNCIA. Arriba la maleïda tornada a la rutina, és de nou hora d’enfrontar-se a la realitat en forma de 8 hores al dia, amb una hora al mig per a menjar de la carnera que t’has preparat la nit anterior. Encara fa oratge de piscina i cerveseta, no has pogut fer totes eixes coses que volies fer en estiu, i entre les despeses al xiringuito i els imprevistos de la tornada al treball, el compte corrent està tremolant. Així que toca de nou suportar a caps que han de demostrar sempre que són caps, a clients nerviosos, a proveïdors que s’han quedat sense reserves al magatzem i amb els recordatoris d’objectius de l’empresa. Si eres funcionari és el mateix però sense tanta pressió; si eres autònom, segurament no disposes de temps per a llegir este article; si la teua rutina és buscar treball, segurament estes frases que a uns els fan rabiar, tu les escoltaries de bon gust.
El cas és que en setembre (o quan tornes d’unes vacances) escoltaràs una sèrie de frases, d’observacions i de preguntes que són intrínseques a la tornada al treball. Comentaris dels quals no pots fugir i que t’acompanyaran estos primers dies de treball.
-“Estàs moreno, no estàs moreno”. Perquè tot el món ha d’opinar del teu bronzejat, no tenen altra cosa que fer que avaluar les teues vacances pel color de pell amb el que tornes. La intensitat del teu bronzejat és per a alguns companys proporcional a la diversió que has passat. Pots haver estat en l’hivern austral que si no has tornat moreno el teu viatge, no ha servit per a res.
-“Estàs més gros, estàs més prim”. Que mania tenen alguns en fer-te un escàner corporal com el dels aeroports cada vegada que estan un parell de setmanes sense vore’t. Algú t’ha demanat opinió sobre el meu pes? Què guanyes recalcant el que ja sé, que m’he passat l’estiu tombat i només he fet que menjar i torrar-me i ho he pagat amb 5 quilos de més?
-“Has carregat les piles?”. Tornar amb les piles carregades sembla l’objectiu dels teus caps, que si et donen vacances és per imperatiu legal i perquè quan tornes ho fases de nou amb “les piles carregades”. No seria molt millor preguntar “has enriquit els teus coneixements este estiu? o “Has tornat amb idees o suggeriments que puguen millorar el funcionament de l’empresa?”. No sé, per variar un poc.
-“Sí, jo també he estat, no és per a tant”. Després d’un any estalviant per fi has pogut fer el teu viatge somiat a Nova York, Tailàndia o Londres, i quan tornes emocionat a l’oficina sempre hi ha algú que menysprea la teua experiència amb comentaris com “jo vaig estar abans que fóra un destí mainstream, ara és només per a turistes”, “per a hostejar-te en un hotel millor quedar-te a casa, no visqueres la vertadera Cuba” o “anar a patir mosques i mosquits, alguns anomenen vacances a qualsevol cosa!”. Eixos éssers que tracten de boicotejar la teua experiència només mereixen una resposta: “jo no sé amb qui ni com anares tu, però et puc assegurar que jo convertisc els viatges en experiències inoblidables, i això fa que no importe el destí”, perquè ja està bé de tocapilotes!
-“A vore, mostra’m fotos”. El tema de les fotos és complicat. Tu n’has fet més de 3000 del teu destí vacacional i quan estàs explicant les meravelles de la platja en la qual has nadat en Sardenya, o de la gastronomia vietnamita, no hi ha manera de trobar cap foto decent al teu mòbil. A més quan ensenyes tot il·lusionat una foto escollida entre centenars en la que eixes bé, al lloc ideal, amb el fons ben enfocat, resulta que tarden tres dècimes de segon en dir “que bonico” i girar la cara.
-“Que bé ho has passat en Lisboa, ho he vist al teu Facebook”. Un comentari que sempre ve dirigit per part d’algun company que no recordaves que et seguia a Facebook i sembla que es dedica a espigolar la teua vida privada. Així que eixa foto en biquini que pensaves només voria la família i amics íntims, ara és possible que decore el seu fons de pantalla, horror!
-“Has trobat a faltar l’oficina, eh!”. Com? Qui, jo? Tinc cara d’haver trobat a faltar el despertador a les 7 del matí i el fastigós café de màquina de l’oficina? Preguntes trivials que fan alguns que igual tenen tan poca vida que sí que troben en l’oficina la felicitat.
-“Has triomfat este estiu?”. El solter/soltera haurà de respondre al somriure maliciós d’aquells que fa anys que no coneixen la solteria i que busquen en la seua resposta imaginar una realitat paral·lela en la qual han viscut un amor d’estiu. La vida del solter és estressant i molt menys glamurosa del que pareix des de fora, però no cal dir-ho. Així que, si volen pensar que has passat romanços d’estiu com els de les pel·lícules de Hollywood, avant: tot siga per contribuir a la seua inestabilitat emocional.
Quan escoltes alguna d’estes frases durant els dies vinents, que segur les escoltaràs, encara que el teu primer impuls siga enviar al teu interlocutor “a fer la mà”, fes com tots, seguix les convencions socials i contesta amb uns buits “tot genial”, “he aprofitat per a desconnectar”, “m’hauràs de contar més coses per a quan vaja jo” o “les vacances curtes, però ja tenia ganes de tornar a vore-vos”. Perquè saps igual que jo, que alguns d’eixos que s’interessen per la teua vida, et clavaran un punyal per l’esquena a la mínima oportunitat d’usar qualsevol informació en contra teua. Així que somriu i comença a preparar les pròximes vacances, que segur que de nou seran molt curtes, i intenta que la rutina i els companys pesats no li guanyen la partida a les teues ganes de viure.