X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

DEBUT DISCOGRÀFIC

Fru Katinka: "Si la cançó ho demana, explorem totes les marcianades possibles"

21/07/2018 - 

VALÈNCIA. La cita és al parc de Vivers i els protagonistes suggereixen un indret perfecte per a la sessió de fotos, així que el fotògraf es deixa dur. També porten vestuari pensat per a les imatges i es canvien abans. La seua última iniciativa ha sigut recórrer algunes tendes de roba de la ciutat amb una proposta: el comerç els presta roba per a les qüestions promocionals i ells fan difusió de la marca a través de les seues xarxes. No és una idea innovadora però reflecteix la vocació amb què naix Fru Katinka, el projecte musical d’Álex Vidal (València, 1994) i Marta Domingo (Llíria, 1990).

Des de febrer el duo ha estat llançant amb goteig els temes del que ha sigut el seu disc de presentació, amb el mateix nom del grup, amb la cadència d’una cançó al mes. “Les teníem preparades des de setembre de l’any passat, però no estàvem contents amb les mescles”, apunta Marta. Així que, realment, cada tema publicat ha sigut enllestit una o dos setmanes abans de vore la llum. Però tot i trossejar la seua irrupció, pensaven que al final havien de tindre un àlbum, amb intro y outro: “No es tracta d’un disc conceptual però sí que pensem que les cançons són d’este moment; estàvem presentant al personatge”.

Foto: KIKE TABERNER

La criatura és producte d’imaginacions laberíntiques: Marta va vore un dia un quadre del pintor noruec Hans Heyerdahl on la model li recordava a ella mateixa; l’obra portava per títol el nom que es quedarien per a la banda i eixa imatge, en algun moment, va conjugar amb l’esperit eclèctic dels dos autors del grup, que barrejaven sense filtres referents clàssics i actuals, musicals i estètics. Això i una peça de fruita és Fru Katinka. “No és un disc marcat estilísticament”, corrobora Álex, productor del duo, “n’hi ha moltíssimes influències que ens arriben”.

D’alguna manera, tot va encaixar quan van llançar 'Expanding Ball', tema que desperta una felicitat semblant a jugar amb la Game Boy en ple viatge àcid.“Tracte de portar la cançó a un territori determinat i, quan acabe, comence de nou amb ella, portant-la a un lloc totalment diferent, al final hi ha un equilibri”, explica Álex. Així és com converteixen melodies pop en contorsionistes que busquen un lloc entre el hip-hop i l’electrònica.

Foto: KIKE TABERNER

L’alquímia és cosa d’Àlex, qui treballa sobre la base que compon Marta. Els rols estan equilibrats a Fru Katinka, comenten els dos protagonistes. Ella proposa amb veu i piano, i després deixa el tema en mans de la perversa imaginació d’ell, qui explora i desconstrueix.  “Tot es produeix de manera natural”, coincideixen. La simbiosi es va produir quan Marta convidà Álex, membre d’Alien Tango, a tocar en Meridian Response, un grup que reclama la versió orgànica dels dos. Prompte van començar a desenvolupar un projecte que paral·lel on confluïen inquietuds que anaven de Bjork a Yung Beef o Bad Gyal.

Enfrontar-se a la música amb una curiositat desposseïda de prejudicis és alhora una exigència a l’oient i un valor intern de Fru Katinka. “No hi ha barreres entre el que escoltem, assegura Álex: “M’agrada Rocío Jurado pel poder de la icona, amb la producció tan bestial dels seus temes, i també seguisc músics que tenen mil likes”. La d’ells és l’habilitat dels músics omnívors que metabolitzen el trap i la copla i els records del primer Operación Triunfo, i després s’atreveixen a jugar amb tots els elements de què disposen. Inclús a fer una versió impensable d’una cançó de Cecilia, referent de Marta. La compositora i cantant desenvolupa un dels manaments principals del duo: “M’agrada explorar al màxim les possibilitats de la veu i, tot i que no solem posar efectes en la meua, si la cançó ho demana, fem totes les marcianades que calguen”. Com si, encara que està tot inventat, de fet encara estiguera tot per inventar.

Foto: KIKE TABERNER

Radiantment joves, assumeixen que la música urbana els ha ofegat. I tan feliços. “Cada generació ens sentim identificats amb alguna cosa que ens esclata”, comenta Álex. “Hi havia molts prejudicis, com si haguera d’existir música de primera i de segona classe; s’estan llevant eixos estigmes”, abunda Marta. D’una manera inconscient s’han alineat amb eixe moviment que, defén el productor de Fru Katinka, “ha provocat un trencament que no s’havia vist ací fins ara; és tot completament diferent”.

Algunes lliçons que han aprés d’este moviment. Ú: “No és tan important el virtuosisme amb els instruments com en les idees”, pensa Marta, “la diferència, la teua singularitat, pot estar al missatge, i a mi m’agrada cuidar-lo molt, però tampoc és necessari que estiga ahí”. Dos: “fes-t’ho tu mateix”, suma Álex, ja siga per convicció o per la imperant precarietat de la indústria, o “les dos juntes”, aclareix el músic. D’este últim principi naix un orgull gairebé de classe: “Un artista és qui mou a la gent i no té més mèrit si et tanques en un estudi durant un mes o ho fas a ta casa amb un ordinador”, assegura el productor de Fru Katinka.

Cuinar el seu propi producte no és una norma que s’aplica només a les cançons. “T’has de crear una marca i això inclou l’estilisme o elaborar plans de màrqueting, no podem viure d’una cosa bohèmia i abstracta”, reflexiona Álex. El grup com empresa, potser estimulant, potser esgotador. “Abans no ho enteníem, però hem comprés que la música és tot”, resumeix Marta.

També en la concepció estètica del projecte n’hi ha uns referents marcats en Fru Katinka. Des del raper Tyler the Creator a les portades de Carlota Guerrero hi ha centenars de pàgines de publicacions de moda que els inspiren. “No ens fixem en com ho fan altres bandes, mirem els creatius que treballen a la moda”, assegura Álex. Això els obliga de nou a afilar la imaginació: “Som ambiciosos però sabem els recursos de què disposem”, manifesta Marta, “i ens trenquem el cap pensant en què podem fer amb el que tenim”.

Fru Katinka, en qualsevol cas, no s’entendria deslligant la música de la imatge, des de les portades, on han comptat amb companys com Enric Alepuz, als calcetins que llueixen en una sessió de fotos o els videoclips lisèrgics d’Eva Rausell. El mateix Álex s’ha implicat en la vessant audiovisual del grup, tancant el cercle. Mentrestant, Marta treballa les coreografies per als directes. “Els nostres concerts tenen un rotllo performatiu i estic anant a classes de ball; estan traient els meus moviments naturals”, explica la cantant. “Són quasi més un show que un concert”, matisa el seu company.

Fotos: KIKE TABERNER

Anem més enllà de la música”, tanca el productor. Podria ser Fru Katinka una marca de roba, aleshores? “En este moment no tenim un segon per a pensar en conses que no siguen fer la nostra música”, riu. Una paradoxa postmoderna.

En qualsevol cas, ja ha començat a rodar Fru Katinka. Fins a la data, a València se’ls ha pogut vore en La Fábrica de Hielo i al festival Vesos de Las Naves. També van actuar al Dia de l’Orgull a Madrid. És un principi. Però ja tenen clar, tanmateix, que esta no serà una aventura fugaç com un single en Youtube.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email